XXIIIª CAMINADA POPULAR DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 16,82 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 960 metres, baixant: 912 metres.
Altitud mínima: 139 metres, màxima: 403 metres.

Sortim de la Plaça Major de Castellar del Vallès, seguim pel carrer de Sala Boadella, carrer de Santa Perpetua, carrer de Prat de la Riba, girem pel carrer de Balmes fins a la Ronda de Llevant, que seguirem uns metres per agafar un corriol a la nostra dreta que ens enllaçarà amb el carrer d'Olleta. Aquest ens portarà a l'urbanització dels Fruiters. Passem a tocar del cementiri i agafem el camí de Castellar a la Salut de Sabadell, que coincideix amb el PR C-30 que porta de Sant Nicolau de Sabadell a Sant Llorenç Savall.

A l'alçada del naixement del Torrent del Cementiri deixem el PR i agafem la pista de la dreta que el segueix de forma paral·lela.



El recorregut es força agradable, anem baixant enmig de camps d'oliveres i ametllers i gaudim de bones vistes sobre Castellar del Vallès del que sobresurt el campanar.

Entrem en la zona boscosa de la Noguera i després d'un pronunciat revolt arribem a la Feixa Llarga on hi ha una espècie d'àrea d'esbarjo. Continuem descendint i arribem al control nº 1 de la caminada.

SAFAREIGS DE CA N'AMETLLER

Ens trobem en terrenys de Ca n'Ametller i a tocar de la llera del Torrent del Cementiri, d'aquí prové el nom dels safareigs. Tornem a estar rodejats de camps conreats d'un viu color verd.

Seguim aquesta pista que ens porta fins la masia de Ca n'Ametller. Aquesta data dels segles XIII a XV i es troba situada prop del camí de Castellar a la Salut. Fins a finals del segle XV era coneguda com a Mas de la Serra. Té una capella que data del segle XVIII, dedicada a sant Josep.

Quant arribem a l'alçada de la masia, deixem la pista i tombem a la dreta tot seguint el llindar d'un camp, sempre baixant. Creuem de nou el Torrent del Cementiri i ens endinsem en una zona boscosa. Anem a sortir a una pista que prové de Can Casamada, que ens queda enlairada a la dreta. Posteriorment la deixem per passar el Riu Tort a la zona de La Clota.



Un cop a l'altra vessant ens enfilem fins a trobar el camí de Togores. El seguim cap a l'esquerra i aviat visualitzem el mas de Can Torrents. En la propera cruïlla deixem a la dreta la Pallissa de Can Torrents i a l'esquerra el mas propiament dit. Nosaltres continuarem direcció sud.

CAN TORRENTS

Can Torrents és una masia dels segles XIII a XV. Aquest mas d’origen medieval, se l' anomenava al començament Can Torrents de Vall de Rovira.



Continuem seguin el camí de Togores fins a arribar al control nº 2 de la caminada.



Poca estona després arribem a la masia de

CAN VILÀ DE JONQUERES

Can Vilà de Jonqueres és una masia plenament en actiu. Antigament havia estat molt important per les seves vinyes, que ocupaven el bosc actual. Probablement es troba bastida damunt d'una vil·la romana. Al mig de la construcció s'endevina una torre de defensa. Destaquen també uns finestrals d'estil gòtic, el rellotge de sol i un balcó enreixat. Pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. Aquesta parròquia formava part del desaparegut municipi de Sant Pere de Terrassa, que es va agregar a Sabadell l'any 1904.

Finalment arribem a Togores.

ERMITA DE TOGORES I CAN PAGÈS VELL

L'ermita és un edifici religiós dels segles X a XII i està situada en una esplanada a la riba esquerra del Ripoll. L'ermita de la Mare de Déu de Togores va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció romana. Té l'absis vuitavat que dóna a llevant, pel cantó de migdia està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat restaurada i ampliada. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. La capella en concret sabem que ja existia l'any 1323 i que, durant el segle XV, va ser residència de monges. En aquella època la quadra de Togores formava part del domini de Sant Llorenç del Munt. La Mare de Déu de Togores s'hi venera des del segle XVII. Des de l'any 1922, cada any, en arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.

Continuem la nostra caminada, de nou en baixada fins a creuar el Torrent de la Torre. A continuació remuntem i arribem a

LA TORRE DEL CANONGE

Masia dels segles X a XII. Aquesta masia d'origen medieval és un dels edificis del paisatge rural sabadellenc més interessants. La casa, però, roman abandonada i sols es conserva l'estructura principal, en estat ruïnós. De l'antiga construcció del segle XII només queden les restes de tres arcades de pedra, que podrien pertànyer a un celler emplaçat a la part occidental del mas, les quals foren arrencades l'any 1988. Es conserven dempeus les façanes i alguns dels àmbits interiors, la teulada, que mostra les vessants orientades a la façana principal i a l'est, està totalment enderrocada. Les dues plantes superiors també estan força malmeses, encara es mantenen, però, restes dels suports de les bigues. Com a elements d'interès arqueològic destaquem: un conjunt de cups circulars de vi, un forn de pa amb cambra i cendrer, parets de tàpia, una finestra situada a la façana posterior construïda amb carreus treballats, una dovella central sobre la porta d'entrada amb la inscripció d'una data (1854), així com una pedra relacionada amb un dels cups que mostra també una data inscrita (1775), possible data de conversió de la sala en celler i les restes d'antics espais associats al cos principal. També es conserven trams de l'antiga tàpia, construïda amb aparell de reble i pedra treballada.

MARE DE DÉU DELS DOLORS

Aquest conjunt també inclou una capella, del segle XVII, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, separada de la casa. Sobre la porta d'entrada hi ha una data: 1745.
El lloc era conegut com a Togores Jussanes.

Deixem aquest lloc i reemprenem la caminada tot buscant el Riu Ripoll. Deixem a la nostra dreta el Molí de l'Amat i arribem a la zona d'esbarjo, amb taules i bancs, a prop del Ripoll davant per davant del barri de Can Puiggener de Sabadell. Aquí trobem el control nº 3 amb un bon esmorzar per recuperar forces.



Ara anirem seguint el camí paral·lel al Ripoll que ens permetrà veure la recuperació d'aquest espai ecològic amb la visió de forces especies d'aus. A l'altre riba veurem sobresortir el campanar de Sant Vicenç de Jonqueres.

Abans de travessar la carretera de Prats de Lluçanès tombem a la dreta cap a Can Pagès. Antiga masia taverna convertida en restaurant. A la dreta de la casa, agafem el sender del torrent de Colobrers.

TORRENT DE COLOBRERS

La caminada transcorre ara per l’espai natural del torrent de Colobrers, espai d’un valor natural i paisatgístic incalculable. La font de la Tosca ens apareix com un brollador natural que trobem a la nostra esquerra, a uns metres del camí. Més endavant veiem la formació de pedra tosca, de gran bellesa i envoltada per alts càrexs, coneguda com els Degotalls. El sender creua el torrent per passeres de fusta enmig de cues de cavall, plataners, avellaners... en un recorregut ombrívol i humit. L’itinerari continua fins a arribar al meandre del torrent per on passava l’aigua abans de construir-se la Foradada. Aquest forat a la roca es va fer per desviar el curs del torrent i crear una zona d’horta aprofitant aquest espai creat pel meandre.

Sortim del torrent ben a prop de la font de Can Moragues i seguim un corriol que passa per darrera de la masia i del seu aeròdrom. Retrobem el camí de la font de Can Moragues i el seguim fins enllaçar amb el camí de Togores. En aquesta cruïlla trobem el control nº 4 del recorregut.

Anem seguint aquest camí carener que amb una lleugera pujada ens va apropant a la fi de la caminada. El paisatge es torna a omplir de conreus i camps ben cuidats. La silueta d'el Puig de la Creu ens acompanyarà davant nostre la resta del recorregut. A la dreta veiem

CAN CASAMADA

Masia del segle XII, situada a 300 metres de Can Santpere. Fou casa forta els segles XIII-XV, amb el nom de Ca Damada. Junt amb Can Santpere i l’església romànica, evoca com havia de ser el terme abans del desenvolupament industrial.
Can Casamada no només és una de les masies amb més tradició històrica i familiar de Castellar. També és un dels més cèlebres indrets productors de mongetes del ganxet. La masia de Can Casamada acull la nova agrobotiga de Can Casamada on s'hi pot trobar alguns productes d'empreses i productors de caire artesà.
El castellarenc Ramon Casamada ja estava vinculat al món del bosc des de molt abans de néixer. La casa pairal on viu, i que és coneguda pel seu cognom, ha passat de generació en generació des de l'any 1217, tot consolidant un enorme llegat de respecte i d'esperit de conservació de la terra. L'any 1961 l'alcalde de Castellar del Vallès el va anar a buscar per encapçalar la primera associació de protecció i extinció d'incendis forestals creada a l'Estat espanyol. Casamada també va ser el president i fundador de la Federació d'A.D.F. (Agrupacions de Defensa Forestal) del Vallès Occidental, en aquest cas a proposta del Consell Comarcal.

ERMITA DE SANT PERE D'ULLASTRE I CAN SANTPERE

Contrucció que data dels segles X a XII situada prop del camí de Can Casamada. L'ermita de Sant Pere d'Ullastre és una capella rural romànica (del segle XII), que està unida a la masia de Can Santpere. Està situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el mateix i la capçalera del riu Tort.
Es tracta d'una capella sense ornaments, amb una sola nau coberta amb volta de canó, un absis central i dues absidioles laterals que formen el creuer, i un campanar d'espadanya. L'absis té una finestra de doble esqueixada. Les absidioles, i igualment l'absis, estan cobertes amb volta de quart d'esfera. L’absis té pintures murals al tremp (restaurades) dels segles XVII i XVIII, dedicades a la Mare de Déu del Roser.

A continuació enllacem amb el camí de Can Casamada. Passem el Pont de Colobrers i entren a Castellar per la Ronda de Tolosa després de travessar el Parc de Colobrers. Seguim el carrer de Prat de la Riba fins a retornar a la Plaça Major.

XXIIIª CAMINADA POPULAR DE CASTELLAR DEL VALLÈS