13ª CAMINADA POPULAR D'AIGUAFREDA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 19,84 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.202 metres, baixant: 1.199 metres.
Altitud mínima: 393 metres, màxima: 932 metres.

Sortim de la plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda, població situada a l'esquerra del Congost, originada al segle XV com a raval de camí de l'antiga parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, disposava de ferreria, hostal, carnisseria... Fou traslladada al 1877 al nou nucli.
Ens dirigim cap el Congost que travessem pel Pont del Poncic, després seguim pel carrer de la Industria per passar sota l'autovia de l'Ametlla. A continuació agafem el carrer Osona i després el carrer de la Garga fins a una cruïlla amb una pista travessera que puja de l'Abella cap als Cingles. Just abans d'arribar a ella, hi ha un corriol que s'enfila cap a mestral pel mig del bosc. Superat el primer llom, el corriol s'esborra en un breu tram de terres vermelles apilonades i tot seguit comencem a pujar de manera forta i contínua.

ELS TERRISSOS VERMELLS

Els Cingles de Bertí estan formats per materials calcaris, les capes dels quals presenten unes cornises pintoresques de centenars de metres de desnivell. Els materials triàsics corresponen a antics fons marins, els quals van ser enlairats després pel plegament alpí. Tanmateix, han quedat restes del període triàsic, consistents en sorres vermelloses que donen nom a alguns indrets, com aquest dels
Terrissos Vermells. Davant nostre tenim els Cingles del Cerdà.


Ens trobem seguint el Camí de Can Tresquarts que coincideix amb el recorregut Matagalls-Montserrat. Arribem a una esplanada amb la superfície enllosada amb la pedra del mateix cingle que ens permet un petit repòs en el dur ascens, que continua ara cap a ponent. Les vistes, tot i el dia ennuvolat, sobre Aiguafreda, el Tagamanent i els Cingles de Bertí comencen a ser magnífiques.



La pujada és feixuga. Arribem a una bifurcació. El corriol de la dreta permet enfilar-se abruptament pel Grau del Sunyer. Nosaltres continuem pel corriol de l'esquerra cap a ponent, en un tram un xic planer, que ens permetrà guanyar els Cingles pel Grau de Can Tresquarts i que presenta molts trams d'empedrat relliscós. El corriol comença a fer contínues llaçades per guanyar el desnivell presentat per la cinglera. Trobem la

FONT DEL ROURET O DE TRESQUARTS

Aquesta font es troba situada en un bonic bosquet de roure i alzinar muntanyenc força ombrívol.
Finalment arribem a dalt de la cinglera, davant mateix de

CAN TRES QUARTS

Al sortir del bosc, s'ens presenta tot el Pla de la Garga davant nostre. Tancant l'horitzó, els turons més elevats dels Cingles, on es troben la Sauva Negra, el Puig Oriol i el Castell de Centelles i que ens separen de la comarca natural del Moianès. Hi ha una bona vista de la vall del Congost, limitada per les parets dels Cingles de la Garga. Es veu bé el Tagamanent i la zona de Valldeneu, així com les parets dels Cingles de Bertí que acaben d'encaixonar el paisatge. La marxa prossegueix resseguint el cingle cap a garbí.
El camí s'acosta cap a la cinglera. Ens trobem davant el mas El Febrer que ens queda a la dreta. Els camps amb un verd molt intens omplen el paisatge del Pla.

MAS PRESSEGUER

Masia històrica de Sant Miquel Sesperxes formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 per 18 metres i façana principal amb portal adovellat datat de l'any 1676 junt amb les diverses dependències agrícoles i ramaderes. El cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes.

Enlairades darrera el mas Presseguer veiem Cal Miqueló, Sant miquel Sesperxes, Can Farigola i Can Borla totes pertanyents a la parròquia de Sant Miquel. Travessem el Camp del Grony i el de l'Ase, des d'on veiem la proa d'els Castellets.



Deixem a l'esquerra la pista que ens portaria al Grau dels Avellaners per on baixa el GR-5 en el seu camí de Sitges a Canet. Nosaltres ens enfilem a buscar el

COLL DE GASENTS

Important cruïlla de camins. Del nord el provinent del Pla de Sant Miquel, del oest el d'el Soler del Coll, del sud-oest el de Puig-arnau, del sud-est el de Ragidell i el del sud, que seguirem, s'enfila vers el Puig Fred de 934 metres.
Comencem els descens i quant s'acaba la pista i es converteix en corriol, deixem a l'esquerra el PR C-33 que porta a Can Bellavista Vella i al Grau de la Trona. Nosaltres continuem baixant per arribar a

LA FONT DEL POLLANCRE

Continuem per la pista. En arribar al Collet de les Pereres, dalt d’un turó veurem aviat les runes de Can Barnils, on ens dirigim seguint les senyals blanques i grogues del PR.

CAN BARNILS

Aquest mas, del segle XIV i esmentat documentalment l'any 1370, en una convocatòria d'Eimeric de Centelles a tots els homes de Bertí per eximir-los del treball a les vinyes que tenia prop del Clascar el Senyor de Centelles, es troba avui dia cobert de vegetació i gairebé del tot ensorrat.
Des d'aquí gaudirem d'una extraordinària panoràmica de la parròquia de Bertí can Magre, el cònic i aïllat Puig Descalç i el Clascar més allunyat.



Anem baixant cap al pla per un corriol que més tard va a parar a la pista que ens durà a Sant Pere de Bertí.



Arribem al raval de Sant Pere amb les cases de

CAL MAGRE I CA L'ESCOLÀ

SANT PERE DE BERTÍ

Antiga parròquia rural del municipi de Sant Quirze de Safaja situada damunt els Cingles de Bertí, als quals dóna nom, centrant una sèrie de masies força disperses, moltes d’elles abandonades en l’actualitat.
Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis.
La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobre la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L’accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
L'església de Bertí també forma part de la literatura catalana, ja que apareix referenciada a "Els Sots Feréstecs", la primera novel·la considerada modernista de les lletres del nostre país. En el segon capítol de la novel·la, titulat "L'església tancada", Raimon Casellas escriu que "el qui volía missa, a la festa, havía d'anar a ohir la que deya a punta d'alba, a Puiggraciós, un capellá de l'Ametlla. Si neixía un infant, el duyan a batejar a Sant Bartomeu o bé a la parroquia de Bertí. Si algú's moría, qualsevol capellá dels encontorns anava a la casa a cercar el cos, y, carregantlo dalt d'un matxo, el traginavan a Montmany pera darli terra sagrada".

Deixem Sant Pere i seguim un corriol que transcorre entre els camps de Ca l'Esmolet i els camps del Clascar. Arribem a una edificació de planta circular:

CAPELLETA DEL CLASCAR

En un acollidor bosc d’alzines situat darrera de l’antic mas del Clascar, hom va aixecar-hi una capelleta de planta circular que estava dedicada al Sant Crist, que es troba, com tota la resta del conjunt que podem observar, en una situació de conservació força lamentable. La capella està situada al bosc del Clascar. Data del 1925, moment en què es porta a terme la reforma de la masia. Dedicada al Sant Crist, és un edifici de planta circular construït damunt d'un pòdium; no conserva les columnes que l'envoltaven simulant un templet romà. L'estat de conservació és ruïnós.

EL CLASCAR

Castell fruit de la reforma que es va fer de l'antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia a principis de segle. Hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S'ha identificat originàriament amb el Castell de Bertí, del qual es conserven notícies documentals des de l'any 978. Més endavant, al segle XIV s’esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l’identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc.



L’edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l’antiga masia, com ara són les tres crugies paral.leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d’estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d’arc trevolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d’altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d’origen àrab. Molts elements han estat robats.



Aquí tindrà lloc l'esmorzar preparat per l'organització. Sota una fina pluja, que ens remulla a poc a poc, continuem per la pista que per Cal Mestret porta al Grau Mercader i baixa cap el Collet de Can Tripeta i al Santuari de Puiggraciós. Nosaltres a l'alçada del torrent del Sot del Grau, la deixem i ens enfilem fins el Grau de Montmany. Deixem el grau tot pujant pels cingles direcció nord. Bones vistes sobre el Congost, el Castell dels Moros o de Montmany, la casa Blanca o Can Puça i el Puiggraciós.



Continuem pujant, a l'esquerra veiem el mas

EL SOT DEL GRAU

En pocs minuts, i en acabar la pujada, arribem al Mirador del Sot del Grau popularment conegut com

LA TAULA DE PEDRA

Ens trobem a 851 metres d'alçada. En aquest lloc s'hi troba una ferma taula de pedra amb els seus respectius bancs i una llosa amb un missatge que ens convida a preservar l'entorn: un bon lloc per gaudir de la natura. De nord a sud veiem el Puig Fred, la Trona, el Sot del Bac i el Tagamanent al fons, el Castell de Montmany i el Sot de Montmany. Seguim la pista cap al nord tot planejant.



En arribar al Camp d'en Coll, a l'alçada de l'Escletxot de Can Volant, retrobem els senyals del GR-5 que prové de Sant Pere de Bertí. Els seguim arran de la cinglera fins a trobar el control situat davant les runes de Can Volant.

CAN VOLANT I AL FONS LA TRONA

Val la pena aturar-se vora els espadats per gaudir, a vol d’ocell, de les excel·lents panoràmiques de les cingleres tallades a plom, on destaca la Trona, coneguda antigament com la Trona del Farell, on s’asseia a descansar i a remullar-se els peus al riu Congost el Fort Farell, que és, probablement, el gegant més popular del nostre llegendari, conegut arreu com el Gegant del Pi.



La caminada continua, passa per les runes de Can Rombella, pels camps de Can Bellavista Vella i quan arribem a l'alçada de Can Ragidell, una de les poques masies habitades dels Cingles i que encara manté una activitat rural, deixem de seguir les marques del GR-5 i passem a seguir les blanques i grogues del PR C-33 (el petit recorregut garriguenc), que cap a migdia baixa tot fent ziga-zagues en destinació al Figaró pel Grau de Castellar o de la Trona.
El primer corriolet que trobem a la dreta tot baixant s'enfila a dalt de la Trona en un tres i no res, des d'on la panoràmica, ara, ens mostra la part baixa de la Vall del Congost: la part de llevant dels Cingles de Bertí, el Castell de Montmany, el Puiggraciós al fons, i el massís de Montseny tancant l'escenari a l'est.

LA TRONA

Punt emblemàtic dels Cingles de Bertí i magnífic mirador cap als mateixos Cingles, al Congost i al Montseny, la Trona és un dels llocs tradicionals de l'excursionisme per aquestes contrades.


Continuem descendint uns 100 metres per girar a l'esquerra sota els Cingles del Castellar tot abandonant les marques del PR C-33 que continua cal el Figaró. En arribar sota els Castellets el corriol empren una forta i relliscosa davallada, que superem mitjançant cordes fixes a mode de baranes col·locades per l'organització.



El camí gira de nou a l'esquerra, travessa el torrent de Valldeneu i arriba al

MAS VALLDENEU

Estructuralment aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències.
L'accés al cos principal es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada amb carreus i pedres ben tallades. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, un safareig i un paller. L'era és un espai obert de grans dimensions de carreus de pedra ben col·locats com a solera.

Baixem travessant els camps del mas fin arribar a la parròquia de

SANT PERE DE VALLDENEU

L'estructura constructiva de Sant Pere de Valldeneu pertany a una església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absidiola al costat que no és decorat ni té cap obertura; presentant una sèrie de tretze arcuacions cegues de les quals només en podem apreciar deu, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs constitueixen uns dels poc elements romànics que han pervingut del santuari.
L'aparell constructiu utilitzat s'ha basat en l'ús de pedra tosca i l'anomenada pedra vermella de Tagamanent, tota de procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter tot i que gran part del qual no està conservada. El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior.

L'església es documentada des del segle XI com església parroquial dins el terme del Castell de Centelles. La Vall, on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat de nom Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona "la vallis danielis". Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu.

Cal destacar també el cementiri on trobem el

CONJUNT FUNERARI DE LA FAMÍLIA SENTIES

Format per un recinte rectangular de 2,5 per 3 metres tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció.
El text gravat com a inscripció diu: "A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo". Segons informadors orals alguns membres de la família Sentias (o Senties) foren assassinats durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936.

LA CREU DE VALLDENEU

Pedestal d'estructura quadrangular on hi hauria estat ubicada una petita creu de ferro, avui desapareguda. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0,5 metres per 40 centímetres. Aquest pilar, de forma hexagonal es troba situat al davant de la mateixa església de Sant Pere de Valldeneu i conserva en la seva plataforma superior l'espai on hi aniria encaixada l'esmentada creu. A grans trets pel seu treball de la pedra es pot atribuir a l'època renaixentista o moderna.

EL MAS ESGLÉSIES

Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental.
La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i dues finestres laterals a la planta.
Les referències històriques del mas Esglésies s'han de vincular a la propera església de Sant Pere de Valldeneu a la que es troba pràcticament adossat. El seu nom reflecteix la proximitat de l'església parroquial.

Deixem el conjunt per una bona pista que travessa la zona de les Vinyes. Si ens girem enrere veurem el conjunt de la Vall, amb els cingles al darrera i la prominent proa d'els Castellets. Rodejats de camps ben verds sembla talment que passegem per una postal primaveral. Passem a tocar de Can Benet, veiem la Rectoria enfilada a l'esquerra (per cert força allunyada de Sant Pere de Valldeneu), deixem la Casanova i creuem el torrent de l'Oller.

Arribem a la pista de Valldeneu que seguim cap a la dreta. Veiem el gran mas de l'Oller a dalt a l'esquerra. Deixem l'estació de Sant Martí de Centelles a la nostra dreta, seguim per l'avinguda del Nord, el carrer d'Osona, baixem pel carrer de l'Estació, passem davant l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i pel carrer Major travessem el Pont de l'Abella fins arribar a la rotonda de la N-152 on trobem la placa indicadora del pas del GR-5 i el GR-2.



Finalment a través del carrer del Pont tornarem al punt de sortida de la caminada: la plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda.

13ª CAMINADA D'AIGUAFREDA