21ª CAMINADA POPULAR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 19,23 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 841 metres, baixant: 832 metres.
Altitud mínima: 468 metres, màxima: 853 metres.

Sortirem de la Plaça de l'Església de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.

Seguim el carrer del Pont, l'avinguda d'Osona, carrer de Sant Bartomeu, carretera de Ribes, carrer de Puigsagordi, carrer de Verdaguer, travessem l'autovia de l'Ametlla fins agafar el camí de l'Estebanell. Bones vistes sobre Centelles i les cingleres de la Costa.



Creuem el Congost a l'alçada de la Pelleria i a prop del cementiri de Centelles.



Seguim pel carrer dels Comtes de Centelles, carrer de Josep Falgueras, camí del Mig i camí de la Teuleria. Al fons bones vistes del Puigsagordi (978 m.a.) i el Castellar (1.017 m.a.) amb les antenes de telecomunicacions.



Continuem pel mig del Polígon Industrial La Gavarra, deixem a l'esquerra el camí del molí de La Llavina, travessem el torrent del mateix nom i seguim el camí paral·lel a la riera Blanca fins arribar al primer control. Des d'aquí comença a treure el cap el Castell de Centelles.



Passem per davant de la Crosella amb la serra de Santa Anna a la dreta. Continuem tenint la riera blanca ara a la nostra esquerra, la travessem i ens enfilem pels camps de Can Bessó fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Codines a Centelles. Durant aquest tram del recorregut el Castell de Centelles s'ens apareix amb tota la seva majestuositat.



Travessem la carretera i continuem pels camps de Can Pere Xic i el mas del mateix nom. A l'esquerra veiem el mas Les Comes amb el grau de Sant Martí al fons, i a la dreta la vessant ponentina del castell.



Finalment arribem a Sant Martí de Centelles. A trets generals, el terme disposa de dos nuclis de sòl urbà amb un desenvolupament urbanístic desigual. Un és el sector de l'Abella, a la part baixa, i l'altre el sector de les Comes, situat a la part alta. La parròquia de Sant Martí o el sector de les Comes constitueix l'altre zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment se segueix organitzant en base un poblament dispers, i les seves masies són força nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residència.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

A Sant Martí de Centelles es troba una bella església parroquial documentada l'any 1031. L'edifici romànic original fou reconstruït en època barroca (segle XVII). És un edifici renovat entre el 1666 i el 1669, amb una capella moderna annexa (1895-1897) que comté la cripta funerària neogòtica dels comtes de Centelles.
Al 1665 el bisbe Antoni de Pascual va manar que s'acabés l'altar major i va donar altres disposicions referents als altars de Santa Eugènia i la Mare de Déu del Roser. L'altar major fou obra de Francesc Morató i es va acabar el 1706, com indica la data que porta gravada. Va daurar-lo Salvador Colobrans de Centelles qui ja estava contractat el 1704 cobrant 539 lliures barceloneses pel seu treball. Posteriorment, cap al 1763, es va construir el campanar actual, que encara va tenir diverses ampliacions.

Al llarg d'alguns segles, els Centelles es feien enterrar en el monestir de l'Estany i més tard ja s'enterraven a l'actual església de Santa Coloma de Centelles. Entre els anys 1895 i 1897 Manel Llanzo i Pignatel·li d'Aragó, duc de Solferino i comte de Centelles van fer la capella adossada de l'església de Sant Martí de Centelles. Allà es van enterrar ells i altres successors seus fins els nostres dies.
Històricament la imatge de la Mare de Déu del Castell presidia la Capella Privativa dels Comtes de Centelles, que comprenia tot el costat dret de l’edifici, i on s’accedeix actualment des de l’interior de l’església. La imatge de la Mare de Déu del Castell d'origen romànic, que podem veure a la capella, és una còpia fidel de l’original que es pot contemplar al Museu Diocesà de Vic.

LA CREU DE SANT MARTÍ

Creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força escassos, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell. Datada del segle XVII.

FONT DEL RECTOR O DE SANT MARTÍ

Situada a uns 200 metres de l'església aquesta font es troba en una petita placeta formada per un torrent, rebaixada i arreglada amb dues taules i uns bancs de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada) i una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua.

A la plaça de l'església rebrem un bon esmorçar en el que no hi faltarà res i que ens enfortirà per afrontar la pujada al Castell.



Des de la plaça de l'església anem a buscar el camí de sobre, el carrer de la Font. De seguida, als pocs metres d'haver sortit i en ser darrere mateix de l'església, s'agafa un corriol, també a l'esquerra, que remunta cap al castell, es el camí del castell de Centelles. El camí voreja una tanca i després s'enfila pel bosc en direcció nord. Al cap de poc, gira al nord-est aprofitant les feixes horitzontals de roca que duen fins a sota el castell.



Arribem al collet de sota el castell de Sant Martí de Centelles, on hi ha una cruïlla de camins. Per veure'l cal dirigir-se a la dreta i pujar al recinte del castell, que manté unes altes muralles i, a sota, una antiga capella romànica bastida entre els segles XII i XIII.

CASTELL DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

Sobre l’Agullola de Sant Martí, es troba situat en un turó encinglerat que s’uneix per l’oest a la Serra de Sant Martí. Està a una alçada de 855 m, situació que li dóna un lloc privilegiat des d’un punt de vista estratègic de cara a controlar els accessos i la mateixa Plana de Vic. Dit també de Sant Esteve (any 898) o dels comtes de Centelles, aquest fou un dels castells més importants de la Catalunya medieval. La fortalesa fou centre de la baronia dels Centelles, que englobava diversos pobles i parròquies.
Durant la Guerra Civil Catalana del segle XV, el castell fou baluard de la resistència nobiliària contra els sobirans catalanoaragonesos i en aquesta època es va convertir en palau perquè s'hi estigués el Conestable de Portugal, que no hi va arribar a residir per la seva prematura mort.
El castell presenta una distribució espacial que s’adapta a la orografia del terreny conformant una planta que recorda una figura geomètrica triangular.Tot i que el Castell de Sant Martí fou volat durant les Guerres Carlines (segle XIX), les seves imponents ruïnes encara presenten dos espais diferenciats: el recinte superior original amb la capella romànica de Sant Esteve o Santa Maria (segles XII-XIII); i l'inferior, que concentra l'obra gòtica palauenca. El recinte estava emmurallat en la seva totalitat a excepció de la banda sud-est. A partir de 2009 es porten a terme excavacions i obres de conservació.

L'escriptora Maria de Bell-lloc, hi situa un episodi de la seva obra Vigatans i botiflers (1878). Santiago Rusiñol en les seves Obres Completes T-2 en fa referència.

Aquestes parets, les que van quedar després de l'ordre de destrucció del castell per part de Felip V, en acabar la Guerra de Secessió, estan plenes d'històries bèl·liques i del glamour medieval dels llinatges comarcals. Comenta la llegenda que sent aixopluc de les tropes morisques, aquestes van ésser foragitades per un sol pastor, en encendre teies a les banyes de les cabres del seu ramat, i desfilar aquestes cap al castell en una fosca nit, espantant a les tropes invasores, pensant que eren un innumerable exercit de cristians. D'aquí ve el nom de Centelles (cent teies).

Es retorna al coll i ara s'agafa el camí de la dreta que, seguint en direcció nord, i després cap a l'oest, es dirigeix als plans de la Rovira. Després d'una curta i suau baixada es passa el torrent de la Rovira i se surt a la pista d'accés als plans.

CAMÍ DE LA ROVIRA DELS CERDANS

Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre el Sot de Codinamala, puja cap a la dreta fins al Castell dels Centelles i segueix amunt fins el mas la Rovira dels Cerdans. Tot i que aquest pas ha estat molt reparat resten fragments de paviment de llosa i parets de contenció de més 1,5 metres d'alçada. També conserva, just en el trencall del castell, un sistema de canalització i evacuació d'aigües.



Abans d'arribar al mas El Pujol, deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que faldeja tota la Costa de Centelles: veurem sobre els nostres caps el Turó Rodó, el Morro del Porc, el Salt del Ca, el Salt de l'Infern, la Rocallisa, el Turó de les Onze Hores, el Plec del Llibre, el Salt del Puigsagordi, el Quicarell, etc.

EL CAP DE LA TORTUGA

Passem per un indret on trobem unes pedres prou curioses per veure-hi amb una mica d'imaginació: el Cul de las Geganta i el Cap de la Tortuga.



Deixem a la dreta la Rovira de Baix. Documentada des del segle XVI fou afectada per l'assalt de les tropes austriacistes el febrer de 1714. Passem sota el Turó Rodó i el Morro de Porc amb el seu mirador, i cap el nord veiem el Puigsagordi i el Castellar.



Arribem a Can Manel des de on gaudim de bones vistes a la Roca de les Onze Hores i al cada cop més a prop Puigsagordi.



Ara el sender transcorre per mig de camps i conreus, som al Pla de l'Alzina. Deixem la Torre d'en Pla i el Soler i arribem al camí que, per l'esquerra, ens portaria a Vinyoles. Mas situat al peu del Puigsagordi, documentat des del 898. La casa forta va donar nom a la població des del segle XII fins a finals del segle XV. Hi ha mostres de diverses reconstruccions als segles XVI i XVIII. Vinyoles, junt amb el Portal de l’Ajuntament de Centelles, va ser declarada Monument Històric, avui Bé Nacional d’Interès Cultural. Actualment és una masia de turisme rural.

Seguim la pista cap a la nostra dreta i ens acostem a la riera de Marcó on trobem

LA FONT CALENTA

Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles han tingut fama de bruixes. Aquesta reputació fins i tot apareix en rodolins: "De Centelles, bruixes totes elles". Ens trobem en una font que uneix dos aspectes de la simbologia esotèrica: l'aigua i la calor que prové de l'interior de la terra. La Font Calenta i la propera font sulfurosa de la Sauva Negra són dos dels llocs amb més energies tel·lúriques de la rodalia de Centelles.

Continuem la caminada, travessem la riera i continuem fins arribar a

EL PUIG VELL

Mas documentat des de l'any 1515; cremat en l'assalt austriacista de 1714. Destaca el pou de davant de la casa amb una cobertura de falsa cúpula.

Ens trobem sota els Plecs del llibre i més endavant passem sota el Quicarell, un dels punts "fàcils" de la via ferrada que trobem en aquestes parets. En un tombant del camí i desprès d'agafar un senderó, trobem un altre punt misteriós de Centelles: un estrany rodol de xiprers anomenat "Cercle de les Bruixes", on es fan trobades esotèriques. El xiprer és l'arbre símbol de la fertilitat de la terra i de la renovació de la vida.

Arribem a la pista principal d'accés a la via ferrada, en el punt concret on es troba

EL QUEIXAL CORCAT

El Queixal Corcat és una pedra curiosa plena de forats. El trobem molt a prop del cercle de les Bruixes.

VIA FERRADA DE LES BAUMES CORCADES

S'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes més verticals, enmig d'un paisatge extraordinari amb molt bones vistes sobre la plana de Vic, el massís del Montseny, el Tagamanent i els cingles de Bertí.

El camí continua, passem el desviament al mas Banyeres, documentat per primera vegada a mitjan segle XI, tot i que l'edifici actual data de l'any 1884. Passat el mas, actualment casa de colònies, arribem a la carretera de Puigsagordi. La seguim cap a l'esquerra fins el trencall que ens portarà fins

LA CASANOVA DE FONTDEROLA

Passem per Can Plans, després travessem el Bosc de l'Illa i seguim el torrent de la Caseta que ens portarà a passar sota l'autovia de l'Ametlla C-17 per sota un túnel. Arribem al

MOLÍ DE L'ILLA

En aquesta casa de pagès és on es va detectar el primer cas de “vaca boja” de Catalunya. Seguim el camí voltant la casa i passem per sobre el bonic pont que travessa el riu Congost. Després del pont, pugem pel dret fins a arribar a la rotonda del polígon industrial. Pugem pel marge i travesseu el camp. Anem resseguint la via fins a l’estació de RENFE. Passem per davant i travessem pel túnel que hi ha a sota la carretera. Un cop passat el túnel, ja només ens queda girà a l'esquerra per arribar de nou a la plaça de l'església de Sant Fruitós.

21ª CAMINADA DELS HOSTALETS DE BALENYÀ