CAMINADA DE POLINYÀ A LA SALUT, COLOBRERS I TOGORES

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 21,29 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.047 metres, baixant: 1.036 metres.
Altitud mínima: 134 metres, màxima: 301 metres.

Ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament de Polinyà per anar a buscar el carrer Major fins a aturar-nos a l'església de Sant Salvador.

SANT SALVADOR DE POLINYÀ

L'església romànica de Sant salvador data de mitjans del segle XI, i al seu entorn es formà el primer nucli del poble de Polinyà.
Està situada al nord de la població sobre una petita carena que separa les rieres de Can Rovira i de Can Serra. Presideix tot el poble i és un dels valors històrics més importants de Polinyà, tant per la seva antiguitat com pel seu valor arquitectònic. A l'interior s'hi descobriren unes interessants pintures murals.
L'Església actual, conserva encara part de la primitiva estructura romànica d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. L'única porta original que resta és la que dóna accés al campanar, des de la nau pel mur nord. És de petites dimensions i té arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca.

A continuació anirem baixant direcció el torrent de Can Rovira per anar a buscar el camí Vell de Sabadell a Polinyà. Abans del torrent trobarem la

FONT DE LA MARE DE DÉU

Deixarem els Quatre Camins, passarem a prop de Can Mimo i enllacem amb el camí de Ripollet a Castellar a la zona de Torre-romeu de Sabadell.
Quant arribem a l'alçada del cementiri de Sabadell, ens desviem per anar a veure

L'ERMITA DE SANT NICOLAU

La capella, datada entre els segles X i XI, consta d’una nau i d’un absis. En aquest indret hi hagué la primera parròquia de Sant Feliu d’Arraona, lloc de culte dels masos de l’entorn.
Ens arribem fins al mirador amb unes meravelloses vistes sobre el riu Ripoll, Sabadell i Sant Llorenç del Munt.


Aquí arrenca el sender de petit recorregut PR C-30 que començant a l'ermita de Sant Nicolau de Sabadell, passa pel Santuari de la Mare de Déu de la Salut i ressegueix la carena de Sant Iscle fins a arribar, pel costat del cementiri, al poble de Castellar del Vallès.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La Salut és un espai de culte, de lleure i de tradició doncs es celebra l’Aplec de la Salut el mes de maig. Es troba situat en un indret d’interès històric i paisatgístic. La via romana que venia de Martorell i anava cap a Granollers travessava aquestes terres en el recorregut que de Cadis anava a Roma.
En el segle XIV s'edifica una ermita sobre les restes romanes i es dedicà a Sant Iscle i a Santa Victòria. En el segle XVII, l'ermita és destinada a lloc d'observació i quarentena dels sospitosos de patir la pesta, convertint-se en un lloc de «salut».
Segons la tradició, l'ermità, anant a cercar aigua a baix, a la font del torrent de Canyameres, trobà una imatge de la Verge que col·locà dins l'ermita al costat dels dos sants. D'aquí li vingué la popularitat i el nom de Mare de Déu de la Font de la Salut.
L'actual santuari es començà a edificar al costat de l'ermita el 1876 i, quan gairebé era enllestit, s'esfondrà. Alçat novament, s'inaugurà el 1882. Cal destacar les pintures al fresc obra de Antoni Vila Arrufat (1944). El conjunt, el formen l’església, l’edifici de la masoveria, les restes de l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria i l’àrea arqueològica de la vil·la romana.

Travessem el passeig enjardinat i arribem a la carretera de Caldes, que traspassem. Som a la Serra de Sant Iscle. Des d’aquest punt tenim la panoràmica de la ciutat de Sabadell i una altra de la torre del Canonge, del segle XV, actualment en ruïnes. Aquest és un camí ramader i se’l coneix com el camí ral de la Serra o camí de Ripollet a Castellar.

VISTES DES DE LA SERRA DE SANT ISCLE

A l'alçada de Can Domènec trenquem cap a ponent tot cercant el Riutort i desprès la propera Torre del Canonge.

LA TORRE DEL CANONGE

La masia està en estat ruïnós. L’edifici, original del segle XII, té la teulada de doble vessant, està orientat a l’est i conserva estructures enderrocades de l’antic celler, cups circulars de vi, forn de pa, parets de tàpia, ... La masia va patir diferents transformacions i reformes, sobretot dels segles XVII al XIX. El conjunt inclou una capella del segle XVII. El lloc era conegut com a Togores Jussanes.

El recorregut va descendint buscant el Riu Ripoll. Sortim davant per davant de Sant Vicenç de Jonqueres. Prenem direcció cap al nord vers la carretera de Prats de Lluçanès. Girem cap a Can Garriga i Can Pagès. Aquesta última es una antiga masia taverna convertida en restaurant. Aquesta masia era coneguda abans com Can Pagès Nou, per diferenciar-la de Can Pagès Vell a Togores, lloc de procedència de la família. A la dreta de la casa, s’agafa el sender del torrent de Colobrers.

EL TORRENT DE COLOBRERS

L’itinerari transcorre per l’espai natural del torrent de Colobrers, espai d’un valor natural i paisatgístic incalculable. També és anomenat de la Tosca o de Can Pagès. A desgrat del nom duu aigua de forma contínua durant tot l'any. Això fa possible l'excepcional qualitat del seu medi natural. Hi trobem pollancres, àlbers, figueres, saücs, llorers, carolines i, sobretot, plàtans plantats per l'home. La bardissa mediterrània és molt abundant i arreu s'hi fa la cua de cavall, la menta borda, la sarriassa, els joncs, les heures, els sanguinyols, les vidalbes, el lligabosc... i també les falgueres, la falzia i les molses.

Anem paral·lels al torrent, separant-nos de la llera en alguns trams. Els passos de creuament del torrent es fan mitjançant una sèrie de passeres de fusta que trobarem al llarg de tot el recorregut.

FONT DE LA TOSCA

La font de la Tosca ens apareix com un brollador natural que es troba a la riba dreta del rierol, a uns metres de l'itinerari. La formació de la tosca és un fenomen molt usual en els brolladors, als salts d'aigua i als degotalls del torrent de Colobrers. La precipitació en forma de carbonat de calci sobre les superfícies per on afloren, donen com a resultat final una nova roca calcària anomenada tosca.
Més amunt hi trobem la formació de tosca, de gran bellesa i envoltada per alts càrex coneguda com els Degotalls.

LA FORADADA

La caminada continua fins arribar al meandre del torrent que formava abans de construir-se la Foradada. En aquest punt el torrent es bifurca i una part passa per sota la muntanya i l'altra en un petit rierol que ressegueix el promontori. Aquest forat a la roca es va fer a la paret fa aproximadament uns cent anys per tal de desviar el curs de l'aigua i aprofitar les terres que formaven el meandre com a zona d'horta. Amb aquesta intervenció es va fer un mur de contenció per on salta l'aigua i passa per sota la roca excavada.

FONT DE CAN MORAGUES

La font de Can Moragues correspon a un antic safareig de construcció medieval.

Agafem l'ampla pista en direcció a Can Moragues. Des de Can Pagès que estem resseguint el GR-97 i ara retrobem les marques vermelles i blanques (el tram de Colobrers no s'ha marcat per preservar l'entorn natural). A la nostra dreta queda el camp d'aviació de Can Moragues (d'ultralleugers) i enllacem amb el camí ral de Sabadell a Castellar del Vallès, que ve del marge del riu Ripoll.



Desprès de deixar a la nostra dreta una fita de terme que marca el límit entre els termes de Sabadell i Castellar del Vallès, agafem un desviament a l'esquerra que ens portarà a Togores.

PI DE LES TRES BRANQUES DE CAN VILAR

Monumental pi pinyer que es troba a la dreta del camí. És diu que ha crescut d’un plançó del Pi de les Quatre Besses, o del Dalmau, conegut també com el Vell Guerrer.

ERMITA DE TOGORES

Aquesta ermita es troba documentada des de l'any 986. Està situada en una esplanada amb unes monumentals alzines. Se celebra cada any, l'últim diumenge de maig, un concorregut aplec en honor de la Mare de Déu de Togores, que abans era a l'altar flanquejada pels sants Senén i Abdon. D'aquí la dita sabadellenca de "Valga'ns Sant Nin i sant Non i la Mare de Déu de Togores". També era invocada per moltes mares sabadellenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes.
L'ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell al seu costat formaven part de la desapareguda Quadre de Togores Sobiranes, de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.

Reemprenem el camí, ara direcció a Can Vilar, masia plenament en actiu. Pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. Aquesta parròquia formava part del desaparegut municipi de Sant Pere de Terrassa, que es va agregar a Sabadell l'any 1904.

Arribem de nou a la Serra de Sant Iscle en el camí de Ripollet a Castellar, que ara agafarem direcció sud cap a la Salut.

Travessem de nou la carretera de Caldes i tot seguit ens desviem a l'esquerra per baixar a buscar el torrent de Canyameres i la font de la Salut. Desprès travessem el torrent de Can Maurí, ens enfilem cap a la carena a trobar el camí de Polinyà a Sentmenat. A la nostra esquerra, allunyada del camí que seguim, veiem la masia de

CAN MAURÍ

La masia de can Maurí, on Pere Calders entre 1912 i 1920 va passar llargues temporades de la seva infantesa, és avui un restaurant i es troba Situada al límit del terme de Polinyà. En documentació de l'any 1693 s'esmenta el mas anomenat antigament “Galí i ara Maurí”. Galí és un llinatge que a Polinyà té una llarga durada. La primera noticia que se'n té data de l'any 969.
El camí continua tot oferint-nos un entorn de conreus amb retalls de bosc i masos escampats. Tot ens porta a recordar el poema del sabadellenc Pere Quart (Joan Oliver 1899-1986) "Corrandes d'exili":
"...En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"..."

CAN PADRÓ

Continuem el recorregut tot deixant a la dreta la mina Monistrol i arribem a

CAN MONISTROL

Datada de l'any 1700, actualment Can Monistrol és propietat de la família Comadrán però hi viuen com a masovers la família Sala que es dediquen a la cria de cavalls. Recentment ha estat reconstruïda, per tant es troba en molt bon estat de conservació.
Hi ha una premsa de vi que data de 1716 i davant hi ha un pou en el qual podem veure unes pedres romanes.

El camí ara segueix paral·lel a la riera de Polinyà, passa sota la carretera de Sabadell a Granollers a l'alçada de Can Serra i desprès de travessar el poble arriba de nou a la Plaça de l'Ajuntament.

CAMINADA DE POLINYÀ A LA SALUT, COLOBRERS I TOGORES