XIIIª MARXA POPULAR DE SANT FRUITÓS DE BAGES

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 17,32 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 476 metres, baixant: 473 metres.
Altitud mínima: 219 metres, màxima: 326 metres.

Ens trobem al Parc del Bosquet, punt de sortida de la Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages. De primer ens dirigim cap els polígons industrials Riu d'Or i Casa Nova i l'urbanització de la Rosaleda, desprès pel polígon El Grau anar a cercar la Serra del Carrera i travessar l'autopista per anar-nos apropant al Llobregat.

TRAVESSANT EL RIU D'OR

Comencem a enfilar-nos cap a l'urbanització de les Brucardes i en una casa del carrer del Cau de la Guineu hi veiem una bonica imatge:

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ DE LES BRUCARDES

Aquesta petita capella està emplaçada just al davant del mas de les Brucardes, que dóna nom a tota la urbanització. Es tracta d’una església de reduïdes dimensions, de nau única i absis semicircular. El portal d’entrada, emplaçat a la façana principal, és un simple arc adovellat semicircular, al damunt seu s’hi alça un campanar d’espadanya.
Durant l’inici de la Guerra Civil, l’església va ser cremada juntament amb la imatge de fusta que s’hi conservava de Sant Sebastià. D’ençà dels fets revolucionaris, l’església va romandre abandonada fins a començaments dels anys vuitanta, en què es va restaurar acuradament. Així, el dia 12 de juny del 1982, mossèn Joan Freixanet, rector de la parròquia de Sant Fruitós de Bages, beneïa la capella de Sant Sebastià, després d’haver-se refet tota nova.
Crec que és un bon exemple de restauració que hauria de ser aplicat a d’altres indrets del territori, perquè ha conservat l’estil de l’obra, l’entorn i el tractament de la pedra.

ESPAI DE LA FONT DE LA TOLEGA

Bonica esplanada amb bones vistes sobre el riu Llobregat i la masia de les Generes






Continuem la ruta, ara per la zona coneguda com la Tolega i arribem al

MIRADOR DE SANT BENET

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina fundada en el segle X. Del conjunt d'edificis actuals se'n destaca el claustre i l'església, acabada a principis del segle XIII, que consta d'una nau molt gran acabada en un absis i un creuer. El claustre és quadrat i conté sis jocs d'arcades dobles a cada costat. La vida monàstica de l'abadia, que conté també elements gòtics notables, va durar fins a 1835. És un dels monuments més emblemàtics i significatius de la comarca del Bages.

BARRAQUES DE PEDRA SECA

Bona part del patrimoni en pedra seca de Sant Fruitós de Bages està constituït per les barraques de vinya, com les dues que veiem en el camí de Sant Benet per el que baixem. Son construccions que trobem escampades per tot arreu com a mostra d'una tradició molt lligada a la vinya i amb un marcat interès etnològic, paisatgístic i funcional.

FÀBRICA DEL PONT VELL

Aquest recinte fabril, conegut com la Fàbrica del Pont Vell, es va construir entre els anys 1825 i 1828 i es va dedicar inicialment a la producció de teixits de llana per produir després teles de cotó. Ara ens trobem en terme de Navarcles.

EL PONT VELL

Per comunicar-se amb el Pla de Bages els navarclins havien de creuar el riu, la qual cosa no sempre era possible. Per fer més fàcils els intercanvis comercials i econòmics, el 1796 els navarclins van decidir construir un pont, treballant els diumenges i fent servir els ingressos que obtenien d'un hostal municipal que posaren en funcionament.
Està aixecat poc després de la confluència dels rius Llobregat i Calders. Es va iniciar la seva construcció el 25 de juliol de 1796 i no es va finalitzar fins el 1804. Va ser reconstruït el 1946.

LA TORRE DEL PONT DE CABRIANES I MOLÌ D'OLI

Desprès d'un bon esmorzar ens dirigim cap el bosc d'Olzinelles on podrem gaudir d'un cafè ben calent.



Reemprenem la caminada que ara es torna més amable, deixem el bosc i apareixen amplis camps conreats.


Tornarem a veure les barraques de vinya omplin el paisatge. Es tracta d'un paisatge modelat per l'esforç de segles i lligat a la viticultura, que es va expandir a partir de l'Edat Mitjana, arribant a ocupar bona part de la superfície agrària en el segle XIX abans de l'arribada de la fil·loxera. Tot i la replantació amb ceps americans, la falta d'innovació al camp, les males collites i la caiguda dels preus condicionaran el retrocés de la vinya; mai més, s'arribarà als índex productius assolits en el darrer terç del XIX, quan el Bages era una de les primeres potències productives vinícoles catalanes. Això vol dir que, el primer terç del XX tot aquest immens espai marjat i saltejat amb barraques de vinya, que s'havia condicionat per afavorir la plantació de vinya, quedarà majoritàriament abandonat donant lloc que el bosc de pi blanc, alzina i roure ocupi ara el seu lloc; i amb aquest declivi la desaparició de l'art i la tradició de bastir i treballar en pedra seca.

MAS DE LES OLIVERES

Prosseguim el recorregut pels plans de les Oliveres, travessem l'autopista, agafem el serrat dels Mussols i passem per sota la Torre de Santmartí, arribant de nou al Bosquet. Aquí hi ha una bona festa amb menjar, beure i un animat ball.

XIIIª MARXA DE SANT FRUITÓS DE BAGES