CAMINADA POPULAR DE CASSERRES

Ampliar el mapa.

Distància recorreguda: 14,49 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 452 metres, baixant: 413 metres.
Altitud mínima: 546 metres, màxima: 715 metres.

La primera notícia de la vila la trobem l'any 789 quan es varen construir una sèrie de fortificacions per tal d'assegurar la frontera de la reconquesta. Tanmateix degut a la seva situació estratègica s'hi va construir un castell que s'anomenà Castrum Serris (Castell de les Serres), castell que donà nom al territori, el que avui en dia coneixem com a Casserres. A causa dels efectes de la pesta negra el terme va quedar desert al segle XVI, i no va ser fins a finals d'aquest mateix segle quan es va edificar una nova església i la vila fou fortificada. A les acaballes de la Guerra dels Segadors aquesta muralla fou enderrocada quan van incendiar el territori delimitat. Poc a poc la represa es va iniciar però els miquelets la tornaren a cremar l'any 1713.
Comencem la caminada tot baixant pel carrer Major que coincideix amb el camí ral de Manresa a Berga en el seu recorregut per Casserres.
La caminada del 2009 ens portarà a fer una ruta per conèixer les Creus d'entrada de la Vila de Casserres. Era una dita popular dels vells, que a Casserres no s'hi entrava per mar ni per terra, però si que podem assegurar que tampoc s'hi entra sense topar amb alguna Creu.
La primera que trobem, està formada per tres creus de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre.

LES TRES CREUS

Pel camí de Berga, i abans de trencar cap a la nostra esquerra, trobem la Creu-Roja. La tradició explica que es construí en record de la victòria obtinguda pels cristians sobre els moros.

LA CREU ROJA

La caminada continúa en lleugera pujada i passa per la masía

CAL XITUS

Anem travessant bonics camps fins arribar a Serrajoana on trobem un avituallament.

Continuem gaudin de grans panoràmiques, lleugers desnivells, camps ben conreats i endreçats. També passem a tocar d'un forn d'obra o teulera (de cocció de materials destinats a la construcció). Aquests forns de coure argila, constaven de dues parts, la cambra de foc, a la qual s'accedia per les dues boques que veiem i que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica: teules, rajoles i totxos.

Tradicionalment, la ceràmica de construcció es fabricaba en les anomenadas teuleries o rajoleries, de les quals l'element més important era el forn. Aquest es construïa en un marge entre dues feixes, parcialment excavat a terra. Ben a prop hi havia una bassa per poder pastar el fang.
Continuem per a trobar de nou una creu. Si es venia pel cantó de Solsona es trobaven

LA CREU DE CAN ALOY

Anem envoltant el poble i ara ens hi acostem molt. Hem arribat a les piscines on rebrem un bon esmorzar.













Si entresim pel camí de Cardona passeriem a prop d'una altra creu; era de pedra, però amb l'arbre de poca altura, amb el seu pedrís:

LA CREU DE SUNYER

El recorregut continua i ens acosta a un arbre de grans dimensions declarat d’interès turístic.

L'ALZINA DELS COLLS

Passem pel Hostal Nou i can Visó fins atravessar la carretera de Puigreig. I seguint la dita si venim pel camí de Puigreig, trobem una nova creu, d'uns tres metres d'altura, feta l'any 1773, de pedra i rematada amb creu de ferro.

LA CREU DE SALITONS

Finalment i pel Serrat del Boixader entrarem de nou a Casserres. Abans de finalitzar anirem a veure el retaule barroc de l'església de la Mare de Déu dels Àngels i l'ùltima creu del dia.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

La construcció incial anomenada Santa Maria d'Àngel data del segle XIV. L'actual s'hi va construïr aprofitant només una part de la paret de l'entrada.
El seu retaule és una joia del Barroc, construït als voltants de 1704 per Segismon Pujol de la saga dels Pujol, constructors de la major part del Barroc de la Catalunya central. L'obra respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII: tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. És una síntesi del treball dels escultors, fusters, dauradors, pintors, etc. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar no els 12 apòstols sinó 13, ja que també hi apareix sant Pau.
Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per sant Isidre. Els pares de l'Església occidental també hi tenen llur espai, concretament sant Gregori el Gran i sant Agustí. Dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l'Epifania, la Coronació i la Pentecosta.
















Travessem la plaça de la Creu, les cases són fetes o reconstruïdes de mitjans del segle XVII a finals del XVIII. I aquí trobem la darrera creu

LA CREU DE LA PLAÇA DE LA CREU

CASSERRES 2009