MARXA POPULAR DE LA DIADA DE FONOLLET

Ampliar el mapa.

Distància recorreguda: 18,26 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 510 metres, baixant: 494 metres.
Altitud mínima: 450 metres, màxima: 682 metres.

SANT SADURNÍ DE FONOLLET

Església sufragània de Puigreig, abans anomenada Santa Fe. Els primers escrits sobre l'església daten de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni. Al dependre de l’església de Sant Martí de Puig-reig, i estar dins el terme del castell, passà a formar part dels dominis de l’ordre militar del Temple, com a conseqüència del testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187. L’any 1312 passà a formar part del domini dels hospitalers, orde militar que va acumular el patrimoni dels templers quan aquests foren abolits.
L'edifici és una construcció romànica del segle XIII modificada per afegits i obres posteriors, especialment malmesa en adossar-se-li, al mur de llevant, a la zona de l'absis, la casa de Cal Fuster, la qual ha fet perdre la capçalera. La part més visible i la més interessant és el mur de ponent, on hi ha la porta d’entrada. Damunt la porta hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada per una arquivolta, l’extradós de la qual és ressaltat amb un seguit de boles. Aquest mur està rematat amb un campanar d’espadanya robust.

"Aquesta iglesia, si bé està bastant transformada, data de molt antich, havent-la atribuida alguns al sigle XIII. Alguna cosa deu haver-hi de cert tocant a sa antiguetat quan per tots els vehins, y fins de bastant lluny, Fonollet es conegut ab el nom de la ciutat de Tiró, y fins hi ha qui assegura que hi havia més de 800 cases. Pera demostrar que en dit lloch hi existia alguna població d'importancia basta fixar-se en un extens cementir que hi ha obert en la roca, y que per desgracia encara's trepitgen prou els cadavres, perquè llurs òssos surten a flor de terra per faltar-hi la llosa de sobre. Per tots els camps dels voltants se troben també enterraments al remoure la terra. En l'iglesia hi ha una campana molt antiga, no fent
molts anys que's conservaven també uns incensers antichs y de mèrit, que avuy se poden admirar en el Museu de Vich."

Butlletí del CEC nº 130 novembre 1905

Aquesta caminada recorre un territori que al llarg de diferents anys s'ha cremat gairebé en la seva totalitat. Aquest fet fa que els matollars i els herbassars predominin en el territori. A la vegada, el fet que la pendent de molts vessants sigui força important fa que l'espai dedicat a l'agricultura sigui molt escàs. Es tracta d'un territori molt despoblat on predominen les masies aïllades. Pel que fa al paisatge vegetal l'hem de veure com un paisatge en formació ja que els efectes del foc han estat molt importants i, per tant, ens trobem davant d'un paisatge molt uniforme i amb pocs valors i atractius.










El terme és totalment rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, Farriols, el Soler de Jaumàs, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, etc.
Durant la caminada passarem a prop de les masíes Trulls, El Verdeguer, la Rovira de la Bassa, Cal Picarol, Cal Muxó, el Soler de Jaumàs, Cal Feliu...























El recorregut comença a enfilar-se per arribar al replà del Serrat de l'Oca, on gaudirem del esmorzar i de bones vistes sobre Puigreig.
Reemprenem la caminada pujant fins el

TURÓ DE LA SENYERA

CAMPS DE CAL CRIBA

MARE DE DÉU DEL ROSER (EL ROSERET)

Església del segle XVI. És possible que fos constrüida a partir d'una antiga església romànica, potser la de Sant Andreu de Madrona,en uns moments en què havia una forta devoció a la Mare de Déu del Roser.

"...La capella romànica del Roseret porta la data de 1579 en una ben treballada pedra que hi ha sobre la portada. Segons tradició,
aquesta iglesia fou fundada en dit any per un tal. Mossèn Joan Siburg, vicari que era de Puigreig. Aquest tenia d'anar cada diumenge a dir la missa matinal a Santa Fe de Fonollet, y al passar pel lloch aont està emplaçada aquesta capella, aont hi havia per cert una baga molt espessa, sempre se li espantava'1 cavall de tal ma fins moltes vegades l'havia tirat per terra, en vista de lo-nera que qual prometé que si may niés li succehia lo que fins aleshores havia passat, faria construir en dit lloch una capella baix I'invocació de la Mare de Déu del Roser, lo que cumplí desseguida en agrahiment a la Verge. Dita capella ha estat posteriorment remontada, no cridant res d'especial l'atenció, a no ser uns troços de capitells que's veuen escampats arreu, y això sens dubte mans barroeres s'entretingueren en destroçar."

Butlletí del CEC nº 130 novembre 1905

ROQUES DE LA MADRONA

ALZINA GROSSA O DELS COLLS

FONOLLET 2009