MARXA POPULAR DE CARDONA

Volem agraïr el recorregut amb GPS que ens ha facilitat en Joan Manuel al deixar-lo a wikiloc:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=426677

Distància recorreguda: 16,52 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 604 metres, baixant: 616 metres.
Altitud mínima: 439 metres, màxima: 626 metres.

Sortirem de la plaça del Vall desprès de tastar una molt bona xocolata amb coca.
Agafem el camí en direcció a la muntanya de sal tot seguint la carretera de la mina. Deixarem a la nostra dreta el recinte de Mon Sal que permet visitar les instal·lacions i la Minilla. La Minilla és una galeria d’uns 400 metres que el visitant pot recórrer observant les formacions d’espectaculars estalactites i estalagmites de sal, així com les vetes dels diferents minerals. Poden observar-se forats impossibles, de fràgils agulles.
A la dreta del Cardener s'alça l'anticlinal de Cardona, orientat de SW a NE, que permet l'explotació superficial dels nivells salins inferiors; a la muntanya de sal de Cardona, situada a la vora del riu, les capes de sal arriben a presentar altures superiors als 150 m, damunt les quals les aigües han format les característiques estries. Sobre les sals bàsiques (ClNa) recolzen en l'anticlinal les diferents capes alternants de silvinita i de carnal·lita, sobre les quals hi ha nivells de margues i d'esquists i, finalment, gresos. Els afloraments superficials de sals sòdiques foren explotats ja en època preromana.El salí de Cardona (al barri de la Coromina) fou sempre un centre actiu del comerç de sal gemma per al proveïment de la Catalunya central i causa de disputa entre la vila i els seus senyors (des del 1859 els ducs de Medinaceli pagaren una indemnització anual sobre els drets de la sal cobrats). El descobriment de sals potàssiques a Súria el 1912 provocà la recerca de la carnal·lita i la silvinita a Cardona a partir del 1920; les mines s'iniciaren el 1925 i començaren a produir el 1929. L'extracció del material (Unión de Explosivos Río Tinto) es duia a terme per dos pous de més de 700 m, produïa els anys vuitanta un milió de tones de material brut; hom enviava el mineral obtingut a la fàbrica de benefici i, per telefèric, a l'estació de ferrocarril de Súria, d'on anava al port de Barcelona per a l'exportació. El 1990 ERCROS anuncià oficialment el tancament del salí.
No obstant això, fou recuperat com a atracció turística a causa de l'especial valor paisatgístic que havia produït l'explotació. Fou obert al públic el 1996.
Passades les instalacions agafem un corriol a la nostra esquerra que ens portarà al camí de Tresserres, creuem el camí i seguim per un altre corriol que ens portarà fins a Cal Cabra, passant per la torre del Xina i seguint la riera de Tresserres.
Des d'aquí començarem una pujada que va fins el camí de Conill. Durant el recorregut anirem trobant una gran varietat de construccions de pedra seca. Els camps erms requerien un seguit de feines peparatòries per tal de poder-los conrear. Sovint afloraven a la superfície pedres, de forma més o menys abundant; unes pedres que servien al pagès per a construir habitatges, com les cabanes o les barraques; per enlairar els marges que aguantaven els mateixos conreus; i també per bastir amagatalls, pous, aljubs, etc.
Els marges són les construccions més conegudes, unes parets que suporten les terres de les feixes i bancals destinats als conreus. Alguns marges disposen d'enginyosos i pràctics complements. Tenim, per exemple, les escales, que són pedres planenques disposades als marges per tal de facilitar l'accés del pagès entre dues feixes. També hem trobat un siti d'arnes (llocs per les arnes). Són uns espais on es dipositen les arnes, elements imprescindibles per a la producció de mel i de cera.

CAL GARRIFES

Arribem a la zona coneguda com Pla de Conill, en uns blocs de pedra situats a uns 50 metres al sud-est de les runes de Cal Garrifes, al damunt d'aquestes roques, a les que podrem pujar per la part de darrera ajudats per un arbre, podem observar-hi una tomba excavada i un forat que podría ser les restes d'una ginebrera medieval. Les ginebreres o forns d'oli de ginebre són unes construccions de petit tamany, de planta més o menys circular, asentades sobre una roca en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Hi havia una boca por on s'introduïa la llenya per cremar els troncs de ginebre. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i es recollia en una pileta exterior. Després d'un senzill procés de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. Aquest producte era usat en veterinària i perfumeria.












Una mica més endavant, a uns 200 metres cap al sud-est de la necròpolis de Cal Garrifes, al llarg d’una zona encinglerada, hi trobem un altre conjunt funerari format per nou tombes excavades a la roca amb una tipologia que varia entre la planta rectangular i la pisciforme, orientades totes segons l’eix noroest/sudest; també i veiem diverses cavitats picades a la roca i el que podria ser un dipòsit associat als encaixos per aguantar els pals d’una possible premsa.

NECRÒPOLI MEDIEVAL DE LA VINYA DEL GUITARRA

Continuarem per l'antic camí ral que ens porta fins una creu de ferro sobre tres graons de pedra:

LA CREU DE L'OBAC O DE L'AUBACH

Al fons entreveiem una paret de pedra, de la qual passarem per sota, buscant un només insinuat camí ral, a la vora del qual quan aquest comença a enfilar-se, trobem a la dreta una basseta que els antics vinyataires usaren per preparar adobs pels ceps o per regar-los; continuem la pujada en la mateixa direccó fins trobar a l'esquerra, les restes d'una barraca de vinya força gran.
Seguim pujant i arribem a la part alta del turó; som a tocar de l'esglèsia de Sant Salvador de Torroella (ens trobem a la Vall de Torroella), de la qual s'insinua una planta de nau única, d'extrem arrodonit (absis) força imprecís. Al peu del marge sud de la planta hi trobem una cisterna força ben conservada; es tracta d'una obertura quadrangular que, després d'aproximadament un metre i mig de broc s'obre al receptacle en si, de coberta amb volta arrodonida. Avui l'interior és ple de terra.
Continuem el camí tot troban diverses parets de pedra seca construïdes als marges.
Seguim avançant fins arribar a la

TORRE DEL CASTELL DE TORROELLA

Al segle X Torroella era un castell termenat, és a dir, un castell que tenia un territori sobre el qual exercia la jurisdicció. Durant els segles X i XI, Torroella depengué del comtat de Cerdanya i cap a principis del segle XII passà a jurisdicció dels comtes de Barcelona. El domini feudal estigué en mans de la família Berga. Tot i que del castell de Torroella en queden pocs rastres, està localitzat l'indret on havia estat construït. Queden rastres de les pedres que formaven la base de la torre de defensa. També s'hi localitzen restes d'una muralla de construccions posteriors. Al 1423 Coaner i Torroella passaren al Comtat de Cardona, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Seguirem el camí fins arribar a unes alzines que hi ha prop de Fontelles del Mas, on esmorzarem. Molt a prop hi veiem un altra bonica cabana de vinya.










Un cop recuperades les forces baixarem per un corriol que ens durà a la riera de cal Manel Barraca.
Trobarem de nou una bonica barraca de vinya. Aquesta com la majoria de les que hem anat trobant, és de planta rodona, coberta amb la técnica de cúpula i recuberta amb lloses, pedruscall amb terra i plantes.




















El portal d'aquesta barraca està format combinant una llinda amb un arc de descàrrega. En el seu interior, hi veiem un armari o potser una nevera també fet amb pedra, aquest està situat a la part més frescal de la construcció i era on es podia deixar els queviures amb un mínim de condicions ambientals. Finalment podrem observar en el sostre la forma de disposar les lloses per permetre la sortida de fums de la llar de foc.
En arribar a la riera, encara podrem veure les restes d'una altra construcció típica de pedra seca: una tina. Es tracta de dipòsits generalment cilíndrics, construïts amb pedra i morter de calç, folrats per dins amb cairons o rajoles vidriades. Les tines es feien aprofitant el pendent; a la part superior del darrere es descarregava i es trepitjava el raïm damunt un brescat de fusta; a la part frontal inferior de la tina hi ha la boixa (forat que es tapava amb un tronc de boix)o pedra foradada que feia la funció d’aixeta, per on s'extreia el most un cop fermentat. La boixa (i per tant el vi) es protegia amb una barraca amb porta enreixada, construïda annexa a la tina.




















A continuació anirem remuntant poc a poc fins el camí de Bolsegura.
La tornada a Cardona la farem passant pel Vilar Rural i el seu mirador amb vistes al Castell de Cardona:
Finalment entrarem a Cardona baixant per la Pietat. Just en els primers carrers ens podem desviar a la dreta per anar a veure la Torre del Baró de Meer.










Situada als afores de la vila, aquesta torrassa de planta circular fou concebuda com a fortí en les guerres carlines, l’any 1838. Rep el nom del Baró de Meer en relació al militar nomenat, l’any 1837, capità general de Catalunya. La importància de la Torre del Baró de Meer resideix en la necessària defensa de la vila i del salí.

UN BON GRUP D'AMICS

VISIONS