CAMINADA POPULAR NOCTURNA DE COLLSUSPINA 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 9,83 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 279 metres, baixant: 279 metres.
Altitud mínima: 844 metres, màxima: 956 metres.
Temps total: 2 hores i 37 minuts.

Ens trobem a mitja tarda, a la Plaça Major de Collsuspina per participar en la seva caminada nocturna. Aprofitem el temps per visitar aquest bonic poble, el nucli antic del qual es conserva com a l'època medieval.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE COLLSUSPINA O LA MARE DE DÉU DELS SOCORS

L’Església Parroquial té per patrona Santa Maria dels Socors i està situada al nucli antic del poble. Es va construir entre 1592 i 1600 i encara manté íntegra la capella original, amb els seus dos trams de voltes. El 1880 es van iniciar les obres d’ampliació de la façana i de la construcció de les capelles laterals. Va adquirir la categoria d’església parroquial el 1897 i fou objecte de noves ampliacions l’any 1909. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina.

CAN XARINA

Antigament rebia el nom de "Lo Hostal de Collcespina". Va ser aixecat per Salvi Pedrós al 1550 just a la partició dels antics termes de Tona i Balenyà, al cantó de Balenyà, tal com diu el gravat de l'escut a la dovella central de la porta d'entrada. És un casal gòtic-renaixentista amb unes fermes voltes a la part baixa del restaurant. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un solitari hostal de camí ral freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI.



Va ser construït per un mestre de cases francès tal com ho indica una inscripció que hi ha a la llinda d'una finestra de la façana, a la planta baixa. Es troba escrita en francès i amb algun mot espanyol. En lloc de "alevado" (alabado) i de "san" (santo), en francès es diu "loué" i "saint": "Alevado soit le Très San Sacrement Ave Marias" (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria). També destaquen les boniques finestres, d'arcs conopials d'un gòtic tardà i florit, que omplen la façana.

LLINDES DEL CARRER MAJOR

A mida que avancem pel carrer Major, anem descobrint diverses llindes datades, que encara es conserven en algunes de les cases. Les llindes d'aquestes cases del poble ens indiquen que entre 1750 i 1790 es van construir moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos.

LA CREU DE TERME I FONT DE COLLSUSPINA

La Font i la Creu de Terme destaquen al mig del carrer Major. La Creu de Terme la trobem ubicada a l'antic camí ral, just en el punt de partició dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i de Balenyà, i a pocs metres de Can Xarina. La base que la sustenta és circular i està formada per grans dovelles, una columna de forma octogonal, sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. D'altres petites columnes, del mateix tall geomètric, és van superposant disminuint la seva grandària a mida que s'eleven per acabar amb una creu de pedra. Al voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. En una petita placa incrustada en la columna hi ha la següent inscripció: "Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons".

Al final del carrer Major arribem a la carretera de Vic a Manresa. No ens podem estar de fer una fotografia del paisatge que ens envolta, sota aquesta llum tant càlida d'una tarda d'estiu. Retornem enrere per poder apuntar-nos a la caminada.

Iniciem la caminada seguint el Camí Ral, actual carrer Major, en direcció sud. A la sortida del poble, tombem a mà esquerra i baixem a buscar el Torrent de l'Espina. Davant nostre tenim una petita vall, encapçalada per la masia de Can Jordà, entre la Roureda de Collsuspina, coneguda també com el Bosc de Casanoves, i el Pla de Querol.Aquesta vista ens permet gaudir de la que, possiblement, és una de les darreres rouredes importants del Moianès. A les envistes de Can Jordà, observem els Tres Roures centenaris que es troben al final del Pla de Querol.

Arribem al Torrent de l'Espina i el travessem per un pont. En arribar a l'altre banda la pista es bifurca. Seguim per l'esquerra per enfilar-nos, de seguida, agafant una drecera a mà dreta que ens permet escurçar un bon tros de pista.

Tot seguit la pujada es suavitza i anem entrant en el Pla de Querol, un espai pedregós, ocupat per feixes d'antics conreus i format per una brolla baixa espinosa i seca. El camí es va decantant cap a llevant. Anem descobrint traces del seu ús com a circuit per a motos. Al cap d'una estona, quan el sender és més planer, observem a la dreta del camí una barraca de pedra seca.

LA BARRACA DE PEDRA SECA DE COSTA VELLA

Es tracta d'una barraca de pedra seca situada entre Collsuspina i el Roc dels Esparvers. En Francesc Roma ens fa la següent descripció: "Està adossada al marge d’una feixa i té planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana. Està oberta al sud. La porta fa 80 cm d’altura per 70 cm d’amplada i està formada per una llinda que és una pedra sense desbastar allargada. Està coberta amb una falsa cúpula, avui una mica deteriorada, i assoleix una alçada màxima d’1,60 m. L’interior fa un diàmetre d’1,90 metres. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable".

Retornem al camí i seguim cap a llevant. Una estona més tard, canviem de direcció i girem cap al sud-oest. Anem a buscar una pista que prové de Can Jordà. Enllacem amb ella i seguim cap a la dreta tot baixant suaument. El camí és pedregós però el bosc ens torna a envoltar.

Collsuspina es troba dins del domini de les rouredes seques de roure martinenc amb boix. Això es fa evident mentre caminem. Hi veiem roures, alzines, exemplars aïllats de pi roig, pinassa, auró negre i enfiladisses com el lligabosc de la fotografia. Aquest és fàcil de reconèixer per les seves fulles oposades, ovalades, sense pecíol i enteres. El fruit és rodó i vermell quan és madur. Com a planta enfiladissa que és la trobem entortolligada a d'altres plantes. El camí ens acosta al Sot de les Pedres i ben aviat arribem al mas de L'Espina.

EL MAS DE L'ESPINA

Situada a migdia del Pla de Querol, és la masia tradicionalment més important del terme de Collsuspina. Denota la seva importància el fet que el poble va rebre el seu nom quan es va formar en el Coll de l'Espina o Coll s'Espina, en català antic.

Destacable masia de tipologia clàssica, amagada a darrera un tossal a 950 metres d'altitud. La masia consta d'un cos central amb la teulada a dues vessants i orientada a ponent. A la façana principal sobresurt el portal adovellat així com un finestral gòtic del segle XVI en una part més antiga de l'actual edificació. Dos balcons i altres obertures completen aquesta façana.



Davant de la casa hi ha una era i a sota un edifici amb quatre voltes de canó i grans arcades. Destaquen alguns altres elements del conjunt, com és la pujada en pedra que des de la façana de migdia condueix al portal i unes pedres per pujar, abeurar i fermar els cavalls.



A la façana de llevant hi ha un gran arc rodó a nivell de terra, i al segon pis una galeria amb cinc arcs de pedra rebaixats. A la façana de la dreta hi ha una cabana i un cos afegit datat en una llinda a l'any 1909.



Contemplar aquest mas tot revoltant-lo, és anar descobrint detalls i més detalls arquitectònics del pas del temps. Els murs de pedres ben posades, els arcs, els finestrals... tot ens indica la gran importància que deuria tenir el mas com a gran propietat agrícola.



El capvespre es va acostant. Quin plaer de veure com el sol s’amaga, com la seva llum envolta de calidesa les pedres, el mas, el paisatge. Empesos per aquest esperit marxem de L'Espina cap al migdia. Lluny, cap a llevant, s'aixeca el Pla de Castellar amb la Creu de Castellar i les antenes dels repetidors de televisió i telefonia.



Retrobem el Camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra. A l'extrem sud d'un camp, el deixem i tombem a mà esquerra. A sota nostre, els caminaires segueixen el camí que travessa el Sot de les pedres. A l'altra banda el camí comença a pujar. No ens podem estar de girar-nos i donar una darrere ullada al magnífic mas de L'Espina.

Passem per la zona de Les Fontanilles, en el nostre camí cap a llevant. La pujada és continua però de bon fer. Arribem finalment al Coll d'Heures, a 937 metres d'altitud. Aquí enllacem amb el camí de Santa Coloma Sasserra al Coll de la Pollosa que seguim cap a l'esquerra. Per la dreta, la vall del Torrent del Soler ens separa del Castellar, de 1013 m.a., i de la Plana de Vic. La pista es dirigeix cap al nord-est mantenint-se sobre els 933 m.a. A mida que avancem es fa cada vegada més visible la Creu de Castellar.

LA CREU DE CASTELLAR

Aquest seria realment el cim del Puig Castellar o El Castellar. Actualment està coronat per aquesta moderna creu de pedra, datada de l'any 1968.

La creu va ser construïda en aquest indret per un pare desolat pel suïcidi del seu fill de 19 anys. Es troba envoltada de bosc i de parets de roca calcària molt aptes per l'escalada. La zona és força curiosa, ja que la presència d'aquests grans blocs de pedra la converteixen en un paisatge diferent al que veiem per l'entorn. Continuem avançant entre el Roc dels Esparvers de 986 metres, que ens queda a l'esquerra, i el Sot de la Collada de mà dreta. Al cap de poc comencem a veure els camps de la masia de La Collada. Poc abans d'arribar-hi es troba el límit del terme de Collsuspina amb Balenyà. Tot seguit arribem a La Collada.

LA COLLADA

Es tracta d'una petita masoveria del municipi de Balenyà, a tocar del terme de Collsuspina. És una masia situada prop del Coll de la Pollosa de tipus clàssic amb la teulada a dues aigües. Consta de planta baixa i pis i la porta es troba descentrada respecte l'eix de la façana. Té un cos afegit a la dreta de la façana, que no continua el nivell de la teulada del cos principal, sinó que ho fa a menor alçada.

Una vegada passada La Collada, arribem a un collet a partir del qual la pista comença a davallar en direcció a la carretera de Vic a Manresa. Enllacem amb el Camí de la Collada que porta a Puigsagordi. Tombem a l'esquerra i al cap de poc agafem, a mà dreta, un corriol, que s'endinsa en el bosc i fa drecera per anar a sortir a uns camps molt a prop de la carretera.

EL GARET

Des d'aquesta petita esplanada, en direcció nord i ajudats per la càmera, ens aproximem a aquesta gran casa pairal, situada uns 950 metres sobre el nivell del mar, a prop del coll de la Pollosa. Es dóna la curiositat que al trobar-se en el límit de dos termes, té la casa principal al cantó de Collsuspina i la resta de dependències en el terme de Balenyà. Més que un mas forma un conjunt allargat i molt ben situat d’edificacions amb façana a migdia. Veiem com l'edifici principal es troba cobert amb una teulada a dues vessants, i amb un cos formant galeria, adossat a la seva part llevantina. Al cantó dret del cos annexat hi veiem una torreta de defensa. El mas es va anar fortificant en les diferents guerres de l'època moderna, ja que era un lloc estratègic per la seva visibilitat i proximitat a l’antic camí ral de Manresa.

A continuació agafem el camí que baixa, a mà dreta en direcció a llevant, cap el Roc Gros. Entrem en una zona boscosa, humida i molt fresca, plena de roure martinenc i pi rojalet. No tardem gaire a arribar al Collet de la Guàrdia, ja en el vessant d'Osona.

EL COLLET DE LA GUÀRDIA

Acostant-nos al precipici per la banda del Grau del Racó, obtenim una increïble vista dels Hostalets de Balenyà, Centelles i el Tagamanent al fons. Davant d'aquest panorama, tot esdevé relatiu. Des del collet avancem una mica més per acostar-nos als dos miradors del Roc Gros o Roc de la Guàrdia. Hi arribem amb cinc minuts i escaig. La darrere llum del capvespre encara ens permet gaudir de les extenses vistes que s'obtenen.

EL MIRADOR DEL ROC GROS

El Roc de la Guàrdia o Roc Gros és un turó de 890 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà, com el Puigsagordi ho és de Centelles. En el turó s'hi han trobar petxines i altres fòssils de quant la zona era coberta per l'antic mar català. El mirador del Roc Gros, permet panoràmiques tant dels pobles de Balenyà, Centelles i la Plana de Vic com del Tagamanent, del Matagalls, Puigsacalm i Cabrera. Disposa de bancs i un llibret de firmes.



El capvespre s'ens ha tirat al damunt, però aquesta llum entre rosada i púrpura que s'escampa per damunt la plana, ens té embadalits. Continuaríem hores i hores asseguts en els bancs veient com s'encenen les llumetes d'aquest pessebre que tenim sota nostra. Un cartell ens recorda, però, que el Roc de la Guàrdia o Roc Gros té dos miradors.

Si volem aprofitar la darrere llum del capvespre, hem de continuar amb la caminada. Per fer-ho hem de trencar per un caminet a l'esquerra en direcció nord, ple de matolls i arbusts, que ens permet arribar fins a l'altra punta del Roc de la Guàrdia, on hi ha el Mirador El Pirineu.

EL MIRADOR EL PIRINEU

Aquest mirador encara ens mostra més paisatge. Des d'ell podem veure tota la Plana de Vic, els Cingles de Tavertet, els Pre-pirineus, els Pirineus i fins i tot, si el dia és clar, ens diuen que es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Disposa d'una bonica rosa dels vents en la que està indicada la situació de les principals muntanyes i serralades respecte del Roc Gros.

Les muntanyes representades a la rosa dels vents són: Bastiments, Puigsacalm, Canigó, Cabrera, Tavertet, Matagalls, Turó de l'Home, Tagamanent, Montserrat, Pedraforca, Tossa d'Alp i Puigmal. Continuem la caminada seguint el corriol cap al nord-oest. El camí baixa fort per una densa boixeda, humida i fosca. Més endavant enllacem amb el camí que puja al Collet de la Guàrdia pel cantó de tramuntana. El seguim de baixada fins a travessar el Sot de l'Home Mort, on trobem una bifurcació. Seguim pel trencall de l'esquerra enfilant-nos fins a trobar una nova bifurcació. Ara agafem el trencall de la dreta que planeja fins arribar al racó de la Font de l'Abeurada.

LA FONT DE L'ABEURADA

Arribem a la Font de l'Abeurada, que disposa d’una taula rodona de pedra, amb un banc circular. La font, al seu costat, està ben eixuta. La recordem de quant hi vam passar el 15 d'abril d'aquest any, en la 23ª Caminada Popular dels Hostalets de Balenyà. El racó de la font era encisador, obac i humit. L'aigua sortia abundant per un tub d'alumini i queia en la pica. Aquesta plena a vessar, sobreeixia fins al terra. La molsa i les heures ho cobrien tot. Els efectes d'un estiu eixut es fan notar i molt. La foscor ha arribat amb la nit i ho cobreix tot. Seguim la pista breument per abandonar-la i agafar un corriol, a mà esquerra, que s'enfila de valent per la Costa del Garet. Ens acostem a les parets on s'han format unes petites balmes en la roca calcària.



Tota la serralada de ponent de la Plana està formada per una capa superior molt fèrtil, amb importants boscos de roures i alzines enmig d'àmplies zones de pastures i de camps de conreu. Per sota d'ella apareix una important massa de roques calcàries que és la que forma aquestes balmes per erosió diferencial. El corriol després de travessar les balmes gira cap al sud i continua pujant, ara amb menys pendent. Travessem un torrent secundari i arribem al capdamunt de la pujada. A continuació el corriol esdevé camí i canvia de direcció per anar cap al nord a buscar la carretera de Vic, molt a prop del quilòmetre 37. En aquest punt, la creuem i un cop a l'altre banda la seguim cap a l'esquerra en direcció a Collsuspina. Al cap de ben poc agafem una pista que surt a mà dreta i pren la direcció nord-est. Anem pujant fins a situar-nos en una lleixa per sobre la carretera de la Pollosa. Més endavant el camí canvia de direcció i es dirigeix cap a ponent. En aquest tram la pujada es fa més intensa i retornem al terme de Collsuspina. En arribar a dalt i sortir del bosc, enllacem amb una pista transversal. Davant nostre s'estén un pla de conreus força gran. El camí de l'esquerra travessa els camps i arriba fins la gran masia del Garet.

La caminada segueix de front cap a ponent travessant el Pla de Garet. Ara el camí és molt planer amb suaus pujades i baixades. Deixem a l'esquerra el trencall de Can Torres. L'amplitud d'aquesta planúria ens permet veure els llums de les masies i del poble de Collsuspina que ja són a tocar. Més endavant deixem un altre trencall, també a l'esquerra, que porta al mas Casanoves. Situat al Pla dels Casals forma part dels masos històrics del municipi. Aquesta casa va donar el nom a la família de Rafael de Casanovas, que va néixer a Moià. A continuació, i després de passar una petita roureda i deixar el camí del mas El Camp a mà dreta, enllacem amb el Camí Ral de Muntanyola. El seguim de baixada en direcció sud fins arribar al veïnat de Les Casetes. Aquest està separat del poble mig quilòmetre cap el nord una vegada passada la carretera de Manresa a Vic. Està constituït per un grup de cases antigues que formen un carrer i que quan hi passem està ben desèrtic. Ara tant sols ens queda fer aquests cinc-cents metres per arribar de nou al carrer Major i acostar-nos al Centre Cívic on podrem menjar l'entrepà i acabar la caminada nocturna d'aquest any.

EL CENTRE CÍVIC DE COLLSUSPINA

A l'arribada ens espera un record en forma de samarreta dels Amics Ciclistes de Collsuspina, organitzadors de la caminada. I per celebrar-ho tots plegats, ens donen unes bones llesques de pa de pagès i sucat a la manera tradicional!! Acompanyat, això si, amb una bona botifarra, aigua, vi, cervesa i refrescs.



El Centre Cívic ens acull amb llargues taules on podem seure i petar la xerrada. Comentem els bonics llocs pels que hem passat, la sequera que s'eternitza, la gran pairalia de L'Espina, el conflicte que pot provocar la desaparició de senyals en una caminada,...



Els collsuspinencs, gent amable i honesta diuen "aquí s’hi poden trobar les coses bones de la terra: paisatges, bona teca i una bona ombra". Us podem assegurar que és del tot veritat. En acabar, marxem de la població amb un bon record de la caminada i de la seva gent.

CAMINADA POPULAR NOCTURNA DE COLLSUSPINA 2012