CAMINADA POPULAR DE SÚRIA 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 17,46 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 754 metres, baixant: 754 metres.
Altitud mínima: 284 metres, màxima: 517 metres.
Temps total: 4 hores i 21 minuts.

Ens trobem ben d'hora, a la bonica Plaça de Sant Joan de Súria, per iniciar la caminada popular batejada com a Passejada del Samuntà.

LA FONT LLUMINOSA DE LA PLAÇA DE SANT JOAN

Mentre esperem el moment de la sortida donem un tomb per la plaça. Destaca la Font Lluminosa amb quatre columnes de ciment, d'estil dòric truncades a mig fust, que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu. Aquesta font substitueix a una altra, que feia la funció de donar aigua a persones i animals. L'aigua d'aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu. La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, actualment hi ha una moderna estació d'autobusos.



Des de la plaça tenim una bona perspectiva de Súria. Per un cantó, el Poble Vell s'esglaona per sobre el Cardener i culmina amb la mola del castell, sent presidit per l'alt campanar de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol. Tot ell conserva encara l'aspecte d'una petita vila medieval. El sobre-alçament del campanar romànic i el seu esvelt acabament són obra del final del segle XIX. Per altra banda, l'aparició de les primeres indústries va crear un autèntic poble nou, entre el Cardener i els penya-segats del Poble Vell, paral·lel al riu i a la carretera de Manresa a Cardona i Solsona. La nova església de Sant Cristòfol sobresurt al mig de la població des de 1940.

Després d'emplenar les corresponents inscripcions, iniciem la caminada en direcció nord. A continuació arribem al Pont de Salipota, el creuem cap a l'esquerra per sobre el riu Cardener. En arribar a l'altre banda, tombem a la dreta i baixem a buscar el Passeig del Riu.

El pas del riu Cardener pel centre del nucli urbà és un de les principals trets identificatius de Súria. Anem avançant seguint aquest passeig que circula pel marge dret del riu, un espai natural que s'ha recuperat conservant el ric bosc de ribera ben a prop del centre urbà. Aquest passeig de circumval·lació al voltant del riu Cardener, té una longitud aproximada de 1.300 metres, entre el pont de Salipota i la Palanca de la Fàbrica Vella. Després de gaudir d'aquest entorn tranquil i silenciós, arribem a l'alçada de l'antiga Fàbrica Vella o dels Alzina. Situada a prop de la llera del Cardener, va ser la primera indústria de Súria. Conserva dues plaques metàl·liques, situades a la façana sud-est, que indiquen el nivell assolit per les riuades del 1907 i del 1982.

LA PALANCA DE LA FÀBRICA VELLA

A continuació girem a la dreta i seguim per sobre la Palanca de la Fàbrica Vella, que enllaça els barris de Salipota i Sant Jaume de Súria, permetent-nos travessar el Cardener. Quan som a l'altre banda, tombem a l'esquerra i seguim la carretera de Súria a Cardona. Al cap de poc i una vegada hem sobrepassat el nivell del cementiri, que intuïm enlairat a la nostra dreta, al peu de la carretera i poc abans d'arribar al barri de Cal Trist, podem veure, en el tall que fa la mateixa carretera, una de les formacions geològiques més important de Catalunya: el plegament i falla de Mig-Món.

LA FALLA DE MIG-MÓN

En diferents indrets, l'anticlinal es ben visible a cel obert, com és el cas d'aquest lloc. Es tracta d’un plec de l'espectacular falla i anticlinal de Mig-Món, en el qual es veuen els estrats recolzats els uns en els altres, com si es tractés del carener de la teulada d'una casa de pendents pronunciats. Veiem com el pou miner de l'explotació de potassa es situa just damunt de l'eix anticlinal, on la sal és més propera a la superfície.
El nom prové d’una tradició local, segons la qual quan Déu va crear la terra, la va anar desplegant com un ventall, i en aquest punt va unir els dos extrems, de manera que el que podem veure no és més que la cicatriu de la unió de les dues parts. El Mig-Món també apareix en l’escut de Súria. D'aquest lloc prové la dita "Súria és a mig món". Relacionat amb aquest indret, l'escriptor Fernando Sánchez Drago, en el seu llibre sobre fets curiosos anomenat "Gárgoris y Habidis. Una historia mágica de España", parla de la falla del Mig Món, i afegeix que en un punt del turó on s'observa la falla, no hi toca el sol el dia 25 de desembre, però sí els 364 dies restants de l'any. Déu ho va preveure així per recordar-nos el dia del naixement del seu fill, si mai se'ns esborrés la memòria o es perdés aquest fet dels calendaris.

A continuació arribem al grup de cases del Barri de Cal Trist que es troben a la desembocadura de la riera d'Hortons amb el riu Cardener. El barri constitueix una cruïlla de camins tradicionals, ja que en aquest indret es troben el camí que ve de Súria amb el camí empedrat que va cap el Samuntà i el de Cardona que puja per les costes de la Grau. L'origen del barri es deu a una antiga fàbrica d'aiguardent, avui desapareguda, que es va instal·lar el 1862 i que aprofitava les aigües de la riera d'Hortons. Tombem a la dreta, tot baixant per entre les cases del barri cap a la riera d'Hortons. A continuació, la creuem i ens enfilem per l'altre banda, fent ziga zagues per les Costes de la Grau, seguint l'antic camí de bast a Cardona.

Mentre pugem tenim una bona vista, cap al sud-est, del Cardener i Súria que reben els primers raigs de sol del matí. Tot seguit, la pujada és fa més suau i enllacem amb una pista transversal. La seguim cap a la dreta envoltats per un cantó de bosc i per l'altre de camps de conreu. Més endavant la pista continua cap a l'esquerra, però nosaltres seguim de front. Arribem a la zona de Can Sivila de la Roca on veiem vàries barraques al mig dels camps.

BARRACA DE VINYA DE CAN SIVILA DE LA ROCA

Aquesta barraca és una construcció de forma quadrada, feta de pedra seca amb les seves parets força gruixudes. La volta que la cobreix està feta de terra i pedruscall. Disposa de ràfec de pedres planes volades a la coberta. La porta està orientada cap al sud i la seva llinda és plana.

Continuem endavant i no gaire lluny en localitzem un altre barraca força grossa.

BARRACA DE VINYA Nº 2

Aquesta és una barraca de planta rectangular que respon a la tipologia més freqüent a la zona. Els materials emprats són pedres del país, gresos, calcàries i argila per cobrir exteriorment la volta. Aquesta és de falsa cúpula, formada per filades que es van aproximant successivament. La llinda de la porta és plana i té una escala exterior adossada a la part posterior. També disposa d'un ràfec de pedres planes volades a la coberta. Està orientada al sud-est.

Els agricultors les feien servir de refugis a finals del segle XIX, quan la principal activitat econòmica de la comarca era la vinya. Ara són el testimoni d’un temps que la industrialització tèxtil i minera van deixar enrere. A la gent que es dedicava a construir-les se'ls anomenava barracaires. Totes les barraques de Súria s'han datat, en general, entre 1850 i 1950.

Avancem una mica més i arribem a una cruïlla de camins. Trobem un pal indicador de senders, on veiem que per la dreta continua el GR 3.1, el Camí de la Sal, cap a Callús i Sant Joan de Vilatorrada; mentre que per l'esquerra segueix el PR-C 134, el Sender de Súria. Nosaltres seguim els senyals del PR-C 134, en direcció nord-est. Trobem diferents camins a dreta i esquerra, però sempre seguim la pista principal. Al cap de poc, en arribar a una cruïlla, deisem el PR que marxa per la dreta i nosaltres seguim de front. En arribar a la part més alta del camí, a 432 m.a., ens acostem al punt de trobada de tres termes: el de Súria al sud, el de Sant Mateu de Bages a l'oest i el de Castelladral al nord. Comencem a baixar una mica i s'ens obra el panorama cap a llevant. Entrem en terme de Castelladral. Veiem perfectament el pou miner de Cabanasses.

Ens expliquen que el pou té una fondària de 834 metres, equivalent a la Torre Agbar, la Sagrada Família i les torres Mapfre juntes, 230 pisos. La sal potàssica, des de temps immemorials, ha servit per adobar els camps i s'extreia de les cendres vegetals. Les cendres es processaven en un pot i d'aquí el seu nom de "potassa". L'empresa que actualment explota les mines de Súria s'anomena Iberpotash (cendra en anglès es diu "ash").



En arribar a la zona de camps de Cal Riols, tornem a entrar en terme de Súria. La pista va davallant entre els camps i, amb l'ajuda de la càmera fotogràfica, ens permet fer alguna foto de la masia de Cal Riols que veiem enlairada a ponent.

ELS RIOLS

Els Riols és una masia que pertany al nucli de Castelladral del terme de Navàs. El camí continua en la seva baixada fins arribar a un revolt on hi ha un pal indicador dels treballs arqueològics del mas medieval de la Garrigosa. Deixem la pista i agafem un corriol que surt a mà dreta, pel costat de l'indicador.



El corriol baixa cap a migdia i de seguida arribem a les excavacions del mas medieval de la Garrigosa.

RUNES DE CAN GARRIGOSA

Sota el camí actual de Cal Planés a Riols i dominant la riera d'Hortons, es troba una petita estructura de pedra seca, feta amb pedres irregulars, adossada a un talús de la roca. Es poden observar les restes d'una paret perpendicular a aquest talús, de la que surt una altra paral·lela a ell. Aquestes estructures es troben sobre una terrassa plana que podria marcar una petita era, la qual acaba, justament en les parets i, des d'aquí va baixant cap a la riera. Aquestes restes detectades semblen correspondre al petit mas medieval de Cal Garrigosa.

A continuació el corriol revolta el mas comença a baixar cap a la propera riera d'Hortons. Aquest tram del recorregut, presenta un fort contrast amb el que hem seguit fins ara.



La vegetació és molt més humida i fresca, els boixos pràcticament tapen el camí i fan molt agradable la caminada. En arribar a baix de tot, a la mateixa cruïlla en la que ens ajuntem amb el camí de la riera d’Hortons s’aixeca, al costat dret del camí, una gran pedra que es creu que correspon a l'antic dolmen del Samuntà. Es tracta d'una gran llosa dreta, falcada amb d'altres de més petites.

En aquest punt girem a l’esquerra en direcció nord, i seguim un sender que serpenteja per la vessant dreta de la riera d'Hortons, entre mig d’una abundant vegetació. Més endavant enllacem amb la pista que ve dels Riols. Anem cap a la dreta fins a trobar-nos amb la riera.

LA RIERA D'HORTONS

La riera d'Hortons circula per la part oest del terme de Súria en sentit nord-sud, fins que desemboca al riu Cardener al barri de Cal Trist. Al llarg de la riera hi ha diversos gorgs, com és el cas del Gorg de l'Olla i el Toll dels Encantats així com el Gorg de la Coll. Es diu que el seu nom prové del aprofitament de les seves aigües pel reg dels horts propers al barri de Cal trist.

Travessem la riera i trenquem de seguida pel primer camí que es troba a l’esquerra. Ben aviat el deixem per agafar, de nou a l'esquerra, un corriol que s'enfila paral·lel al Torrent de Cal Rei entrant en un frondós bosc de pins i boixos.



Més endavant agafem un sender que s'enfila per la dreta fins a una cruïlla. Tombem a l'esquerra i seguim tot planejant cap a llevant. Estem caminant per l'interior d'una pineda molt esclarissada. Al cantó esquerra, enmig dels pins, observem una nova barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA Nº 3

En la caminada anem trobant moltes barraques escampades per tot el territori de Súria, que junt amb els marges i altres elements de pedra seca configuren un paisatge força interessant. El temps mitjà en fer una d'aquestes construccions era de set a deu dies.



Les barraques, a més de caracteritzar el paisatge surienc van generar tot un ofici i unes activitats econòmiques. Són estris relacionats amb aquest ofici, les manuelles, les maces, els malls, els parpals de dos caps diferents per arrencar les pedres, els escalès, les penes (malls de punta prima), les macetes, l'escarpa i elpunxó.

Entrem a l'interior de la barraca i comprovem un dels trets típics d'aquestes construccions a la zona de Súria: la falsa cúpula. Consisteix en aixecar filades successives de lloses, progressivament desplomades cap al centre, i que es coronen amb una llosa més gran que fa de tapa.

Continuem caminant pel sender fins a sortir a una pista més ampla. Tombem a l'esquerra i tot seguit trobem una nova barraca a la nostra dreta.

BARRACA DE VINYA DEL TORRENT DE CAL REI

Construcció de planta quadrada i de bona qualitat, amb els blocs de pedra força regulars i de grans dimensions. Cal fer notar el trencaaigües que l'encercla per la part superior i que fa la funció d'escopir l'aigua de la pluja, i la seva orientació, poc habitual, a ponent.

El rètol que l'acompanya explica perfectament la tècnica de la falsa cúpula: "...La volta de les barraques es feia per filades de lloses primes, per evitar que s'enlairés massa. Cada filada sortia uns quatre dits de l'anterior, ... A diferència de la cúpula autèntica ..., a la falsa cúpula és fonamental el joc de contrapesos. Sobre cada filada, hi ha d'haver sempre més pes al darrere que al davant, ja que, si no, la volta s'enfonsa. La part exterior de la volta es cobria amb una capa de pedruscall i de terra argilosa que assegurava l'estanquitat del recinte. La majoria de barraques s'enrunen per l'esfondrament de la volta quan, amb el pas del temps, es perd la capa protectora d'argila i l'aigua de la pluja penetra al seu interior".

A continuació la pista revolta i arriba a una cruïlla de camins.

Els companys de Súria han escollit aquest lloc per donar-nos l'esmorzar. Un bon entrepà de pernil salat, vi, aigua i una taronja o poma. Per descomptat, amabilitat i una bona companyia fan la parada molt enriquidora. Després d'aquests bons moments, reemprenem la caminada agafant el primer camí que s'enfila per la nostra esquerra. Anem pujant paral·lels a un torrent secundari fins arribar a una bifurcació. Deixem a la dreta un camí que porta al Cortès del Pi i prosseguim cap al nord. Arribem a una altra bifurcació i seguim per l'esquerra tot entrant al terme de Castelladral. Més endavant nova bifurcació que prenem cap a la dreta. Al cap de poc arribem a l'alçada de la carretera de Súria a Castelladral, aleshores agafem un corriol que surt a mà esquerra i que va paral·lela a ella. Mentre avancem, entre els arbres, veiem cap al nord una altra de les grans masies de Castelladral, La Garriga.

LA GARRIGA

Aquesta masia, que pertany a Castelladral, durant el segle XV era una petita edificació medieval, que va passar a ser una gran finca dedicada a l'explotació vinícola a finals del segle XIX. La Garriga de Castelladral es va construir sobre les runes d’una edificació anterior, però no va esdevenir pròpiament una masia fins a finals del segle XVII. Va experimentar el seu màxim esplendor i creixement a finals del segle XIX, quan la fil·loxera havia destruït la major part de superfície vinícola francesa. Durant dues dècades, la Garriga es va veure molt beneficiada per aquest fet, convertint-se en un important centre de producció vinícola. Però l'insecte no va trigar a arribar a terres catalanes, amb la conseqüent exterminació de gran part de les vinyes de la casa. L’explotació de vi va quedar molt reduïda i els seus propietaris van dedicar-se a la producció d’oli i gra. Fins a finals de 1998 no s’inicia la seva restauració, quan es adquirida pels actuals propietaris, la família Roca Barbé, que la van convertir en una masia amb allotjament rural.

Finalment arribem a la carretera de Castelladral. La creuem i agafem un corriol a l'altre cantó que baixa fins a trobar la pista de la Casanova de la Garriga. Girem a l'esquerra i la seguim.

Aquesta pista molt planera comença dirigint-se vers el nord. Les vistes sobre els camps de conreu, que comencen a agafar el color verd intens de la primavera, l'amplitud del panorama cap al sud i el llevant, fan d'aquest tram un dels més bonics de la caminada d'avui. La pista va un revolt de 180°, creua el Torrent Fondo i es dirigeix cap al sud. Comença a ascendir i tot seguit arriba a la masia de la Casanova de la Garriga.

LA CASANOVA DE LA GARRIGA

En la recerca d'informació que fem normalment, no hem estat capaços d'aconseguir cap tipus de dada sobre aquesta masia. No obstant hem pogut observar quatre grans tines dins de l'edifici annex. La gran activitat econòmica que va generar l'augment de la producció de vi, també va portar a l'aparició d'un bon nombre de construccions relacionades amb el seu aprofitament. Hem observat durant el recorregut una gran quantitat de barraques de vinya. En aquest apartat, però, ocupen un lloc destacat les tines, i també els cellers.



La quantitat i la grandària d'aquestes tines ens indiquen que el volum de l'explotació agrària deuria ser important. Les quatre tines les trobem adossades les unes a les altres, a l'interior d'una estructura allargada, de planta rectangular, formada per diverses cambres. Cada cambra correspon a una tina, excepte la de més a la dreta en la que n'hi han dues. Totes tenen l'accés per la banda nord.



Les tines es construïen aprofitant un desnivell del terreny, de manera que la part posterior, quedés a més alçada per facilitar l'abocament del raïm. Les tines són, majoritàriament, de tipus cilíndric, amb les parets interiors revestides amb un tipus de rajola quadrada, el cairó, de 40 x 40 centímetres i adaptades a la forma interior del cilindre que forma el dipòsit destinat a acollir el raïm. Aquestes rajoles son generalment vidrades.



A la part més baixa de les tines, hi ha el forat de desguàs conegut amb el nom de "boixa". Les més habituals, que són les mitjanes, amiden dos metres de diàmetre i tenen una profunditat mitja de tres metres.

Deixem aquestes interessants construccions i continuem cap a llevant. Deixem a l'esquerra una gran alzina isolada. La pista es va enfilant i canvia de direcció anant cap a migdia. Avancem acostant-nos al llom del Turó del Pi de Malla. Si mirem cap al nord obtenim una bonica panoràmica del poble de Castelladral presidit per l'església de Sant Miquel.

Una mica més endavant, a la nostra dreta, en mig d'un conreu hi ha una nova barraca de vinya. Ens hi acostem i la panoràmica vers el nord augmenta considerablement. Comencem a veure, per sobre l'horitzó, els cims nevats del Port del Comte i el Cadí.

BARRACA DE VINYA Nº 5

Retornem al camí i seguim endavant cap al sud. Planegem una mica vorejant un camp de conreu pel cantó de ponent. Al cap d'una estona, agafem a la dreta un camí que baixa una mica i comença a revoltar per sota el Turó del Pi de Malla, de 512,7 m.a. Pel seu cim passa el límit entre ells termes de Navàs i Súria. Abans però, de fer el canvi de vessant, fem unes fotografies d'algunes cases de pages properes.



Aproximació fotogràfica a dues masies dependents de Castelladral del terme de Navàs. Totes dues situades cap al nord, una més propera i l'altre més allunyada.



En aquest cas la masia del Cortès del Pi, pertany al terme de Súria i es troba al sud-est de nosaltres. L'altre masia, la Garriga de Castelladral queda clar que pertany al terme de Navàs i està situada al nord-oest de nosaltres.

A continuació entrem, breument, de nou en terme de Súria i de seguida tornem al de Navàs. Arribem a una bifurcació i tombem cap a l'esquerra. La pista va revoltat el Turó del Pi de Malla cap al nord-est, baixant en direcció a la Riera de Tordell. Arribem a un revolt de 360° i ens aturem a contemplar tota aquesta vall.

Anem baixant una mica més de nivell, deixem un trencall a l'esquerra i més endavant arribem a una bifurcació. La pista principal continua per l'esquerra, nosaltres girem a la dreta i comencem a pujar. Aquesta és una zona molt seca i amb poca vegetació, bàsicament formada per brolles bixes. Arribem a una nova bifurcació i seguim per l'esquerra. A partir d'aquest punt tornem a estar en terme de Súria. Ben aviat veiem a mà esquerra, les runes de Solivella.

LES RUNES DEL MAS I CASTELL DE SOLIVELLA

A la banda esquerra i al fons d’aquesta vall, hi veiem la casa enrunada de Solivella, pertanyent al terme de Castelladral. Molt a prop d'ella hi ha el Castell de Solivella o "Domus residencialis", d'estil gòtic de finals del segle XIV. Era una "domus" o casa forta de la família noble Olivella, citada ja en el segle XII. Es conserva part de les dependències subterrànies i un bon pany de paret amb una finestra gòtica.

La pista acaba de pujar fins a un petit coll on continua per l'esquerra. Just en aquest revolt agafem un corriol que baixa pel dret, tot fent drecera en direcció sud, fins a retrobar la pista. Des d'aquest punt, davant nostre i enlairat, tenim el proper objectiu de la caminada: el mas del Muntet.

Continuem endavant per la pista d'enfront, tot pujant per l'anomenat Bosc del Muntet. Deixem una pista que marxa per la dreta i comencem a decantar-nos cap a ponent. Anem pujant per la banda nord d'aquest turó allargassat del Muntet. Finalment arribem al mas del Muntet.

EL MAS MUNT O MUNTET

Aquest mas està molt ensorrat, encara que conserva elements de pedra propis d'una explotació tradicional agrària, com les tines, peus de premsa, etc. L'entorn ha estat molt modificat, ja que s'ha aplanat el cim del turó on es troba. La seva estructura és de planta rectangular amb dos pisos i golfes amb la coberta a dues vessants. Als murs perimetrals del nord i oest existeixen troneres, que podrien datar del segle XIX.

Adossat al costat nord hi ha un espai destinat a les tines i un altre al sud-est dedicat a corral. A la planta baixa del costat est hi ha un espai cobert amb una volta que podria ser un celler, el qual presenta a l'est una tina enrajolada que té la boixa dins d'aquest espai per sota del nivell actual de paviment. Al nord, d'aquest mateix espai, que té forma de L, es pot veure una altra tina, que sembla més moderna que l'anterior. Per fora del mur perimetral, s'estén un dels cossos annexos, ocupat per una altra tina.



Al terra, a prop de la volta del possible celler, hi ha la base d'una premsa de vi de pedra de gres. Els amics del control ens expliquen la gran producció de vi i aiguardent, que va tenir lloc en aquesta zona especialment al llarg dels segles XVIII i XIX. Hem trobat una referència d'una nota documental feta el 1780 pel rector de la parròquia en la que diu: "(En) la vila de Súria (..) se cogen (..) de vino 3600 cargas(..) 50 de Azeite y 30 quintales de cáñamo y otros dos de Arina. Los fabricantes 18.". Si tenim en compte que una carga de vi equivalia a 121,40 litres, aquelles 3.600 cargues correspondrien a 437.040 litres en un any. Déu n'hi do!!



En el punt més alt d'aquest pla, hi ha el cim del Turó del Muntet de 506,3 m.a. En aquest lloc trobem un nou avituallament i una molt agradable conversa. El responsable del punt, junt amb "l'escombra", ens han explicat un munt de coses. Ens han acompanyat i ensenyat els "secrets" del Muntet. Bona part de la crònica s'ha basat en les seves orientacions i explicacions, i ens han contagiat la seva estimació per aquestes terres. Moltíssimes gràcies.

PANORÀMICA DEL NORD DES DEL TURÓ DEL MUNDET

Aprofitant l'alçada i la bona visibilitat que hi ha des del Turó del Mundet, podem observar a la nostra esquerra i a dalt d'un turó, l’ermita de Sant Salvador de Quer i al fons la serra de Castelltallat. A la dreta i per sota nostre les restes del castell de Solivella. Més enllà, en direcció nord, veiem Castelladral, Sant Cugat del Racó i els cims del Puigmal i el Puigllançada a l’horitzó.

LES ERMITES DE SANT SALVADOR DEL QUER

Les ermites de Sant Salvador del Quer coronen un dels cims de la serra que fa de capçalera al nord de Súria, i constitueixen un excel·lent mirador sobre el municipi. La més antiga, d'estil romànic, Sant Salvador Vell, és obra de finals del segle XII o inicis del segle XIII. L'altra, a pocs metres, Sant Salvador Nou, és del segle XIX. La primera, es troba una mica per sota del cim, arrecerada dels vents. Dalt del turó hi ha Sant Salvador Nou, una construcció que data del 1888. Pel mes de setembre es celebra l'aplec de Sant Salvador, que va ser recuperat l'any 1972.

Deixem el turó i comencem a baixar pel seu cantó sud-oest. A mida que baixem tenim una nova panoràmica, aquest cop cap a migdia.

Veiem davant nostre tota l'extensió de la Serra de Puig-de-Sants i el Serrat del Portell del Llop, la vall del Torrent Fondo, amb els Joncarets i l'escombrera de Iberpotash. També és un bon mirador de l’encavalcament del Tordell. La seva traça es pot seguir en el límit entre els materials de color blanc i vermell de la part inferior de la imatge. A la dreta s’observen les instal·lacions i l'escombrera de la mina actual.

La baixada és força dreta i amb molts rocs. Al final enllacem amb una pista que seguim cap a la dreta. Ben aviat la deixem i girem a la dreta per un corriol que nés endavant es converteix en camí. Passem a tocar de Cal Pés, una casa amb l'aspecte de torre, situada a prop del Torrent Fondo. Les parets estan fetes amb pedres irregulars, amb un contrafort al costat que dona a la riera i una altre al costat oposat. A continuació el camí creua el Torrent Fondo i s'enlaira per l'altre costat per anar a cercar la carretera de Súria a Castelladral, sota mateix del Turó de Sant salvador.

En aquest punt, deixem la pista i agafem un corriol que marxa en direcció sud, paral·lel a la carretera i una mica per sobre d'ella. Per la banda dreta anem veiem diferents cases de la Vall Seca: Cal Manyetes, Cal Siló... Més endavant el corriol s'enfila per l'esquerra fins arribar al llom d'una carena, al costat mateix d'un dipòsit d'aigua. Aquí arriba un camí més ample que seguim cap a la dreta. Bona vista de la Vall Seca.



Cal Cebrià es troba a tocar de la carretera de Súria a Castelladral, a la Vall Seca. És un edifici de planta rectangular, amb tres pisos d'alçada i amb un afegit al costat sud-oest. La seva coberta és de doble vessant. Continuem pel llom de la carena i arribem al punt més alt d'aquest turó allargassat sobre el barri de Bellavista. Ens trobem a 427,7 metres. La vista sobre la zona de les mines de potassa i el Pou de les Cabanasses, és immillorable.

EL POU DE LES CABANASSES

Fa 65 milions d’anys, es va formar un mar interior que va quedar atrapat entre les muntanyes dels Pirineus. Les zones més profundes es trobaven a la Catalunya central i a Navarra. Els jaciments salins, van aparèixer a mesura que les aigües d’aquest estany interior s’anaven evaporant, fins a la seva total desaparició, amb la conseqüent concentració i precipitació de sals. Al llarg de milions d'anys, els sediments al·luvials de les muntanyes del voltant van cobrir de terra la sal que ara s'explota. Per aquest motiu, un dels principals components del subsòl surienc és el clorur potàssic. Del clorur potàssic surt la potassa, un mineral bàsic per a l’agricultura com a component d’adobs. Les capes subterrànies de sals, es troben a més de 600 metres sota el nivell del mar, perquè en aquesta zona el paquet salí és prou compacte i les galeries poden aguantar més temps. Per això les mines de potassa de Súria s'han excavat en forma d'espiral. El pou d'accés és un petit forat circular que constitueix el punt d'inici de les galeries d'extracció, les quals es ramifiquen una vegada i una altra per extreure la màxima quantitat de mineral possible. Des del paquet salí s'hi fan accessos per crear els anomenats "fronts d'atac" per on s'arrenca la sal potàssica. Tot seguit, el mineral es condueix fins a camions o cintes transportadores que porten la potassa cap al pou d'extracció, i d'aquí, a l'exterior.



A partir d'aquest punt comencem el descens. Anem observant tot de marges de pedra seca d'antics conreus de vinya. Arribem al carrer del Pirineu i girem a l'esquerra. Continuem per l'avinguda de la Generalitat per tot seguit tombar a l'esquerra, pel carrer del Transportador. Després girem a la dreta pel carrer de Norbert Fonthier i enllacem amb l'avinguda de Santa Bàrbara. A continuació girem a la dreta pel carrer d'Antoni Maria Claret i passem per davant de l'església de Sant Cristòfol. Una mica més enllà, tombem a l'esquerra i per unes escales, arribem de nou a la Plaça de Sant Joan, punt d'inici i final de la caminada.

CAMINADA POPULAR DE SÚRIA 2012