XIVª MARXA POPULAR DE CANOVELLES 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 13,39 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 468 metres, baixant: 458 metres.
Altitud mínima: 168 metres, màxima: 282 metres.

Ens trobem davant el Pavelló Municipal d'Esports de Canovelles, a la zona del Bosc de Ca la Tona.

Ajuntament de Canovelles. Autor: Carlos AlbaceteA punt de sortir davant el Bosc de Ca la Tona. Autor: Carlos Albacete

Al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Canovelles, hi ha el Bosc de Ca la Tona, un antic bosc d’alzines amb una part plena de pins. És una petita peça de bosc que es conserva al centre del municipi de Canovelles. El bosc de Ca la Tona es trobava en l’antic camí de Can Camp que era propietat de la masia de Ca la Tona. Actualment és un parc públic amb un roure i un lledoner que fan de guardians, un a cada costat, de la porta de l’entrada.

Comencem la caminada en un dia plujós, seguint el carrer d'Antoni Gaudí fins el carrer d'Enric Gurgui, on tombem a la dreta. A continuació agafem l'avinguda de Canovelles cap a l'esquerra, creuant per sobre el Torrent de Fangues. Travessem la carretera C-253 i ens enfilem pel nucli antic. La caminada passa pel mig del nucli històric de Canovelles, d’origen medieval. En aquesta zona se situen les cases de pagès més antigues que conformen el patrimoni històric del municipi. Aquest està articulat al voltant d’un carrer de vianants força estret, el carrer de l’Església, que puja des de la rotonda de l’avinguda de Canovelles de la Ronda Nord. Aquest carrer comença amb la gran masia de Can Sastre i la de Ca la Rosalia i arriba fins l’Era de Can Castells.

CAN VALLS

Can VallsPortal adovellat de Can VallsPlaca a Can Valls amb el nom del poble, el partit judicial i la província a què pertanyRellotge de sol a la façana de Can VallsMasia situada al carrer de l’Església, número 1, a l’entrada de l’antic nucli urbà de Canovelles, a l’inici de la pujada. La trobem documentada des de l’any 1553. La masia té la façana encarada a migdia. És d’estructura abacial, amb una entrada d’arc de mig punt adovellat de pedra picada, amb una dovella central amb incisions que semblen imatges malmeses i la resta d’obertures de pedra d’arc pla. Al costat dret mirant la façana, es conserva l’antiga placa que ens indica el nom del poble, el partit judicial i la província a què pertany. Podem apreciar també un rellotge de sol pintat a la façana, al costat esquerra d'una finestra. És de forma rectangular, orientat al sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores, no disposa de nombres, el seu gnòmon és de vareta amb un cercle al pol i està emmarcat.

Continuem per aquest carrer recte amunt, cap al nord, i passem per davant de l’Església de Sant Fèlix, que ens queda a la dreta.

ESGLÉSIA DE SANT FÈLIX DE CANOVELLES

L'església de Sant FèlixS'aixeca just a llevant del Torrent de Fangues, amb una gran visibilitat sobre tota la vall mitjana del riu Congost. L'església de Sant Feliu de Canovelles apareix documentada l'any 1072. És un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic, probablement edificat en la segona meitat del segle XI. L'edifici és d'una sola nau amb absis, segurament allargada amb posterioritat, i amb arcuacions llombardes al voltant de tota la façana. Originàriament tenia dues absidioles que va perdre al segle XVI. La de tramuntana per poder connectar amb la casa veïna de Magarola, i la de migdia, ha estat reconstruïda recentment basant-se en els fonaments trobats.

Portalada romànica de Sant Fèlix de Canovelles. Autor: Carlos AlbacetePortalada romànica de Sant Fèlix de Canovelles

A la banda de ponent, destaca la sòbria portalada romànica original, a la que posteriorment s'hi va sobreposar una altra del segle XIII, també romànica, amb arquivoltes, amb decoració esculpida de temes geomètrics (ziga-zagues i escacats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells compostos amb decoració vegetal (fulles d'acants) i zoomòrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes al vèrtex. La coberta és de volta de canó lleugerament apuntat, datada al segle XII o XIII.

Detall de les columnes acanalades amb fulles d'acant i capitell escacat amb ocells, de la portalada de Sant Fèlix de CanovellesPlaca explicativa de la història de l'església de Sant Fèlix de Canovelles

Seguim el recorregut pel carrer de l’Església; en aquest tram, a la banda dreta, totalment ocupat per la paret de Can Castells o Can Magarola.

Can Castells pel cantó del carrer de l'Església. Autor: Carlos AlbaceteA continuació arribem a una bifurcació. Per la dreta ens acostem a l’era de Can Castells, que ens queda a uns seixanta metres del camí que seguim. Restaurada totalment, es troba davant la portalada d’entrada de la masia. La seva situació enlairada és ideal per ventar a l’hora de la marinada. Aquest espai tant va servir per batre quan corresponia, com també per fer-hi actes públics i tradicionals del poble. Construïda de cairó, amb una lliça al volt que per la cara del davant protegia la palla de sortir del seu espai. Era ideal quan es ventava amb les forques i les garbelles; després van arribar les màquines de maneta i, posteriorment, les màquines de batre. El senyor Mílio explicava que, "...des de l’era de can Castells, es veia tota la plana en el seu gran contrast de colors i esclat, a la primavera o a les hores de llums tènues quan s’acluquen els ulls, les gammes es barregen i formen coloracions excepcionals. Cada peça de conreu tenia una collita diferent: ordi blanquejat, blat verd, petites de verd blau; semblant, una gran pissarra quadriculada de colors, amb les grans arbredes vora el riu. Durant l’aplec, la gent hi arribava amb els carros, preparaven un foc que s’anava alimentant tot el dia i la gent hi coïa les botifarres i la carn; al pla de la font hi cantaven els cors; el ball es feia a la tarda a l’era, amb el ball de rams i l’obsequi..."

CAN CASTELLS

Portalada d'entrada de Can CastellsEs tracta d'un gran casal situat a la part antiga de Canovelles, al costat de la parròquia de Sant Fèlix. De façana allargada, construït amb coberta a dues aigües horitzontal a la façana, disposa d’obertures d’arc pla de pedra picada. Es troba situat dins un clos protegit per la tanca que l’envolta, limitant per llevant amb el carrer de Sant Feliu, i pel nord amb l’entrada del barri. Aquesta té proteccions de pedra en els laterals per als botons dels carros. En un dels dos pilars que flanquegen l’entrada, es conserva la placa "Cuartel de Levante", del qual la casa tenia el número 1. Havia servit de caserna dels carlins, on aquests tenien un petit destacament de l’exèrcit amb 25 o 30 homes.

Retornem al carrer de l'Església i continuem per l'itinerari de la caminada. Més endavant arribem a una cruïlla amb el carrer de Can Duran a l’esquerra i el carrer Jacint Verdaguer a la dreta. Seguim a l’esquerra pel carrer de Can Duran, que fa baixada, i deixem a la nostra esquena el carrer que puja. Al cap de poc arribem al torrent.

LA FONT DE CAN DURAN

La Font de Can Duran. Autor: Carlos AlbaceteEn aquest punt trobem a l’esquerra el final del Torrent de Fangues. Aquest és un indret ombrívol i fresc replet d'alts plataners, es tracta d'un torrent que neix al terme municipal de l’Ametlla del Vallès i travessa tot Canovelles. A la banda dreta hi ha la font de Can Duran situada sota les terres de la masia del mateix nom. Actualment està urbanitzada amb uns bancs i una paret de pedra, al peu de la qual surt un raig d’aigua poc abundant que cau en una petita pica, a un nivell més baix del terreny. Disposa de tres graons semicirculars per baixar-hi. És coneguda també com la Font dels Enamorats i és on es realitza la paellada popular el dia de l’Aplec.

Després de travessar el torrent ens enfilem seguint el carrer de Can Duran cap a ponent. En arribar al carrer de l'Anoia girem a l'esquerra en direcció sud. Arribem a la rotonda de l'Autovia de l'Ametlla, que revoltem per la banda nord i enllacem amb la carretera de Caldes de Montbui a Granollers. La seguim en direcció a Caldes. A l'alçada del quilòmetre deu, agafem a la dreta el carrer Ripollès. Tot seguit tombem a l'esquerra fins arribar a una zona de bosc. Ens hi endinsem seguint un corriol per la dreta que posteriorment continua cap al nord paral·lel a l'autovia de l'Ametlla. Més endavant agafem el Camí de Can Serra, que marxa cap a ponent enmig de camps de conreu. Arribem al primer avituallament. La pista comença a davallar i penetra en el bosc de Can Canyelles, el camí està força enfangat degut a la pluja. Travessem el Torrent de Can Canyelles a les envistes de Can Jovençà, coneguda actualment com a Can Canet. Girem a l'esquerra seguint la pista per dins el bosc paral·lela al Torrent de Can Canyelles. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta. Al següent trencall també continuem per la dreta fins arribar a la masia de Can Bernat Serra.

CAN BERNAT SERRA

Can Bernat SerraRellotge de Sol de Can Bernat Serra

Aquest mas pertany al barri de la Serra i està situat a la falda del bosc i del torrent de Can Marquès, molt a prop del terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana. És un mas orientat al sud, construït en planta baixa i primer pis, coberta a doble vessant i amb un rellotge de sol a la façana, amb la data de 1947.

A continuació la caminada segueix pel Camí de Can Cuana que marxa cap a llevant. Entremig dels camps tenim bones vistes, malgrat la foscor del dia ennuvolat, sobre les serres vallesanes de Sant Llorenç del Munt i els Cingles de Gallifa.

Els Cingles de Gallifa des del Camí de Can CuanaSant Llorenç del Munt des del Camí de Can Cuana

Desemboquem a una pista transversal que seguirem a l'esquerra i que ens porta fins el Polígon industrial Montguit. Aquest tram coincideix amb l'antic Camí Ral de Granollers a Canovelles que prové de la carretera C-17. El camí està pràcticament ocupat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Entrem al polígon industrial. En aquest punt, es troba el límit entre els termes municipals de Canovelles i l’Ametlla del Vallès. Seguim el carrer de Tona fins al final. A la nostra esquerra veiem la masia de Can Rosari, la primera que trobem del terme de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'una masia d'estil medieval del segle XIV, situada en un àrea agroforestal en la que predominen els boscos de roure i alzina, intercalats amb camps de cultiu de dimensions mitjanes. A continuació creuem el Camí de Mas Fabrera i arribem a una rotonda d'enllaç a la C-17. Passem per sota l'autovia de l'Ametlla i seguim la carretera del Camí de Llerona al Mas Fabrera, cap a llevant. Arribem al Polígon industrial Mas Dorca, passem una rotonda i agafem un camí a l'esquerra que transcorre per darrere les naus del límit oriental del polígon. Entrem en el Bosc de Can Màrgens.

Camps darrere el Polígon industrial Mas DorcaTravessem uns camps i entrem en el Bosc de Ca n'Enrani. A continuació deixem la pista que seguíem, i agafem un sender a la dreta que es dirigeix cap al sud. Aquest sender és el límit entre els termes de l'Ametlla del Vallès i Llerona. Travessem de nou el Bosc de Can Màrgens i sortim al Camp de la Bassa Nova. El travessem seguint el límit oest, fins a enllaçar amb el Camí de Can Toni. Girem a l'esquerra i al cap de poc tombem a la dreta. Agafem el Camí de Can Màrgens que s'endinsa en la Pineda de Can Màrgens.

Caminant per la Pineda de Can MàrgensCaminant per la Pineda de Can Màrgens. Autor: Carlos Albacete

És una pineda molt esclarissada i barrejada amb alzines joves. Hi observem galzeran, llentiscle, estepes, brucs i altres arbusts. El camí s'enfila una mica i arriba a la masia de Can Màrgens.

CAN MÀRGENS

Can MàrgensFaçana de llevant de Can Màrgens

Molt a prop d'aquesta masia s'han trobat restes romanes en superfície, en un espai pla molt apte per al conreu, tant de secà com de regadiu. L'any 1949 Josep Estrada hi localitzà un fragment d'"opus testaceum". Als anys 80 es van localitzar fragments de "tegulae" aïllats i escampats als camps del voltant. El camí, a continuació, penetra uns quants metres dins el terme de Llerona, per tornar al cap de poc al terme de l'Ametlla, concretament en travessar una línia d'alta tensió. De seguida arribem a l'antiga masia de Can Pagès Nou, on trobem una placa amb el nom de El Olivar de Pepe.

CAN PAGÈS NOU - EL OLIVAR DE PEPE

Can Pagès NouMasia anterior al segle XVIII que podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Va ser reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004.

Can Pagès Nou pel cantó de tramuntanaCan Pagès Nou pel cantó de tramuntanaDetall de la torre de Can Pagès NouLa masia va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que la va voler entregar a la seva promesa, que feia 17 anys que no veia, en prova del seu amor. La reforma es va produir l'any 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va preferir un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest "cubano" es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge.

Can Pagès pel cantó sudCan Pagès pel cantó sud

L'edifici consta de tres plantes amb una teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta es troba estucada i pintada, amb un arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal disposa d'onze finestres, tres d'elles balconeres i una porta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació.

Els jardins de Can Pagès NouEls jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana.

Pati interior de Can Pagès NouQuadres modernistes de Can Pagès Nou

La finca guarda dos Arbres d'interès Comarcal i Local: un teix de 15 metres d'alçada, 50 centímetres de diàmetre i una edat aproximada de 100 anys; i un lledoner de 12 metres d'alçada, 150 centímetres de diàmetre, i una edat aproximada de 80-100 anys. Aquest últim presenta una morfologia original ja que no ha estat coronat per a la realització d'eines de camp. A la banda de migdia de la casa, trobem l'era de Can Pagès Nou. És de forma oval, amb paviment encaironat, i està reforçada per un petit mur perimetral de totxo. Fa aproximadament 30 metres de llargada per 15 metres d'amplada.

Reemprenem la caminada acostant-nos al Pla d'en Girbau. En arribar al primer trencall tombem a la dreta. Al cap de poc arribem a la carretera de Canovelles. La creuem i ens enfilem per una pista entre dues files de xiprers. Aquest conjunt està format per més de 60 exemplars de xiprers de 10 a 15 metres d'alçada i un diàmetre de 22 centímetres. Estan declarats Arbres d'interès Comarcal i Local. Tot seguit arribem a la masia de Can Pagès Vell.

CAN PAGÈS VELL

Can Pagès VellEs tracta d'una masia, de principis del segle XVI, situada al terme municipal de l’Ametlla del Vallès, però que per a les gestions eclesiàstiques pertany a la parròquia de Sant Fèlix de Canovelles. La casa sorprèn per la seva entrada entre dues files de xiprers alts. Actualment la masia és un restaurant.

Vista de la cara nord de Can Pagès Vell. Autor: Carlos AlbaceteCosos laterals de Can Pagès Vell. Autor: Carlos Albacete

L'edifici té forma basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana principal està arrebossada i pintada de color blanc. Observem dotze finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen un capitell central. Presenta dos portals adovellats dels segles XVI-XVII. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen dos blocs tipus galeria amb arcs, cinc en total, al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i una petita torre a la cara Sud. Destaca el mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort.

Davant mateix de la masia, en la part final de la pista envoltada de xiprers, la organització a preparat un avituallament de begudes i fruita. Continuem la caminada girant a l'esquerra en direcció sud, tot seguint el mur de Can pagès Vell. En el lloc on s'acaba el mur del cantó de ponent, tornem a canviar de terme: entrem de nou en el de Canovelles. Aquest camí, que s’anomena camí de Can Pagès Vell, ens porta al veïnat de Can Cuana. Primer davallem una mica i després ens enfilem cap al veïnat.

Can Pagès Vell des del veïnat de Can CuanaEl veïnat de Can Cuana, inicialment estava format per quatre cases de pagès: Can Mingo, Can Borni, Can Cuana i Can Sotries. Posteriorment el barri va anar augmentant amb la nova construcció de cases-torre. El nom deriva del cognom Joana, qui devia ser la primera persona que va habitar el barri, i que va derivar en Cuana. Si mirem enrere obtenim una visió de conjunt de Can Pagès Vell i el seu entorn. La nostra ruta segueix a l'esquerra per la pista que després de planejar una mica, descendeix cap a Canovelles que ja veiem al fons de tot. Mentres anem baixant podem observar al nostre davant la plana del congost amb Canovelles, Granollers i les Franqueses.

Seguint el Camí de Can Cuana amb Canovelles al fonsSeguint el Camí de Can Cuana amb el barri de Sanaüja al fons

Uns set-cents metres de baixada lleu des del veïnat de Can Cuana, pel camí que s’anomena camí de Can Cuana, ens acosten a la masia de Can Colomer. Mentre baixem podem observar a l'esquerra les masies del barri canovellí de Sanaüja.

CAN COLOMER

Can ColomerCan Colomer des del Camí de Can CuanaFaçana nord de Can Colomer

Bella masia de planta basilical, situada al pla de Can Duran, a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau. La casa, que data de l’any 1553, està orientada al sud i té l’entrada de pedra amb arc de mig punt adovellat i les finestres amb arc pla. S’hi entra des del costat de llevant del camí de Can Colomer, que passa ran la casa i la separa de l’era. La masia ha estat declarada bé cultural d’interès local. Actualment es troba en un estat d’abandó, trist i lamentable.

El pou de Can Colomer
Destaca la existència d'un pou situat just al davant de la casa. És del tipus anomenat de coll rodó i està cobert amb una petita obertura enreixada, al seu costat hi ha una petita pica per abeurar-hi el bestiar.



Can Colomer des de la seva eraDetall de les golfes de Can Colomer

Encara conserva la seva era. De forma gairebé ovalada, es troba situada arran del revolt del camí, a la cara de ponent de la casa, amb el camí que les separa. La seva lliça, de la qual queden només unes petites parts, és de terra amb cairóns de 0,30 x 0,30 metres, gairebé del tot malmesa. Les parts del nord i, sobretot de ponent, estan formades per una paret també construïda de pedra i coronada amb totxo, col·locat en forma de plec de llibre, per aguantar les terres del camp de l’era.

A continuació anem seguint la pista fins arribar al carrer de Can Duran. Aleshores retrobem el camí que hem seguit al matí i l'agafem per l'esquerra, tot repetint-lo en sentit invers, fins a retornar al punt de sortida.

Esmorzant al Pavelló MunicipalL'arribada al Pavelló Municipal

Acabem la caminada tots al Pavelló Municipal d'Esports, amb el típic esmorzar de botifarra. Encara que no ha parat de ploure, la pluja ha estat molt suau i ens ha permès de gaudir dels paisatges del Vallès.

14ª MARXA POPULAR DE CANOVELLES

Caminada Popular de Canovelles 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi