XXXIª CAMINADA POPULAR DE RIELLS DEL FAI 2011


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 14,45 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 775 metres, baixant: 787 metres.
Altitud mínima: 294 metres, màxima: 796 metres.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE RIELLS DEL FAI

Església de Sant Vicenç de Riells del Fai. Autor: Carlos AlbaceteCampanar de l'església de Sant Vicenç de Riells del Fai. Autor: Carlos Albacete

Sortim de la Plaça de l'església de Sant Vicenç. Aquesta és l'element més important del poble de Riells del Fai. L’actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII. De l’edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar. La torre del campanar, d'època barroca, és de planta rectangular fins al segon pis, on després passa a tenir forma octogonal amb cantons desiguals. Com a curiositat destaca l'existència d'una figuera a la seva part més alta, que sembla ser que ja existia a mitjans del segle XIX.

A punt per iniciar la caminada. Autor: Carlos AlbaceteUna vegada segellada la tarja de la caminada, anem en direcció a la carretera. Després de travessar-la agafem el Camí de Sant Miquel del Fai. Aquest és el camí a peu més tradicional per accedir a l'antic monestir de Sant Miquel del Fai i, a més, ens permetrà gaudir de la Vall de Sant Miquel que ha format el riu Tenes després d'uns espectaculars saltants. De seguida travessem el Torrent de Vallderrós també anomenat Torrent de Llòbrega, la pista es ampla i fa de bon caminar. Davant nostre, cap a ponent, se'ns presenten els afloraments de conglomerats vermells dels cingles de La Pineda, per sota el Pla de Pregona.

CINGLES DE LA PINEDA

Els Cingles de La Pineda des de Can JaumeA l'extrem sud de la cinglera, l'erosió diferencial dels estrats, ha donat lloc a diverses formes que la imaginació popular ha batejat amb diferents noms: Roca Rodona, Roca Vermella, Roca del Migdia, Roca de Belloter o la Roca Alta. Aquesta última amb un mica d'imaginació, la podem identificar amb el perfil d'una cara d'indi. La espectacularitat del moment és molt especial. Els colors rogencs de la pared són ressaltats pel sol de primeres hores del matí, que junt amb la boirina que enterboleix la resta del paisatge l'hi dona un aspecte incendiari.

La caminada passa per sota de Can Jaume que ens queda a la dreta. A llevant i al sud-est de la masia s'estén el Pla de la Vinya que és per on estem caminant. El camí pren ara la direcció del nord. Al cap de poc veiem a l'esquerra la masia de La Pineda.

LA PINEDA

La PinedaLa Pineda és una de les masies històriques del poble de Riells del Fai. Aquesta masia domina el sector meridional de la Vall de Sant Miquel, bona part de les terres de la qual li pertanyien, com recorden els noms de les Vinyes de la Pineda, les Costes de la Pineda o el Bosc de la Pineda. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques.

La masia de La Pineda i a la seva esquerra la Roca RodonaLa Roca Rodona des de Can Jaume
La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta amb teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a la façana. Tot el recinte està protegit per un mur baix. Les finestres estan emmarcades per pedra treballada i la façana principal està pintada amb calç. També disposa d'una capella pròpia, cosa que indica clarament lo important que era en temps no gaire llunyans.

Anem avançant entre camps d'oliveres. Arribem a l'alçada de La Madella on trobem una tanca que passem pel costat.

LA MADELLA

El conjunt de La MadellaLa Madella és la masia més septentrional de la Vall de Sant Miquel, i queda a sota i molt a prop de l'antic monestir de Sant Miquel del Fai. Es tracta d'una masia amb diversos cossos afegits. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. A la façana principal hi veiem un rellotge de sol. L'espai d'accés a la casa està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí. Els edificis es troben envoltats per un barri amb dos portals d'accés.

Façana de migdia de La MadellaFaçana nord-est de La Madella

Al costat de migdia de la masia es troba el Molí de la Madella. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. Funcionava amb les aigües procedents del Tenes. Conserva la bassa al seu darrera, actualment habilitada per a bassa de reg. L'aigua li arriba per un canal d'alimentació del molí que neix en la resclosa de la Central del Fai. Avui encara serveix per a la masia de la Madella i els horts i conreus d'aquest sector.

A continuació, després de deixar enrere la masia, seguim la pista cap a tramuntana i passem pel mig de Les Torres de La Madella. Es tracta d'una petita urbanització de cinc cases dins el terme de Riells del Fai. Poc després deixem la pista per continuar per un corriol a la dreta que puja a Sant Miquel del Fai.

Camí de Sant Miquel del FaiTram empedrat del Camí de Sant Miquel

Aquest sender va guanyant alçada sobre la vall de Sant Miquel per accedir cap a l'antic priorat de Sant Miquel del Fai, oferint unes vistes excel·lents de l'engorjada vall i del priorat. Després d'un tram empedrat ens anem acostant a la pared de la cinglera. Arribem a una petita esplanada sobre la roca, a la nostra esquerra, que fa de mirador natural sobre la vall i les cingleres.

La Vall de Sant Miquel des del mirador natural de La Roca VermellaMirant cap al nord, se'ns apareix per primer cop la imatge del monestir encinglerat al capdamunt de la vall, i a prop de la llera de Tenes les restes de l'antiga Central del Fai.

El monestir de Sant Miquel del Fai des del mirador natural de La Roca VermellaCentral Elèctrica del Fai des del mirador natural de La Roca Vermella

Retornem al camí i continuem avançant per La Roca Vermella. Al cap de ben poc deixem, a la dreta, un petit corriol que marxa cap a les Costes d'en Batlles, el qual seguirem a la tornada. Nosaltres seguim pujant en direcció al monestir. Entrem a la zona coneguda con les Costes de Sant Miquel. Les Costes de Sant Miquel són la part baixa de la cinglera de Bertí, pel costat de llevant del sector nord de la Vall de Sant Miquel, entre la Madella i Sant Miquel del Fai. Per aquestes costes discorre el camí que seguim per pujar a Sant Miquel del Fai des de Riells i el fons de la Vall de Sant Miquel. En aquesta zona destaca el característic conglomerat vermell de la part inferior dels Cingles. Seguim guanyant alçada i millorant la panoràmica sobre Sant Miquel del Fai i la vall del Tenes. A nivell del riu tenim l'antiga Central Elèctrica del Fai i als cingles del Perer l'ermita de Sant Martí del Fai.

CENTRAL ELÈCTRICA DEL FAI

Central Elèctrica del Fai des de les Costes de Sant MiquelLa Central del Fai és una antiga central elèctrica situada a la Vall de Sant Miquel, a la dreta del Tenes i al peu del Cingle del Fitó. Pertanyia a l'ajuntament de Sant Feliu de Codines, i produïa l'energia elèctrica necessària per a aquell poble. Ara bé, ni Riells del Fai ni Bigues, en terme dels quals es trobava la central, no se'n beneficiaven. La central va entrar en funcionament el 1910 i va interrompre la seva activitat el 1964, a ran d'un accident mortal que en va precipitar el tancament. Està formada per un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de maó massís vist. Encara podem veure parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir. La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt austers i sense decoracions. El seu estat és ruïnós.

Continuem pujant i passem pel costat d'un roure centenari que ha resistit els incendis que han afectat aquesta zona.

ROURE MONUMENTAL CENTENARI

Roure centenari. Autor: Carlos AlbaceteCaminant a prop del roure centenariEl monestir de Sant Miquel del Fai des del roure centenari

L'últim tram de pujada, molt més dret, es fa per unes escales adaptades al camí. En arribar a dalt el camí s'aixampla i tomba a l'esquerra. Veiem un cartell informatiu del paratge del Fai i un mur de pedra que fa de balconada sobre aquest racó. Des d'aquí, podem admirar el monestir i els salts del Tenes i del Rossinyol.

SALT D'AIGUA DEL TENES

El Salt del Tenes des del mirador natural de Sant Miquel del FaiEl Salt del Tenes és un salt d'aigua del terme municipal de Bigues i Riells. Tanmateix, en el punt superior del salt hi ha el lloc de trobada dels termes municipals de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. El forma el curs del Tenes en el moment que l'aigua salta el Cingle del Fitó, que és la continuïtat cap a ponent dels Cingles de Bertí.

Els tres saltants del Tenes des del mirador natural de Sant Miquel del FaiDetall del saltant superior del Tenes des del mirador de Sant Miquel del Fai

Els saltants del Tenes actualment no porten gaire aigua, però ens provoquen igualment una gran impressió al contemplar-los. Un testimoni de fora del país, el marquès de Laborde, que era un arqueòleg i polític francès, ens ha deixat escrit en el seu "Voyage pittoresque et historique de l'Espagne", que "aquesta cascada és durant algunes estacions de l'any un dels més bells espectacles que hom pugui veure. El torrent, augmentat per les neus foses i per la unió d'uns quants rierols, es precipita des de tota l'alçada de la muntanya entre roques tallades, pel pas de l'aigua, en tota mena de formes estranyes. Per tots cantons creixen plantes aquàtiques i arbres de diverses menes".

SANT MIQUEL DEL FAI LA CASA DEL PRIORAT

La Casa del Priorat de Sant Miquel del FaiEl priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, i es troba en un estret replà literalment penjat poc abans de la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en uns salts espectaculars sobre la Vall de Sant Miquel. Situat en un bell paratge natural, que l'escriptor, historiador i polític Víctor Balaguer, un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on “las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vegetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes”.

La Casa del PrioratSant Miquel del Fai és un monestir erigit en el segle XV a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya. El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Destaca en el conjunt arquitectònic la Casa Prioral. L'edifici consta de dos pisos nobles i una golfa amb la típica filera de finestretes, totes elles emmarcades amb pedra. A la part de llevant i migdia presenta finestres coronelles d'arc lobulat amb punta d'ametlla, partits per una o dues columnes i amb capitells de tipus gòtic comú. El mur de migdia fa cantonada amb l'estimbat que s'estén per sota l'edifici.

EL SALT D'AIGUA DEL ROSSINYOL

Situació del Salt del Rossinyol respecte a la Casa del PrioratEl Salt del Rossinyol és un salt d'aigua que forma el Torrent del Rossinyol en el moment que salta els Cingles de Bertí en el lloc on es troba el monestir de Sant Miquel del Fai. És, juntament amb el Salt del Tenes i el Salt del Torrent del Gat, una de les espectaculars cascades que hi ha en la vall quan les pluges han estat abundants. Als seus peus s'ha format una gran balma, coneguda com les Coves de Sant Miquel. Cal destacar també, la formació de travertins. Aquestes roques s’originen en ambients molt concrets, sota condicions aeròbiques i d’il·luminació solar (fonts càrstiques, petites cascades i algunes vores d’estanys), a conseqüència de la precipitació dels carbonats dissolts a l’aigua, normalment sobre plantes. L’origen dels travertins de Sant Miquel del Fai és el resulta de la formació de crostes carbonatades al damunt de la vegetació que creix al costat de les petites fonts càrstiques i les cascades.

Deixem l'entrada al recinte per enfilar-nos per una pronunciada rampa empedrada que passa entremig de les formacions rocoses de la cinglera.

EL PAS DE LA FORADADA

El Pas de la Foradada. Autor: Carlos AlbaceteEs tracta d'un pas natural entre les formacions rocoses que coronen la cinglera, que es va ampliar l'any 1592 i després al 1790. Durant les obres de 1592 també es va arranjar la rampa d'accés al monestir, i s'hi va col·locar una fornícula gòtica, les reixes i la imatge interior han desaparegut, però la fornícula encara és visible. Abans d'existir la Foradada, l'accés al monestir es feia per un difícil pas amb graons conegut, des de l'any 1303, com les Escales de Sant Miquel.

Arc de pedra amb làpides al Pas de la Foradada. Autor: Carlos AlbaceteDetall de les làpides del Pas de la Foradada

En la última ampliació del 1790 es va col·locar un petit arc de pedra, coronat amb dues làpides, una per cada cara, indicant les dates de les reformes, flanquejades per dues columnes en relleu, i a sobre un escut gravat en pedra. Es va refer a mitjans del segle XX, intentant reproduir la forma original de l'arc. Les pedres originals es van recol·locar. De totes formes les veiem molt erosionades, i estan perdent les formes esculpides.

PONT DE PEDRA SOBRE EL ROSSINYOL

Pont de pedra sobre el RossinyolPont de pedra sobre el Rossinyol. Autor: Carlos Albacete

Aquest pont medieval anomenat Pont del Rossinyol salva el riu tot just a la entrada del monestir de Sant Miquel del Fai. Data de la mateixa època de la construcció del Pas de la Foradada. El seu únic arc es recolza sobre la roca d'ambdues ribes i disposa d'un petit mur.

Una vegada passat el pont, travessem la carretera i al davant mateix ens trobem amb el primer avituallament.

Arribant al primer avituallamentPrimer avituallament

A continuació pugem per unes escales que ens porten a un corriol que ens deixa en un nivell superior. Anem a parar a la carretera de Centelles a prop de la Caseta de Sant Miquel.

LA CASETA DE SANT MIQUEL

La Caseta de Sant MiquelLa Caseta de Sant Miquel

La Caseta de Sant Miquel és una masia del terme de Sant Quirze Safaja. Està situada al nord-est, a prop, i al damunt de Sant Miquel del Fai, monestir del qual havia estat dependència. És a la dreta del Rossinyol, en un esperó de muntanya al voltant del qual el torrent forma un meandre molt tancat.

Seguim la carretera cap a la dreta que correspon al Camí de Sant Miquel del Fai a Can Sants. La carretera segueix el curs del Rossinyol que passa enfonsat per la nostra dreta.

La carretera de Centelles o Camí de Can SantsLa carretera avança ascendint suaument. Passem per sota la Roca Gironella i una mica més endavant ens acostem al espadat tot buscant un mirador sobre el salt del mateix nom. Trobem un ressalt abocat al Torrent del Rossinyol, que bategem amb el nom de Mirador Natural del Salt de Roca Gironella, que ens permet fotografiar aquest espai.

MIRADOR NATURAL DE LA CASCADA DE ROCA GIRONELLA

El Salt de Roca Gironella des del mirador naturalDes d'aquest mirador podem veure la fondalada circular que tanca el curs del riu, amb un gorg negre al fons; l'altura és força considerable, els desploms i les balmes que s'han creat fan molt característic aquest indret. Retornem a la carretera i anem cap al nord, allunyant-nos temporalment del saltant. Arribem als Camps de Cabanyals i deixem la carretera per agafar una pista de terra que surt a la nostra dreta i que després de travessar el Rossinyol es dirigeix cap a Bertí. Al cap de poc de creuar el riu, busquem algun pas que ens permeti arribar a l'inici del saltant. Trobem un corriol molt desdibuixat, a la nostra dreta, que travessant una zona molt atapeïda d'esbarzers i garrics ens hi porta en un parell de minuts.

EL SALTANT DE ROCA GIRONELLA

La vall del Rossinyol des del Saltant de Roca GironellaInici del Saltant de Roca GironellaMalauradament el Saltant de Roca Gironella és un salt d'aigua que només es manifesta després d'unes pluges molt fortes i abundants. Avui està totalment sec, no hi passa ni un filet d'aigua.
El Rossinyol es desploma des d'un relleix de roca carbonatada grisa d'origen marí, que és la que forma la part superior dels Cingles de Bertí. Després de contemplar la grandesa del paisatge, retornem a la pista de terra pel mateix camí. Seguim per aquesta pista ascendent que és el Camí del Soler de Bertí, tot gaudint de tant en tant de noves vistes sobre les balmes de Roca Gironella i de la masia El Serrà, enlairada sobre els cingles.

L'espai del Salt de Roca Gironella des del Camí del Soler de BertíEl Serrà des del Camí del Soler de Bertí

El camí gira cap a llevant i s'endinsa en el Sot de les Taules. Més endavant el creuem i passen del vessant dret a l'esquerra del torrent. A mida que ascendim es converteix en una vall estreta i feréstega. Quant quasi arribem a la seva capçalera, el camí fa un tomb de 180° i torna de nou a la vessant dreta. Ens trobem sobre els 680 m.a. i les vistes s'han eixamplat. Veiem cap a ponent, destacats sobre els cingles, el Serrà i el Sanatori de Puig d'Olena.

El Serrà des del Sot de les TaulesEl Sanatori de Puig d'Olena des del Sot de les Taules

Anem pujant de valent al costat d'un torrent secundari. Arribem a la cota dels 733 m.a. i de nou un revolt de 180° ens canvia de direcció i ens encara cap a migdia. Ara sobre els cingles veiem les dues moles del Vallès: la de Gallifa i la de Sant Llorenç del Munt.

Sant Llorenç del Munt i els Cingles de Gallifa des del Camí del Soler de BertíArribem al punt més alt del recorregut, a 790 m.a., trobem una bifurcació. Per l'esquerra el camí porta al Soler de Bertí. Nosaltres seguim la pista per la dreta que ens porta just a sota de la casa. Nova bifurcació, continuem per la dreta descendint entre els camps del Soler de Bertí.

Camps del Soler de BertíCamps del Soler de Bertí

Al capdavall arribem a una altre bifurcació, per la dreta porta a l'Onyó, nosaltres continuem per l'esquerra. Passem per sota el Turó de l'Onyó de 794 m.a. i gaudim d'una àmplia panoràmica cap a llevant: veiem la casa de l'Ullar, a sota cap al sud-est, amb la cinglera que s'enfonsa en el torrent, darrera seu el Turó de les Onze Hores, cap a llevant el Puig Descalç i El Clascar...

L'ULLAR o L'UIÀ

Vistes de migdia des de sota del Turó de l'OnyóL'Ullar des de sota del turó de l'Onyó

L'Ullar és una masia del poble rural de Bertí, del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Està situada al capdamunt dels Cingles de Bertí, fet que la fa visible des de molta distància. És un punt de referència paisatgística, dins l'entorn dels Cingles de Bertí. La punta de la cinglera on es troba, rep el nom de la Punta del Cèntim. Se'n conserva l'edifici principal, però les dependències (corrals, etc.), estàn en ruïnes.

Acabem el descens i arribem al Collet de l'Ullar. En aquest lloc ens aturem per esmorzar.

Preparant les botifarresPreparant les botifarres








Entrepans i més entrepansRecollint els entrepansTambé hi ha begudes i cafè

Després de recuperar forces, deixem la pista principal per continuar per la pista de la dreta tancada per una cadena. La pista va baixant fins trobar la casa de L'Onyó.

L'ONYÓ O L'UNYÓ

L'OnyóL'Onyó i al fons a la dreta El SerràL'Onyó amb els Cingles de Gallifa al fons

L'Onyó era una masia del poble rural de Bertí, en el terme de Sant Quirze Safaja. Al sud-oest de la masia es troben els Cingles de l'Onyó. Tot i el seu aspecte actual, amb bona part de les instal·lacions abandonades i en una ruïna més o menys preocupant, aquest és, segurament, un dels masos més antics dels Cingles de Bertí. Aquest mas ja apareix esmentat en la documentació del monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, en una donació de terres que es va fer l'any 1087 d'aquest mas al citat monestir. La casa està situada en mig d'una esplanada amb excel·lents vistes sobre les muntanyes de les rodalies: el Farell, Sant Llorenç, els cingles de Gallifa i el Puig d'Olena.

Baixant pel Serrat de l'Onyó. Autor: Carlos AlbaceteEl Serrà i al darrere el Sanatori de Puig d'Olena des del Serrat de l'OnyóA l'esquerra de la casa comença una pista poc marcada que baixa suaument pel Serrat de l'Onyó ent la direcció dels Cingles Gallifa. Acaba en un corriol que continua baixant pel fil de la carena que separa el torrent del Gat Menjat del riu Rossinyol. Gaudim d'una vista espectacular sobre l'espai natural de Sant Miquel del Fai, les cascades i salts d'aigua del Tenes, Rossinyol i Roca Gironella.

La Bauma del Saltant de Roca Gironella des del Serrat de l'OnyóL'espai de Sant Miquel del Fai des del Serrat de l'OnyóEl Salt del Tenes des del Serrat de l'OnyóTenim una bona panoràmica aèria de l'espai de Sant Miquel del Fai, amb els cingles i les baumes típiques produïdes pel pas del riu Tenes. Podem observar perfectament el contacte entre els dipòsits vermells continentals i els dipòsits blancs marins. Es pot veure, l'estrat inferior format per gresos i conglomerats vermells i per sobre, els gresos, lutites i carbonats blancs, contemporanis als dels Cingles de Bertí. Al fons de la vall, el santuari de Sant Miquel del Fai.

Baixant pels espadats del Serrat de l'Onyó amb els conglomerats vermells de la Roca Rodona i la Roca del Migdia com a fonsBaixant pel Serrat de l'Onyó amb la Vall de Sant Miquel al fons

Al final de la carena, enllacem amb el GR-5, el Sender dels Miradors que va de Sitges a Canet, i el seguim cap a la dreta. És un camí planer que es dirigeix cap al nord. De nou les vistes sobre les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són extraordinàries. Cap al final el sender baixa fins al riu Rossinyol, que normalment porta poca aigua i es pot travessar sense problemes. A l'altra banda del rierol hi ha la carretera al aparcament de Sant Miquel que seguim a l'esquerra, cap al Pont de Pedra per tornar a travessar novament el Rossinyol i baixar l'empedrat de l'entrada de Sant Miquel del Fai. Al final de l'empedrat continuem recte fins trobar a la dreta el baixant per on hem pujat a l'anada. Quan arribem a la Roca Vermella, deixem el camí principal i ens enfilem per l'esquerra.

Inici del camí de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos AlbaceteLes Costes d'en Batlles i els Cingles del Perer. Autor: Carlos Albacete

És un camí que va pujant suaument per sobre de la primera anella de cingles, a uns cinquanta metres de la plana. Més endavant, creuem el torrent del Gat Menjat, conegut també com a Torrent de la Bauma de l'Onyó, o Barranc de Juan Gordillo, en honor a un dels primers que hi va baixar fent barranquisme. Després de recórrer un bon tros en direcció sud, el sender gira i es dirigeix cap a llevant. Estem trepitjant un terra ben diferent al que hem trobat a les parts altes de les cingleres. Està format per roques detrítiques vermelles d’origen continental: conglomerats, gresos i lutites.

Inici de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos AlbaceteInici de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos Albacete

Estem caminant per un fantàstic balcó vermellós, amb unes excel·lents vistes del poble de Riells. Podem anar veient els diferents efectes de l'erosió sobre les roques. A sota nostra a la dreta hi la la formació rocosa de la Roca Roja.

El Turó de les Onze Hores des de la Roca Roja. Autor: Carlos Albacete

LES COSTES D'EN BATLLES

Les Costes d'en Batlles des de la Roca Roja. Autor: Carlos AlbaceteRiells del Fai des de la Roca Roja. Autor: Carlos Albacete

Les Costes d'en Batlles són les costes dels Cingles de Bertí a la vall del Torrent de Llòbrega. Correspon a la part baixa de la cinglera, al costat meridional dels Cingles de Bertí, justament al nord del poble de Riells del Fai i al nord-oest de la Vall Blanca i de Vallderrós. Reben aquest nom pel fet que pertanyien a la masia de Can Batlles. Antigament eren totes conreades en estretes feixes que contenien alguns rengles de ceps. La fil·loxera va arruïnar aquestes vinyes i actualment romanen abandonades, si bé són apreciables les feixes separades per marges de pedres. Repoblades naturalment de pins, a causa de l'abandonament de les vinyes, el 1994 sofriren el devastador incendi que desolà els Cingles de Bertí.

El Paller del Boll i la Roca de les Onze Hores des de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos AlbaceteEl Turó de les Onze Hores des de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos Albacete

Les vistes sobre el Paller del Boll i el Turó de les Onze Hores son cada vegada més properes. Aquest últim, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí. En ell es manté la característica de tots els Cingles de Bertí: està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior correspon als conglomerats vermells i el superior als gresos blanquinosos marins. Per la seva posició, és un magnífic mirador, que està coronat per una senyera.

El Turó i el Grau de l'Ullar des de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos AlbaceteEl Turó i el Grau de l'Ullar des de les Costes d'en Batlles. Autor: Carlos Albacete

Passem per sota el Turó de l'Ullar i el Grau del mateix nom. Si mirem cap a ponent, tenim de nou una vista de la Cinglera de La Pineda i dels Cingles del Perer. Podem apreciar a ull nu, la diferent estratificació dels sediments i la formació de roques singulars degut a la diferent erosió dels materials.

Els Cingles del Perer i de La Pineda des de sota el Grau de l'Ullar. Autor: Carlos AlbaceteEls conglomerats rojos són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells.

El Paller del Boll i la Plaça de les Bruixes. Autor: Carlos AlbaceteEl camí, després de planejar, gira cap al sud i comença a baixar. Passem entre grans roques vermelles: a l'esquerra tenim la Plaça de les Bruixes i a la nostra dreta ens queda la roca anomenada el Paller del Boll. La Plaça de les Bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les Onze hores, on les llegendes diuen que es reuneixen les bruixes.

Més endavant enllacem amb el camí que baixa del Torrent de l'Ullar o Torrent de Fontguineu, que seguim a la dreta fins arribar al carrer asfaltat de Vall Blanca.

Indicador al carrer de la Vall Blanca. Autor: Carlos AlbaceteVoltants del Turó de l'Ullar des del trencall de Can Tabola. Autor: Carlos lbacete

Tombem a l'esquerra seguint el camí asfaltat. Després de la baixada quan s'acaba l'asfalt, creuem el Torrent de Vallderrós o Torrent de Llòbrega. Estem entrant en la urbanització de Vallderrós, de vegades escrit Vall-de-ros. El nom prové del lloc on es troba: Vallderrós és la vall del torrent de Llòbrega, que té com a esplèndid marc septentrional els Cingles de Bertí i oriental el Turó de les Onze Hores.

La Vall Llòbrega des del trencall de Can Tabola. Autor: Carlos AlbaceteMés endavant passem pel costat de l'entrada de Can Tabola, Can Figueres, Can Rafael i el Parc de les Olors. La pista segueix fins arribar de nou al punt de sortida.

31ª MARXA PASSEIG DE LA VALL DEL TENES 2011

Caminada Popular de Riells del Fai 2011, acompanyats pels amics Miquel i els dos Joans de Cardedeu; i el Victor i la Maria de l'Hospitalet. Autor: Carlos Albacete

Cap comentari :

 
Anar al principi