XVIª CAMINADA VILA DE CASSERRES


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 19,09 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 517 metres, baixant: 508 metres.
Altitud mínima: 472 metres, màxima: 687 metres.

Ajuntament de Casserres. Fotografia: Carlos AlbaceteLa vila de Casserres està situada a 617 metres d'altitud i és esmentada des de l'any 798 quan es construeixen una sèrie de fortificacions per tal d'assegurar la frontera de la Reconquesta. Les rieres de Clarà i Merola la travessen pels extrems. Està formada pel poble de Casserres i els enclavaments rurals de Fonogedell, Sant Pau de Casserres i les colònies tèxtils de l’Ametlla de Casserres i el Guixaró, al peu del riu Llobregat.

Escut a l'Ajuntament de Casserres. Fotografia Carlos AlbaceteEscut a l'Ajuntament de Casserres. Fotografia Carlos Albacete

Etimològicament el nom del poble prové del llatí: castrum-serrae, que significa Castell de les Serres. De fet hi hagué una fortalesa situada a la part alta del terme, que dominava la vall del Llobregat. Aquest topònim: castrum serris és esmentat l’any 798, quan Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de conquerir i reorganitzar el país i d’establir-hi una línia de fortificació que tenia com a punts Cardona, Casserres i Osona.
Al segle XVI la vila quedà quasi deserta a causa dels efectes de la pesta negra. A finals del mateix segle es construí una nova església i la vila fou fortificada. Les muralles varen tornar a ser enderrocades a la fi de la Guerra dels Segadors quan incendiaren la vila. La represa s'inicià gradualment però els miquelets la tornaren a cremar a l'any 1713.

Comencem el nostre recorregut a la plaça de l'Ajuntament, on hi ha un petit parc amb una font, i d'aquí pel Carrer Major, la part més antiga del poble, fins a la plaça de la Creu. Pugem per la plaça de la Creu, passem per davant de l'església i seguim pel carrer de la Creu. Abans d'arribar al carrer dels Bons Aires trenquem a la dreta fins a la carretera. Creuem la carretera que ve de Puig-reig i agafem el carrer del camí de la Clota fins al camí de la Madrona. A continuació seguim fins a l'Hostal Nou. Pel camí trobarem la casa de la Rovirassa.

Travessant el Camp llarg de Cal Visó, una vegada passat l'Hostal NouTravessant el Camp llarg de Cal Visó, una vegada passat l'Hostal Nou

De l'hostal Nou continuem pel camí de la Madrona passant pel Camp Llarg de Cal Visó, fins a trencar a la dreta per un camí de roca que ens portarà a la zona de les roques de la Madrona on hi ha una vista meravellosa. Abans ens aturem a la Miranda de la Madrona on hi ha el 1º avituallament.

Avituallament de la Miranda de la Madrona

LES ROQUES DE LA MADRONA 686 m.a.

Vistes des del Serrat de la MadronaEl cim del Serrat de la MadronaVista des del Serrat de la Madrona, al fons Montserrat

És un dels punts més enlairats del terme, 686 metres m.a.; el serrat deuria ser un lloc estratègic durant els segles medievals, per això fou poblat, i fins i tot s'hi construí una església, Sant Andreu, avui perduda. La masia propera de la Madrona és un exemple de la pervivència d'aquest poblament medieval.
Des d'aquí hi ha una magnífica vista panoràmica als quatre costats, si fa un dia clar es pot veure, simplement girant el cap, les muntanyes més altes del Pirineu, Montserrat, el Montseny i tot el baix Berguedà.

Vistes des de les Roques de la Madrona. Montserrat al fons. Fotografia Carlos AlbaceteDesprés de contemplar la panoràmica agafem un corriol que baixa de les roques en direcció a Sant Sadurní de Fonollet. Enllacem amb una pista que prové del mas El Puig, la seguim cap a l'esquerra. Passem per davant d'una casa de segona residència i arribem a la carretera de Sant Sadurní de Fonollet. La seguim cap a la dreta.

Baixant de les Roques de la Madrona. Fotografia Carlos AlbaceteCamí de Sant Sadurní de FonolletCamí de Sant Sadurní de FonolletCamí de Sant Sadurní de Fonollet

Finalment arribem a Fonollet. Des del segle X és documentat Fonollet com un dels llocs habitats del terme del castell de Puig-reig. El lloc fou un centre important de possessions de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI i molt especialment al segle XII en què el trobador Guillem de Berguedà, fill del vescomte, el lliurà l'any 1187 a l'Ordre Militar del Temple, juntament amb tot el terme del Castell de Puig-reig.

SANT SADURNÍ DE FONOLLET

Sant Sadurní de FonolletCampanar de Sant Sadurní de Fonollet. Fotografia Carlos AlbaceteCartell a Sant Sadurní de Fonollet. Fotografia Carlos AlbaceteAquesta petita comunitat de masies disperses, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casserres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cementiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament, per la Festa Major o per quan cal apagar foc, és una construcció romànica del segle XIII modificada per afegits i obres posteriors, especialment malmesa en adossar-se-li, al mur de llevant, a la zona de l'absis, la casa de Cal Fuster, la qual ha fet perdre la capçalera.

Per aquí passa el sender GR-176, el Sender de les Ermites.

Els senders GR-176 i GR-179El sender GR 176 fa 80 quilòmetres i es configura com un gran cercle entre les poblacions de Navàs i Puig-reig, que permet enllaçar la visita de més de vint esglésies i petites ermites al llarg del recorregut.

Deixem la carretera i agafem la pista cap a l'esquerra que marxa direcció sud. Trobem a la nostra dreta els masos Trulls i més tard el Verdeguer. Continuem baixant fins casi tocar la Riera de Merola. Aleshores girem cap al nord i arribem fins el Molí de Baix, arran de la mateixa riera de Merola.

EL MOLÍ DE BAIX

El Molí de BaixEl Molí de BaixEl Molí de Baix

Travessem la riera i continuem cap a ponent. A la dreta, a prop la riera, veiem un parell de basses que deurien proveir d'aigua al molí.

Bassa del Molí de BaixUna altre bassa del Molí de Baix

Una mica més amunt seguint la riera arribem a la Casanova del Molí de Dalt.

LA CASANOVA DEL MOLÍ DE DALT

La Casanova del Molí de DaltTravessem de nou la riera de Merola i ens enfilem seguint el camí del Molí. Anem ascendint clarament cap al nord passant per la zona del Pigot del Gerrer. A la nostra esquerra queda el Roc del Còdol de 592 m.a. Bones vistes al davant nostre de Sant Niquel de Fonogedell i a la seva dreta de la masia de Cal Cirera.

Sant Miquel de Fonogedell i Cal CireraSant Miquel de Fonogedell

Ara toca pujar fins a un dels punts d’interès de la caminada: Sant Miquel de Fonogedell, un aplec de masies i una petita ermita amb avantsala per resguardar-se del mal temps. L'antic llogaret de Fonogedell és situat a la banda meridional del terme, a la dreta de la riera de Merola, sobre els planells d’un serrat, entre les masies de Cal Blasi i Cal Cirera.

CAL CIRERA

Cal CireraCal Cirera

SANT MIQUEL DE FONOGEDELL O SANT BLAI

Sant Miquel de FonogedellSant Miquel de FonogedellSant Miquel de Fonogedell

La capella de Sant Miquel de Fonogedell és coneguda també amb el nom popular de Sant Blai. És una petita ermita romànica del segle XII. Fou modificada al segle XVIII amb un petit porxo que aixopluga la nova porta de ponent. És formada per una sola nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular mancat d’ornamentacions cobert amb un quart d’esfera. La coberta de la volta és feta amb teula àrab, i la de l’absis amb lloses.

Informació de Sant Miquel de FonogedellFinestra del àbsis de Sant Miquel de Fonogedell

L’única part romànica que resta és la de l’absis, que ha estat construït amb blocs de pedra grossa i treballada, dipositats en filades ordenades i a trencajunt. Al centre s’obre una finestra que forma dos cossos: el de fora, amb dovelles que formen un arc, i el de dintre també de mig punt, tallats en una sola pedra. Tota la resta dels murs són molt posteriors. L'edifici és molt auster, mancat totalment d'ornamentació. Al mur de migdia presenta els arcs adovellats d’una porta, situada al lloc original, i una finestra totes dues tapiades. Al davant a migdia, s’aixequen els murs d’un clos que devia ser l’antic cementiri.

Absis de Sant Miquel de FonogedellSant Miquel de Fonogedell

Al mur de ponent hi ha oberta la porta actual, la qual forma un arc de mig punt, fet amb dovelles molt grosses. Al capdamunt del mur hi ha un petit campanar d’espadanya d’una obertura i al davant un porxo. A l'any 1792 s'hi va afegir una sagristia a la banda de tramuntana. Arrencada de la volta, que tampoc no és original, hi ha una cornisa de guix d’estil neoclàssic. No és aventurat afirmar que l’absis correspon a l’ultima època del romànic.

Porxo de Sant Miquel de FonogedellInterior de Sant Miquel de Fonogedell. Fotografia Carlos Albacete

El fet d'estar totalment enguixada en el seu interior i el cor als peus de l'església modifiquen l'espai original.

Imatge a Sant Miquel de FonogedellDetall de dimoni a Sant Miquel de FonogedellTradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos".
Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

A l'esplanada de Fonogedell tindrà lloc l'esmorzar servit pels amics de Casserres.

Esmorzant a Fonogedell. Al fons els porxos de Cal BlasiEsmorzant a Fonogedell

CAL BLASI

Cal BlasiPallissa de Cal Blasi

Davant l'ermita de Sant Miquel hi ha la Caseta de Cal Blasi que actualment és un establiment d'agroturisme. Aquesta acollidora caseta és l’antiga rectoria de l’ermita romànica de Sant Blai. Està situada dalt d'un serrat en un entorn molt tranquil, vorejada de camps i boscos de pi i alzina, fou totalment restaurada l`any 2007. Es un bon mirador natural del Prepirineu.

Després d'esmorzar reemprenem la caminada passat pel costat de Cal Blasi direcció al Serrat dels Pins Pinyers. En arribar-hi seguim el Serrat del Minguet fins a trobar el camí de Cardona. Aquest el seguirem a l'esquerra fins al Coll-de-ralic on trobem una construcció a mig fer.

Coll-de-ralicDe seguida agafem una pista que surt a la dreta, passa sota la Roca dels Esmaris i en acostar-nos al Serrat de l'Ametller s'ens presenta una vista sobre la vall i Cercuns al que ens dirigim. El paisatge que veiem va ser afectat pels incendis forestals del 1994. Tota la vegetació que veiem és la que ha sortit després del foc. La major part són matolls, predominant els timons o farigola i els romanins. Els arbres que hi surten son roures i alzines, que eren els originaris antigament i que després es van anar substituint per pins.

Cercuns a primer terme i darrere Cal FàbregaA primer terme l'Alzina i al darrere l'Esglesiola

En arribar a una cruïlla de camins, girem cap a llevant, dirigint-nos a Cercuns.

CERCUNS

CercunsPou a Cercuns. Fotografia Carlos AlbaceteCercuns

Travessat Cercuns ens trobem amb el segon avituallament: galetes i fruits secs.

Avituallament de CercunsLa caminada ara circula per una zona plana amb camps conreats a banda i banda. La pista gira i entra en la Rasa de Cal Fàbrega, a la dreta enlairades veiem les masies de les Caselletes i Cal Bellús. Travessem la Rasa sota la Devesa dels Ginebres i ens dirigim cap a la Coma. Passem entre el Serrat de les Roques i el Boïgot del Civadar tot pujant per anar a trobar Cal Xoriguer. Continuem fins arribar a Ca l'Escaler que revoltem cap al sud. Més endavant i després d'una petita pujada arribem a un altre punt d'interès: la Balma de Cal Calau.

LA BAUMA DE LES SET PORTES

El Cafè de les 7 PortesEl Cafè de les 7 PortesEl Cafè de les 7 PortesEl Cafè de les 7 Portes

La Balma de les 7 portes, també coneguda amb el nom popular de Cafè de les 7 portes o Balma de Cal Calau (així apareix en alguns mapes), és una balma molt gran que hi ha en el terme de Casserres; el seu nom segurament ve de les portes que té per a accedir-hi. En l’actualitat n’hi ha 5 d’obertes, una de tapiada i diuen que una d’ensorrada.

Forn del Cafè de les 7 PortesBoca del forn del Cafè de les 7 Portes. Fotografia Carlos AlbaceteSortint del Cafè de les 7 PortesSembla que hi hagi dues cases diferenciades, encara que nomes hi ha un lloc amb un forn de pa, aquest forn té dues boques, una es conserva molt bé i l'altra està tancada, aixo ens fa suposar que últimament hi podia haver dos o més habitatges i que compartissin la pastera, el forn de pa i l’estable.

El Cafè de les 7 PortesEl Cafè de les 7 Portes

Aquesta balma al llarg dels anys ha tingut diversos usos. En el Paleolític (edat de pedra) els homes la feien servir com a refugi per a viure-hi, en època de guerres com amagatall, en època carlina hi va haver-hi persones empresonades (encara es pot observar el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància), i fins a la segona meitat del segle XX com a habitatge (hi ha unes estàncies que devien ser les habitacions, la cuina, la pastera, el rebost, l’estable...)

Figuera a tocar de la bauma. Fotografia Carlos lbaceteFiguera a prop de la bauma. Fotografia Carlos Albacete

A continuació, seguim el camí i al cap d'uns metres trenquem a l'esquerra i enfilem un caminet entre camps fins el mas Can Talaia. Aquí ens trobem l'últim avituallament. Després continuem per Cal Cotre i Cal Perdiu fins arribar a un encreuament. Aleshore seguirem a través del Clot de les Barraques que ens portarà a passar pel costat de la Casa Nova del Fàbrega, més endavant passarem per darrera del camp de futbol i les piscines, creuarem la carretera BV-4131 i anirem a buscar un camí paral·lel al Rec de la Bauma. Entrarem a Casserres pel carrer de Sant Blai, el carrer de Sant Rafel i seguint el carrer de les Escodines arribarem de nou a la Plaça del Ajuntament.

Casserres 2010 amb uns amics d'Artés, Sant Fruitós de Bages i ManresaArribada a Casserres. Fotografia Carlos AlbaceteArribada a Casserres. Fotografia Carlos Albacete

XVIª CAMINADA VILA DE CASSERRES 2010

Caminada de Casserres 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi