CAMINADA DE FESTA MAJOR DE COLLSUSPINA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 17,10 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 619 metres, baixant: 611 metres.
Altitud mínima: 869 metres, màxima: 1.042 metres.

El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna arran del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina (1550). Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

Sortim, en un matí boirós i gris, de la Plaça Major tot seguint el carrer Major direcció nord. Mentres travessem aquest carrer podem observar la creu de terme i l'Hostal de Can Xarina, reflex del seu casc antic d’una gran bellesa arquitectònica.

Creuem la carretera de Moià a Vic i entrem al barri de Les Casetes tot enfilant-nos suaument.

Les CasetesPassem per davant de Can Jan i després de l'Oller. Uns minuts més tard agafem una pista a la dreta que passa a prop del mas El Camp. Més tard creuen la Torrentera i continuem ascendint. Collsuspina és un terme essencialment muntanyós amb esplèndids boscos de roures i pi roig. Arribem a Can Regàs.

CAN REGÀS

Can RegàsCan Regàs

Collsuspina per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, té un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. A poca distància de Can Regàs hi trobem la font del mateix nom, que correspon al naixement del riu Congost.

FONT DEL REGÀS-NAIXEMENT DEL RIU CONGOST

Font del Regàs, naixement del riu CongostFont del Regàs, naixement del riu CongostFont del Regàs, naixement del riu CongostFont del Regàs, naixement del riu Congost


















El dissabte 05 de juny de 2010 es va inaugurar la restauració i nova senyalització de la Font de Can Regàs. Vist com raja la font, es fa difícil de creure que aquest petit raig pugui ser un riu, però hem de suposar que amb l'ajuda de tots els altres dolls d'aigua que va rebent ho aconsegueix.

Retornem a Can Regàs i seguim la pista cap a la dreta. En arribar a una propera bifurcació, nosaltres seguim a l'esquerra. El camí és frondós i la vegetació està xopa d'aigua. La bruma matinal continua envaint tot el paisatge. Entre mig ens permet tenir vistes sobre Colldarnau i el Serrat de Sant Valentí.

Colldarnau i el Serrat de Sant ValentíGripau a prop de Boldrons

Al cap d'una estona arribem a Can Boldrons presidit per un majestuós roure.

CAN BOLDRONS

Can BoldronsCan BoldronsRoure de Can BoldronsRoure de Can Boldrons

Reemprenem la caminada agafant un corriol força estret i obac que ens portarà a recórrer la baga de Boldrons. El bosc es força tupit i abunden el boix grèvol i els avellaners.

Corriol a la baga de BoldronsSender a la baga de Boldrons

El corriol enllaça amb una pista que ens acostarà al mas el Solà.

EL SOLÀ

El SolàEl SolàEl SolàEl SolàEl SolàEl Solà

Reemprenem la caminada seguint la pista en lleugera pujada. Arribem a una cruïlla, és el camí de Fontanelles. Agafem la pista de més a l'esquerra en direcció a Sant Cugat de Gavadons, seguint les marques del PR-C-43 que prové de Tona. Arribem a un nou encreuament de camins: el frontal porta a Can Bellver i el de l'esquerra porta a Can Regàs. Ens trobem a tocar d'un vèrtex hidrogràfic.

Vèrtex hidrogràfic dels tres riusDins del municipi de Collsuspina, a prop de Sant Cugat de Gavadons, hi ha un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besòs i Llobregat. Aquest punt és a llevant de la cruïlla dels camins de Can Bellver, de Can Regàs i de Fontanelles, en el segon turonet: el que és una mica més gran i una mica més alt.
Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost.

En aquesta cruïlla agafem una drecera que s'enfila directa per la dreta al pla de Sant Cugat de Gavadons.

SANT CUGAT DE GAVADONS

Sant Cugat de GavadonsEns trobem a 1.033 metres d'altitud, el punt més alt de la caminada. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès.

Sant Cugat de GavadonsSant Cugat de Gavadons

És un edifici romànic del segle XII. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades. Al segle XIX s'hi feren novament obres.

Sant Cugat de GavadonsSant Cugat de GavadonsSant Cugat de GavadonsEl campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat molt voluminós, cobert més tard a manera de comunidor, que dóna més relleu a la seva silueta. És un campanar descentrat i desproporcionat amb la resta de l'edifici.
L'ermita ha sofert moltes modificacions; la més important és la supressió de l'absis per a fer un presbiteri més gran. Aquesta circumstància, agreujada per l'afegitó d'una senzilla casa rectoral en aquesta part, desdibuixa un xic la seva silueta per llevant.
D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

És un indret tranquil i meravellós. La silueta de l'esglesiola i dels seus xiprers es retalla en un horitzó sense límits, sobre el bonic cel de muntanya.

Taula de pedra a Sant Cugat de GavadonsMirador de Sant Cugat de Gavadons

A l'esplanada hi trobem un dels miradors del Moianès: el mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus Orientals, sempre que el temps ho permeti. En dies clars ha d'haver una vista excel·lent, tal com se suposa pel panell que existeix en el lloc.

En aquest punt els amics de Collsuspina ens ofereixen un complert esmorzar amb molt bona companyia. En acabar anem baixant a buscar la pista que porta a Sant Cugat. Davant nostre tenim el Turó de Bellver (1.043 m.a.). Si volem anar al Turó de Bellver, deixem la pista per enfilar-nos cap a la dreta. Pujada curta i no gaire forta. Es tracta d'una petita elevació situada al damunt mateix de la casa del mateix nom. Bon panorama cap a tots cantons. El cim està ocupat per una caseta i una antena.

MAS BELLVER

Mas BellverMas Bellver

Casa habitada per gent de pagès de tota la vida.

La caminada passa pels darreres de Can Bellver i continua pel llom del altiplà. Arribem a una cruïlla, és la Creu de Nualard (1.011 m.a.). La pista de la dreta ens portaria a Santa Maria de L'Estany, nosaltres seguim per la pista de l'esquerra que porta a Collsuspina.

Sant Cugat de Gavadons des de la Creu de NualardPassem pel Mas Nualard i l'Oller on enllacem amb amb la primera part de l'itinerari. Continuem el mateix recorregut inicial fins arribar a la Plaça Major, on finalitza la caminada popular d'aquest any. En total uns 10 quilòmetres.

Com ens sobra temps i tenim ganes de caminar, decidim arribar-nos fins a Santa Coloma Sasserra. Pe fer-ho anem cap al sud i tot just sortir del poble agafem el camí de l'Espina. Baixem a creuar el torrent de l'Espina sota mateix de Cal Monget. La pista continua per la dreta del torrent. En aquest camí que ens conduirà fins a Santa Coloma Sasserra, ens aturem per retratar l’anomenat Roc Colomer (907 m.a.), zona rocosa a l'altre costat del torrent, que suggereix un gran colom de pedra des d’una perspectiva concreta.

Roc ColomerMolt a prop del Roc Colomer i just al torrent Fosc, es troba el Molí de l'Espina (877 m.a.). Aquest edifici tenia tres plantes i s'hi tenia accés per un pont de volta apuntada que salvava la riera i que avui és enrunat.

Continuem per la pista fins arribar al Mas l'Espina.

L'ESPINA

L'EspinaL'Espina

Masia de tipologia clàssica amb els dos aiguavessos orientats a les façanes laterals i edificada sobre un bancal. El mas de l'Espina està emplaçat vers el sud-est del poble, és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX, el qual disposa d'una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI. El poble de Collsuspina va agafar el nom d'aquest mas.

Anem resseguint la Serra de Santa Coloma entre 850 i 900 m.a. Estem seguint el camí de Collsuspina a Santa Coloma. En apropar-nos al nostre objectiu veiem a sota a l'esquerra el Bonifet.

El BonifetArribem a una cruïlla de camins, aleshores deixem la pista i agafen un corriol frontal que a través d'un espès passadís de vegetació ens deixarà al mig de Santa Coloma Sasserra (865 m.a.).

SANTA COLOMA SASSERRA

Santa Coloma SasserraSanta Coloma SasserraRoure del Giol des de l'ermita de Santa Coloma Sasserra

Hem arribat finalment al pla on s’aixeca, l'ermita, la rectoria, la creu de terme, el Roure del Giol, el cementiri i l’antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra, pertanyent avui al municipi de Castellcir (Vallès Oriental). L’Església s’aixeca a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al nord-est del terme.
Es coneixia antigament com Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles. La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l'església de Moià; poc després obtingué la independència. L'església, romànica (segles XI-XII), fou ampliada i mutilada al s. XVII; guarda, però, l'absis central, el campanar i la nau romànica. Prop d'ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522).
Té unida a l'església el mas Giol.

Santa Coloma SasserraSanta Coloma Sasserra











Roure del GiolRoure del Giol



El Roure del Giol va ser declarat arbre monumental per l'Ordre de 19 d’abril de 1991 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.



Creu de terme i Rectoria de Santa Coloma SasserraCreu de terme i Roure del Giol a Santa Coloma Sasserra









Creu de terme de Santa Coloma Sasserra
Una vegada aconseguit l'objectiu, refem el camí pel mateix lloc fins arribar de nou a Collsuspina.

Cap comentari :

 
Anar al principi