CAMINADA A L'HOSPITAL DE SANG, L'ESPLUGA I LA POLA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 11,49 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 698 metres, baixant: 625 metres.
Altitud mínima: 318 metres, màxima: 874 metres.

Comencem la caminada en el quilòmetre 11 de la carretera de Terrassa a Mura, en el lloc anomenat Alzina del Sal·lari. Aquest nom fa referència al cognom del piler Sal·lari que hi tenia la barraca molt a prop.
A la part baixa de l'aparcament (740 m.a.), darrere un cartell del parc Natural arrenca l'antic camí dit dels Graons de Mura. És un antic camí ramader que provenint del Vallès deixava a la Barata el camí Ral i continuava per la riera de les Arenes fins a l'Alzina del Sal·lari, on s'enfilava pels Graons de Mura fins al Coll de Boix per arribar posteriorment a Rocafort i continuar vers els Pirineus.
El camí s'enfila de valent, després passa per sobre les restes d'un tram empedrat amb una petita bauma a la seva esquerra.

Camí ramader dels Graons de MuraSortim a una cruïlla amb una pista forestal (764 m.a.). Agafem el camí de la dreta que baixa i a uns pocs metres trobem una bifurcació. Seguim el camí de l'esquerra que travessa un petit torrent.

Camí dels Graons de MuraArribem a una plaça carbonera. A l'esquerra continua el camí dels Graons de Mura, de front marxa el camí que ens portaria a la font dels Traginers.
El camí dels Graons arrenca en pujada i força pedregós, continua pel mig d'un torrent i s'enfila posteriorment fent ziga-zagues. A la dreta ens queda el torrent de la Coma d'en Vila, les cingleres del Morral del Llop i les agulles del Sot de la Teula. Trobem un altre tros de camí empedrat, en aquest cas molt ben conservat. Al capdamunt arribem al Bassal del Senglar. Aquí deixem el camí principal i ens enfilem per un corriol a la dreta que ens portarà a la Cova dels Traginers.

La Cova dels TraginersDesprés d'una breu visita remuntem per darrere la cova i enllacem amb el camí principal que ara és força planer i obac. Caminem enmig de boixos i alzines, travessem un roqueter i finalment arribem a dalt la carena. Ens trobem al Coll de Boix (878 m.a.) Important cruïlla de camins. Per l'esquerra arriba el camí que ve del Coll de Tres Creus i continua cap a la Coma d'en Vila i la Mata. A la dreta arrenca un altre que porta també a la Mata, però seguint el GR-5. Molt bones panoràmiques: al nord-oest es veu la carena de la Fosca, més endarrere hi ha el Turó del Malpàs de Puigdoure i tota la serra dels Codolosos, davant nostre les masies de Mata-rodona i Puigdoure; a ponent, el torrent del Figueret, el Turó de l'Espluga i, al fons, Montserrat, a migdia, els castellots de Tanca i l'Espluga.

Turó de la FoscaNosaltres agafem un camí a l'esquerra que baixa. De seguida arribem a la nova i ampla pista de terra que uneix les masies de la Mata i de Mata-rodona (870 m.a.) Tot i que el seu polèmic traçat ha comportat la desaparició d'un considerable nombre d'alzines i a provocat un notable impacte visual i ecològic, observem com el bosc i les plantes cada vegada van recuperant l'espai que era seu i que les màquines els hi van prendre.
Enfront surt el sender que porta a l'Era dels Enrics. Nosaltres seguirem la pista cap a l'esquerra i en forta baixada.

Roure de la Pista NovaLa pista va resseguint les torrenteres, després passa a tocar d'un gros i monumental roure (situat a la nostra esquerra), un solitari exemplar enmig d'alzines, precisament descobert gràcies a la obertura de la nova pista. Deixem un corriol a la dreta que puja al Turó de la Fosca presidit per l'alzina del Norbert.
Quant la pista s'apropa a una corba molt tancada cap a l'esquerra, nosaltres l'abandonem i seguim un corriol que arrenca de pla per la nostra dreta i penetra en un frondós i tupit bosquet. El corriol planeja i ens mostra unes estupendes vistes sobre els Castellots de Tanca i de l'Espluga que ens queden a l'esquerra, i sobre Montserrat que s'ens mostra davant nostre.

Castellots de Tanca i de l'EsplugaMontserrat des del camí a la Cort Fosca

El corriol marxa planer tot resseguint la part baixa del Turó de la Fosca. A estones caminem sobre les roques pelades i d'altres en endinsem en frondoses i obagues raconades. Fins ara hem seguit la direcció oest, en el moment que canvia a nord ens decantem cap a l'esquerra en direcció al estimbat. El traçat s'apropa fins la balconada on s'aboquen els espadats del turó sobre la pista de Mata-rodona i el torrent del Figueret. Allà surt un corriol que entre les roques i uns boixos, ben amagat, davalla i ens porta fins a la cova de la Cort Fosca i a l'Hospital de Sang.

Baixant cap a la Cort FoscaBaixant a la Cort Fosca











Ens trobem en un dels llocs més captivadors de la serra de l'Obac. A tocar la roca i ha la cova de la Cort Fosca (756 m.a.), uns metres a l'esquerra de la cova i trobem l'Hospital de Sang (755 m.a.) Dins la cova, ben a prop de la entrada, una pica recull el goteig de l'aigua que cau del sostre. Avui la pica es ben seca, però s'insinua la gota a punt de caure des del sostre. Aprofundim dins la cova i en un colze cap a la dreta hi trobem la font del Rossinyol. És un petit dipòsit fet d'obra que recull unes aigües netíssimes. El lloc té un interès arqueològic, doncs aparegueren restes ibèriques trobades en diverses exploracions.

LA CORT FOSCA I LA FONT DEL ROSSINYOL

La Cort FoscaLa Cort FoscaLa Cort FoscaLa Cova de la Cort Fosca 2010

L'HOSPITAL DE SANG DE MATA-RODONA

L'Hospital de Sang de Mata-rodonaL'Hospital de Sang de Mata-rodonaL'Hospital de Sang de Mata-rodonaL'Hospital de Sang de Mata-rodonaL'Hospital de Sang de Mata-rodonaPart posterior de l'Hospital de Sang de Mata-rodona





















Ben a prop hi trobem l'anomenat Hospital de Sang, construït dins una cova que travessa la roca de banda a banda. Aquesta cova fou un antic hospital on els ferits de les guerres carlines es refugiaven i trobaven aixopluc. També fou emprat com a cau de refugiats durant la guerra del Francès, quan tot el sector de la serra de l’Obac fou escenari de cruentes emboscades a les tropes napoleòniques i també de dures represàlies per part francesa.

Continuem la nostra caminada sortint per darrere de la cova i seguint un caminet que comença en forta baixada. Desprès planeja per revoltar el racó. Al davant nostre queda la carena del Roure Llarg. Seguim baixant, a estones de manera forta i relliscosa. El camí remunta lleugerament i arriba a un petit coll (726 m.a.), a la dreta ens queda l'agulla del Sentinella del sot de Mata-rodona o Agulla del Roure Llarg.

Carena del Roure LlargGirem cap a ponent tot planejant per sota el Turó del Pujol. Veiem sota nostre la pista de Mata-rodona a la que hem d'arribar. Bones vistes del Turó del Malpàs i més enrere el de Puigdoure.

Turó del MalpàsVessant del Turó del Pujol i al darrere el Sentinella de Mata-rodonaBaixem un petit rocater i arribem a un altre coll (681 m.a.), ara tombem cap al nord i baixem seguint diverses piles de pedra fins a trobar la pista forestal (611 m.a.). Cap a la dreta la pista porta a Mata-rodona, nosaltres la seguim cap a l'esquerra. Estem revoltant el Turó del Pujol i resseguint el torrent del Figueret. Bona visió dels Castellots de Tanca davant nostre.

Turó del Pujol, 750 m.a.La pista va pujant suaument, resseguint totes les torrenteres i sense deixar de veure el turó arrodonit de l'Espluga. Arribem a l'anomenat Racó Gran del Sot de Mata-rodona. A la nostra esquerra arrenca un camí molt destrossat i en pujada que ens portaria a la font del Racó Gran i al Coll de Tanca tot passant per la Cova d'en Tinet.

Turó de l'spluga, 725 m.a.La pista segueix revoltant en lleugera pujada, pels repeus de la Carena de la Fosca i de l'Espluga. En arribar sota mateix dels Castellots de l'Espluga (711 m.a.), agafem un corriol que surt a la nostra esquerra per estalviar-nos uns quants revolts de la pista, força assolellada en aquests moments. Aquest corriol enllaça més endavant amb el que prové del coll de Tanca, i aleshores girem direcció nord i en baixada.
En uns minuts enllacem de nou amb la pista que havíem deixat i de seguida ens plantem a sota del Turó de l'Espluga.

BAUMES DE L'ESPLUGA

Balmes del Turó de l'EsplugaBalmes del Turó de l'Espluga

Més enllà de l'ús que se'n fes en l'època neolítica, durant l'alta edat mitjana les balmes es comencen a obrar, és a dir, a tancar amb un mur que les aïllava de l'exterior. D'aquesta manera resultava un espai clos amb funcions d'habitatge, de corral, o d'una combinació de totes dues, encara que també podia esdevenir un espai religiós. Les balmes de l'Espluga (espluga és un sinònim de balma o cova) mesuren, la més gran uns 80 m2 i feia funcions de mas, i la petita uns 10 m2 i estava reservada al bestiar.

Entrada a la balma gran de l'EsplugaInterior de la balma gran de l'Espluga

El conjunt està format per dues balmes obrades i l'antic mur de contenció del camí que passa per davant. La construcció més remarcable és la que hi ha a la balma de ponent, que és alhora la més gran. Tots dos habitacles estan situats en dues cavitats que la erosió ha obert en una amplíssima veta d'arenisca que recorre tota la cara sud del turó de l'Espluga.
La balma de llevant, de petites proporcions, sembla més aviat una construcció auxiliar que servia com a corral per als ramats que pasturaven per la muntanya. Cal també destacar una bassa o abeurador artificial que hi ha a la vessant de ponent del turó, així com un petitíssim tram de camí empedrat molt acuradament, que pot trobar-se a uns cinc minuts de les balmes, tot seguint el corriol que mena al Torrent de la Cansalada.

Balma de l'EsplugaFragment d'

En els murs de la balma gran podem apreciar a la banda que dona a l'interior, uns fragments d'"opus spicatum" una mica grollers i desdibuixats; també podem veure-hi unes filades de pedres col·locades de forma inclinada en el mur que dóna a l'exterior.
A l'"opus spicatum" conflueixen l'estètica, la tecnologia constructiva, la religió i l'arqueologia. Aquest sistema de construcció de murs té arrels romanes. Consisteix a reomplir la part central amb morter i les cares dels murs laterals amb pedres inclinades imitant el dibuix d'una espina de peix o una espiga de blat, símbols religiosos i que donen nom a l'"opus spicatum", obra espinada.

Tornem enrere per agafar el corriol per el que hem vingut. Ara l'agafem de pujada per anar a buscar el llom la carena de l'Espluga. Arribem a un collet (754 m.a.)

Castellots de l'EsplugaSom a la part baixa dels castellots de l'Espluga. Al fons veiem les cingleres de la Pola i, més enllà, la Porquerissa i el Paller de Tot l'Any. Anem vorejant les cingleres d'aquests castellots i els de Tanca. El camí és pla en alguns trossos i en d'altres puja fort; és molt assolellat.

El Paller de Tot l'AnyUna vegada hem passat sota la proa del primer castell, i una mica més endavant, a l'esquerra, trobem l'anomenat Quarto de Reixa (795 m.), una balma bastant gran que serveix de refugi, amb una paret davantera que en protegeix l'entrada. El nom li ve donat pel fet que antigament estava tancada amb una porta de ferro reixada que servia per resguardar els ramats d'ovelles dels masos de la muntanya.

El Quarto de ReixaAra el camí és molt més fressat i segueix direcció nord-est per sota els castellots rocallosos. Aviat arribem al Coll de Tanca (825 m.) Cruïlla de camins: de front el camí remunta cap dalt de la carena de la Pola, a l'esquerra arrenca un corriol que ressegueix les cingleres del Racó Gran i que també porta a l'Hospital de Sang. Nosaltres girem a la dreta direcció a migdia, amb forta baixada fins a trobar el camí que ens portarà a la font de la Pola. Arribem a un pla amb restes d'una antiga carbonera. Bones vistes cap el Paller de Tot l'Any i els Castellots de Tanca, darrere nostre.

Paller de Tot l'AnyCastellots de Tanca

El camí segueix i al cap de pocs minuts trobem, a la nostra esquerra, un corriol que s'enfila breument per acostar-nos a la font de la Pola.

LA BALMA I FONT DE LA POLA

Balma de la PolaBalma de la Pola

Aquesta balma té encara visibles a les seves parts altes, restes que denoten la presència de tancaments. També podem veure, en el terra de la cavitat, alguns blocs de pedra que formaven part de l'edificació de l'antic mas de la Pola.

La font de la PolaLa font de la Pola

En aquest ombrívol paratge, es troba una de les fonts més fresques i de més anomenada de la muntanya: la font de la Pola. Està situada en un dels racons de la bauma sota les cingleres de la Serra de Tres Creus.

La Font de la PolaLa Font de la Pola

Si des del replà de davant de la balma i font de la Pola mirem en direcció al Coll de Tanca, podrem veure en el cingle del davant una característica i profunda escletxa que separa dos merlets de roca que es desprenen clarament de la paret. Al mig d'aquesta escletxa hi ha una petita cavitat a la que s'hi pot arribar tot seguint un costerut i lliscós corriol des de la bauma.

Santuari luni-solar de la PolaSantuari luni-solar de la PolaArribats a la cova, si ens fixem en les parets que formen la xemeneia rocosa, podrem observar, a la mateixa alçada de la cavitat, un seguit de forats a la pedra. Corresponen als punts de fixació de bigues de fusta que deurien aguantar una plataforma artificial. Mirant cap enfora i a la banda dreta, hi ha una roca aplanada que presenta la seva superfície llisa en el mateix nivell que els forats que hem vist abans. Si hi pugem a sobre hi observarem un cercle format per set forats de formes ovoïdals i fins i tot rectangulars. En ells també s'hi pot encaixar uns troncs en posició vertical per tal de suportar una coberta.
Ara cal baixar a la base del cingle i revoltar-lo per l'esquerra fins a trobar una canal que ens portarà dalt mateix de l'espadat. Busquem la part alta de l'escletxa o xemeneia anterior, i un cop localitzada podrem veure, en l'angle rocós de la part superior, uns altres forats excavats a la roca, que indicarien l'existència d'una segona plataforma de troncs a uns vuit metres per sobre de la primera. Segurament els dos pisos deurien estar comunicats amb escales fetes de branques.
Aquests forats a la roca són coneguts amb el nom de "capades de moro", ja que antigament es creia que havien estat fets a cops de cap pels sarraïns. Tot fa pensar que correspondria a una construcció de tipus Torre de vigilància.

Existeix una altra hipòtesi, que defensa que es podria tractar d'un Santuari luni-solar lligat al símbol de la fecunditat i de la maternitat. La teoria ha estat desenvolupada per l'enginyer Amador Rebullida Conesa el 1986, en el treball titulat "El Santuari Luni-Solar de la Pola".

Deixem la font i retornem al camí per un curt senderó. El camí segueix per sobre el Sot del Torrent de la Cansalada i arriba a un llom abans de girar cap a l'est. Estem passant pel costat de la Porquerissa (840 m.a.)

LA PORQUERISSA

La PorquerissaEs tracta d'una nova balma, que està tota fumada i amb unes parets que la tanquen parcialment. El seu topònim correspon al fet que antigament s'hi tancaven, al seu interior, els ramats de porcs que pasturaven els aglans dels alzinars de la muntanya. Les solides parets que la tanquen exteriorment, així com els indicis de separacions interiors que encara poden apreciar-s'hi, evidencien que malgrat ser una cavitat de mitjanes proporcions, fou utilitzada antigament. En el seu interior, com a resultat d'unes excavacions fetes a petita escala, es desenterraren diversos fragments de ceràmica romana i medieval. En resum: un exemple d'aprofitament de les cavitats naturals per la pagesia durant la inestable i violenta Alta Edat Mitjana. Juntament amb la de la Pola i les de l'Espluga, que avui també hem visitat, aquests aixoplucs segurament foren ocupats a conseqüència de la invasió sarraïna.

Passem a prop de diversos blocs rocosos caiguts del cingle. Prosseguim transitant de pla ara direcció a l'est. De seguida veiem a la banda esquerra del camí, a pocs metres de la balma, les anomenades

SEPULTURES DE LA PORQUERISSA

Sepultures de la PorquerissaEs troben a 845 m.a. En el massís s'hi han trobat diverses necròpolis de l'època altmedieval. Les tombes més característiques són les de cista, formades per lloses. Eren fetes a base de lloses de pedra sense desbastar formant senzilles caixes, aprofitant el mateix terreny rocós com a fons de la caixa, i tapades amb lloses de la mateixa roca, en ocasions d'una sola peça. La sepultura de la Porquerissa consta d'una petita caixa feta amb lloses d'arenisca. Aquesta sepultura ha perdurat fins ara gracies a la protecció que li donen les arrels d'una alzina que l’envolten totalment. Aquesta caixa de pedra és el que en resta de les tres antigues sepultures que foren descobertes pels voltants de l'any 1920. L'aparença i situació de les tombes era similar a les trobades al coll d'Eres; és a dir, caixes rectangulars, fetes amb lloses de pedra sense desbastar.
Les dimensions d'aquestes sepultures, que foren trobades arrenglerades i a poca distancia entre elles, eren de 1,70 metres de llargada per 0,40 metres d'amplada i de profunditat. La datació de les tombes ha estat fixada, per la seva similitud amb els altres enterraments esmentats, com a pertanyents a l'Alta Edat Mitjana. De l'excavació de les sepultures, operació que es va efectuar sense mètode, només se n'obtingueren ossos humans. Aquestes tombes van romandre en bon estat fins a mitjan deis anys 60, data a partir de la qual alguns desaprensius anaren arrencant poc a poc les lloses dels enterraments fins arribar a l'actualitat, en que només en resta un fragment d'un.

Prosseguim la ruta seguint el camí, ben consolidat, que es desplega vers llevant. Tenim molt bones vistes del Castellsapera, el Paller de Tot l'Any i al fons Montserrat. Durant aquest tram anem trobant diverses agulles i merlets rocosos que han rebut noms propis: el Rave, el Setrill (curiosa roca amb un pont, la qual, mirant-la amb imaginació, sembla un setrill de serraller), la Gloriosa Boina d'en Peret (Càntir)...

El Paller de Tot l'Any amb Montserrat al fonsA prime pla el Rave i darrere el SetrillEl Rave, el Paller de Tot l'Any i MontserratDesprés de revoltar sota el Turó de la Pola i passar una raconada amb una bon exemplar d'alzina, arribem al coll de Tres Creus (881 m.a.) Segons la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada pel Centre Excursionista de Terrassa, el topònim fa referència al fet de que en aquest paratge hi foren penjats de la forca tres homes. És curiosa la relació que s'ha establert entre aquest topònim i les tres sepultures de la Porquerissa, relació que sembla improbable si es té en compte que probablement les tombes tenen una antiguitat superior als mil anys i que el topònim de Tres Creus sembla molt més modern, ja que l'antic nom de l'indret era Coll de la Pola.

Aquest coll es una cruïlla molt important de camins. Provenint de la dreta i continuant cap a l'esquerra trobem el camí carener que comunica Castellsapera amb el Coll de Boix i per on circula el GR-5. Per la dreta també surt un corriol que enllaça amb el camí Ral de la Barata a Manresa. Nosaltres travessem el camí carener i agafem l'ample vial de terra que baixa a la nostra dreta. Agafem un parell de dreceres que arrenquen a l'esquerra de la pista, circumstancia que ens permet escurçar aquest tram, força monòton i caloròs, que comporta davallar per aquesta pista.
Aquests "carrers", foren oberts els anys 70 per les maquines, amb la intenció d'utilitzar-los com a infraestructura viaria d'una futura urbanització. Finalment arribem de nou al aparcament de l'Alzina del Salari (720 m.a.)

CAMINADA A L'HOSPITAL DE SANG, L'ESPLUGA I LA POLA

Caminada a l'Hospital de Sang, l'Espluga i la Pola 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi