XVIª CAMINADA POPULAR DE VILADA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 10,78 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 801 metres, baixant: 819 metres.
Altitud mínima: 635 metres, màxima: 1.092 metres.

Ens trobem al poble de Vilada. Sortim de la plaça de la Vila (730 m.) direcció Cal Ribera, carrer de Migdia i carrer de l'Envista.

Plaça de la Vila de ViladaSeguim cap a l'oest passant per la Casa Nova. Bona panoràmica sobre el sector meridional del terme de Vilada.
És un sector molt accidentat per l’orografia que conformen la serra de Picancel i les Canals de Sant Miquel, que cauen amb bastant pendent sobre de la riba del Merdançol. Les vessants septentrionals, en canvi, són majoritàriament encrespades i de roca calcària, mentre que les situades més al sud solen ser conglomerats arrodonits de caràcter montserratí.

La zona de les Canals de Sant Miquel des de la Casa NovaEls airosos cims que es retallen elegants en el cel en essència no són més que amuntegaments de còdols arrossegats per rius prehistòrics i dipositats a les vores d'un antic mar. Els còdols i els sediments més fins van anar cimentant-se sota la pressió, primer de les aigües i, després, d'altres materials. Amb el temps, el plegament alpí va aixecar aquests conglomerats i l'erosió n'ha esculpit pacientment captivadores formes que són agrestes i suaus alhora.
La serra de Picancel, per on farem aquesta caminada, forma un món apart. L'aigua ha excavat un relleu laberíntic, ple d'amagatalls, de canals ombrívoles on abunda una vegetació exuberant.

Serra de Picancel des de la Casa NovaNosaltres seguim el camí que passa vora el Molí de Baix i Cal Boixader i arribem a la ribera de Vilada (650 m.), el punt més baix de la caminada. Travessem la riera per una passera.

Passera sobre la riera de ViladaPassera sobre la riera de Vilada

A continuació enfilem cap al Collet de la Serra (699 m.) on trobem la carretera. Aquí seguim un camí que passa per la part de baix de la C-26. Deixem la carretera i agafem un fressat camí de ferradura a la dreta. Creuem una pista i arribem al Pla de la Fusta, situat en un extrem de la Plana Llarga. Pel Pla de la Fusta hi passen dos camins ramaders: l'un ve d'Alpens i va a buscar el Llobregat, i un altre ve de Falgars i s'encamina al Coll del Teix. Al pla hi tenien un aturador on el bestiar i els homes podien descansar o dormir; sobretot i passaven ramats d'ovelles.
També en aquest Pla de la Fusta s'hi duien els troncs i el carbó que es van obtenir en una important i llarga campanya bosquetana feta fa uns noranta anys i que mobilitzà molts picadors, carboners i una quarantena d'animals de bast. Diuen que aquesta explotació comportà la tala de boscos espessíssims i intocats. Des del Pla de la Fusta es duia la mercaderia, damunt de carros, fins a l'estació de la Baells. Ara el pla és ocupat per pins rojalets i, a l'extrem oest, per una espessor de jonça.
Hi trobem el primer control amb melindros i xocolata.

Pla de la Fusta, 1º controlPla de la Fusta, 1º control

Arribem al Pont del Climent (656 m.) un pont airós que salva el congost que el riu Merdançol ha excavat en aquest punt.

PONT DEL CLIMENT

Pont del ClimentPont del Climent

Porta el nom del tractant de fusta que el va construir l'any 1930 Climent Simón Aguilar (tot i que el va pagar el senyor Anglarill, el propietari de les eres de Gardilans).
És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Merdançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. És assentat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat.
Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar.

Creuem el Merdançol (també conegut com a Ribera de Borredà), de curs força fondo i ribes fixades amb verns. Una vegada passat el pont agafem una pista que puja a l'esquerra i porta a Borredà. Tenim, enfonsada a l'esquerra, la Ribera de Borredà.
Planell de la Font del Saltant. Clariana que es destaca enmig del bosc. De l'extrem est d'aquest planell un sender baixa en 2 minuts al saltant i a la font que donen nom al paratge. Tots dos porten molt poca aigua.

Continuem i quan s'acaba la pista, seguim per un camí a la dreta que va seguint vora el rec de la Portelleta. És l'anomenat camí de la Portelleta. Passem diverses vegades d'una banda a l'altre del rec i, fins i tot, seguim pel mateix llit.

Pujant seguint el rec de la Portelleta, sota La VelaPujant seguin el rec de la Portelleta, sota La Vela

Hi ha força avellaners i boixos. Després pugem fort tot fent revolts per arribar al Pla de la Vela (875 m.)

Acostant-nos al Pla de la VelaAcostant-nos al Pla de la Vela

PLA DE LA VELA

Vista de la zona de Tastanós per darrera La VelaBona panoràmica cap al nord. La Vela és una prominència destacada de la cinglera que forma el terreny. Hi arrelen alzines i farigoles. Té aquest nom perquè els bosquetans hi paraven una vela per fer-hi vida.

En primer terme La Vela i darrera seu el Tastanós, Picamill,...El camí planeja un tram cap a l'est, i després s'enfila cap al sud per un camí sinuós entre alzines de rebrot nascudes després que s'haguessin cremat les besses primitives. Una mica abans d'arribar a la Portelleta deixarem el camí principal i seguirem pel camí de l'esquerra que va pujant per una petita canal al peu del cingle del Serrat de Salga. En la pared de la dreta abunden la corona de rei i l'orella d'ós.

Sota el Serrat de Salga, ben a prop de la portelletaVistes sobre Vilada i darrera seu la Gotzera, Castell de Roset...Orella d'ós prop de la PortelletaOrella d'ós prop de la Portelleta

Arribem al Serrat dels Teixons (1.060 m.) La carena del Serrat dels Teixons es llarga i cantelluda, durant el nostre recorregut tindrem bones vistes del santuari de la Quar, del monestir de la Portella, de part de l'embassament de la Baells, de les característiques siluetes de les canals i cingleres de Picancel i, al nord, del Sobrepuny, del Pedró i el Pedraforca, els Rocs de Castell, el Puigmal. La vista és molt bona. També més proper, a l'obaga i cap a llevant, es distingeix a la perfecció el definit collet de Coma Argentosa.

Salga Aguda des del Serrat dels TeixonsVilada i les serres del nord des del Serrat dels ToixonsLliri de Sant BruEl lliri de Sant Bru (Anthericum liliago) és una herba de la família liliàcies que destaca pel seu raïm simple de flors blanques, enlairat fins poc més de mig metre d'alçada. Aquestes flors, vistoses i atractives mercès als seus 6 tèpals llargs i estrets, responen a l'esquema de simetria radial de la flor de lis (o flor de Lilium) dibuixada amb compàs. A vegades, en castellà, es refereix al lliri de Sant Bru com a "flor de lis". Les fulles són planes, igualment llargues i estretes. El lliri de Sant Bru és una espècie pròpia dels prats de muntanya mitjana.

Corona de ReiLa Corona de Rei (Saxifraga longifolia) és característica de les parets de roca calcària del Prepirineu. Forma rosetes o corones de fulles espatulades, molt més llargues que les de la Corona de Reina (Saxifraga callosa ssp.catalaunica). Aquestes fulles, per mitjà de porus situats als marges, excreten l'excés de carbonat càlcic que acaba per dipositar-se en minúsculs cristallets. Cadascuna de les rosetes treu només una gran inflorescència durant la seva vida; esgotada després de florir i fructificar, la corona de fulles s'asseca i mor.

Baixant pel Serrat de SalgaBaixant pel Serrat de Salga

Baixem per la carena cap a l'est i arribem al segon control (1.030 m.) Seguim per la carena i després ens enfilem fins al punt més alt del Serrat de Salga (1.085 m.) Bona panoràmica: cap al sud tenim tota la vall de la Portella en primer terme i més enllà el Baix Berguedà. Cap al nord contemplem els pobles de Vilada i Borredà a la vall, per sobre d'ells la serra del Catllaràs, i més enllà el Cadí, la Tossa, el Puigmal,...

La vall de la PortellaVall de la PortellaMonestir de Sant Pere de la portella


El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar.




Santuari de la Quar
El Santuari de Santa Maria de la Quar és un conjunt arquitectònic situat al cim la la Mola de la Quar (1.069 m.) Està compost per una església, la casa del capella i els ermitans.


A continuació baixem lleugerament i de flanc per la solana, allunyant-nos de la carena. El camí passa pel costat de la Bassa de Salga.

Bassa de SalgaCaminem de pla damunt de feixes abandonades. Travessem un planellet a l'extrem del qual hi havia l'era de la casa de Salga (1.075 m.) En estat ruïnós, vora la partió de la vall del Merdançol i la de la Portella. Era l'única casa a la part alta de la serra de Picancel en aquesta banda; a l'altra extrem hi ha la casa de Sant Miquel de les Canals.

Anem baixant cap a l'est per una pineda amb clapes de lli i jonça. Passem vora la Creu de Salga (1.008 m.) Coll molt marcat, on va a parar l'antic camí de bast de Borredà al monestir de la Portella. De front, un camí mena de pla a la font de Salga, molt pobra. Ara deixem la carena i seguim un camí de bast que es decanta cap al nord-est i baixa a una pista forestal, passant entre pins rojalets i una plançonada de blades.

Baixant des de el Coll de la Creu de SalgaArribem a una pista que seguim cap a l'esquerra fins arribar al tercer control amb un bon esmorzar per refer-nos de l'esforç. Ens trobem a l'espai de la Font del Llop (930 m.), a la qual podem visitar seguint la pista en un breu recorregut de baixada.

LA FONT DEL LLOP

Esmorzar a la Font del LlopFont del LlopFont del LlopFont del Llop

Després del esmorzar deixem la pista i agafem, a la nostra esquerra, un corriol que s'enfila, travessa una carena de roca i continua planejant cap al nord-oest on podrem gaudir d'unes bones vistes entremig dels arbres cap a Borredà.
Arribem al Collet de Coma Argentosa (940 m.). A continuació baixem cap a l'oest i girem cap al nord seguint per la vora del rec de Can Volat.

Corona de Rei florida, baixant pel rec de Can VolatLlera del rec de Can Volat

Arribem a un encreuament de camins on trobem el quart control (700 m.) Seguim cap a l'oest, primer pujant una mica per després tornar a baixar seguint per la baga. El Merdançol ens queda a la nostra dreta. Trobem un indicador a la Font de la Pega (4 minuts) que brolla del peu d'una penya sota uns bonics verns. És una de les més anomenades de la regió.
Travessem un planell ple d'arbres i tornem a pujar (730 m.), després baixem per la carena travessant el rec de la Portelleta per arribar de nou a la pista per on havíem iniciat el recorregut al sortir de Vilada. Des d'aquí el camí es idèntic al de l'anada.

Passera de la riera de ViladaVista de les Canals de Sant Miquel des de Cal Fusteret

XVI CAMINADA POPULAR DE VILADA

Caminada de Vilada 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi