21ª CAMINADA POPULAR DE SANT MARTÍ DE CENTELLES


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 17,80 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.023 metres, baixant: 935 metres.
Altitud mínima: 340 metres, màxima: 867 metres.

Bonica caminada que té els principals al·licients en els magnífics paisatges que veurem des de les cingleres del Sení, els dòlmens de la Serra de l'Arca i la muralla ibèrica de Montgròs.

Sortirem de la plaça de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles direcció al cementiri d'Aiguafreda. A l'alçada del camp de futbol agafem un corriol que comença a enfilar-se enmig del bosc de pi blanc i alzina. Travessem la pista que porta a l'Aragall i continuem pel corriol costerut que ens porta davant mateix de les runes de

CAN CASANOVES

Can CasanovesCan CasanovesCan CasanovesCingles de Bertí

Masia ara en ruïnes. Situada sota les Pinedes, tenia dues vivendes en el propi edifici, una per als masovers i una altre pels amos. L'antic propietari en Jaume Parramon se'l coneixia com en Casanoves. Des de aquí tenim bones vistes sobre els Cingles de Bertí.

Reemprenem la pujada i de seguida travessarem la pista que porta a Can Serra de l'Arca per tornar a agafar un corriol fins al primer control de la caminada. Ens trobem a 716 metres d'altitud i hem fet uns 300 metres de desnivell.

Caminada de Sant Martí de Centelles 2010Sant Martí de Centelles 2010

La caminada continua pujant cap el llom de la serra. Al cap d'un quilòmetre i mig ens desviem uns 20 metres a la dreta per anar a veure les restes del

DOLMEN DE LA CASANOVA DE CAN SERRA

Dolmen de la Casanova de Can SerraDolmen de la Casanova de can Serra

Observem dues grans lloses, una lateral i una altra de capçalera, adossades a les estructures muraries de la Casanova de can Serra, ara en runes. La seva localització arran de la cinglera, i les característiques morfològiques que presenta van fer pensar als entesos en un possible megàlit, si bé era poc usual que en el moment de la construcció de la casa no hagués estat enrunat. No obstant això, cal destacar que les lloses no semblaven complir cap funció dins el conjunt estructural de la casa.
La localització en aquest lloc també podria fer-los pensar que han estat transportades des d'un altre indret, si bé tampoc era una hipòtesi prou consistent, en la mesura que el transport d'aquestes pedres, de mida gran hauria exigit un gran esforç.

Ara la pista continua i ens porta al Collet de la Costa on enllacem amb la pista que va d'Aiguafreda al Brull. Uns quants metres més endavant i a l'esquerra del camí, a 814 metres d'altitud, ens trobem el

DOLMEN DE LA COSTA DE CAN BRULL O DE CAN SERRA DE L'ARCA

Dolmen de la Costa de Can BrullDolmen de la Costa de Can Brull

També conegut com a dolmen de la Serra de l'Arca II és més correcte utilitzar el topònim propi del lloc, Costa de can Brull. Aquest megàlit el va trobar i excavar Josep M. Gudiol, director del Museu Episcopal i pel Centre Excursionista de Vic. La seva descripció tipològica, segons la bibliografia tradicional, apareix identificada com a cista tancada. Formada per quatre grans lloses, dues d'elles caigudes sobre el túmul circular, el qual ocupava un espai de set metres de diàmetre. Les restes aparegudes constaven d'alguns fragments ossis, set dents i diversos fragments de ceràmiques informes. L'escassetat de restes fou atribuïda a la seva utilització com a refugi de pastors. Amb posterioritat l'estructura original va estar modificada pel propietari de la finca. Va ser reconstruït amb més bona intenció que coneixements.

Dolmen de la Costa de Can BrullDolmen de la Costa de Can Brull

Els dòlmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l'expressió bretona "tol men", que significa "taula de pedra".
S'han descobert sis megàlits que es troben tots a la carena, i que apareixen arrenglerats, seguint el mateix traçat. Presenten una distribució regular ja que entre ells hi ha una distancia aproximada de 400 metres, tres es troben situats arran de la cinglera, mentre que els altres tres estan més a l'interior.
La tipologia arquitectònica d'aquests sepulcres no pot determinar-se en tots els casos. Segons la bibliografia tradicional el megàlit del Pla del Boix i el de la Costa de can Brull corresponen a cistes. El del Serrat del Moro correspon a una galeria catalana, com també el de Creu de Parròquia. La resta és de tipologia incerta. Hom pot destacar que el megàlit de Cruïlles i el de Casanova de can Serra presenten similituds prou importants per deduir que correspondrien a un mateix tipus. Ambdós estan formats per lloses de grans dimensions.

Deixem el camí del Brull i agafem un sender a la nostra dreta que ens acostarà a la cinglera.

Mirador de la Serra de l'ArcaMirador Serra de la l'Arca

Aquesta part del recorregut és magnífica. Passegem arran de cinglera entre boixos atapeïts i sobre calcàries força estriades. Ens movem entre 850 i 860 metres d'altitud amb vistes sobre la Vall de Picamena, el Tagamanent i el Pla de la Calma. Els miradors se succeeixen un darrera l'altre i la passejada és molt agradable.

Arriben a una torre de guaita forestal. Hi pugem per guanyar uns metres més de perspectiva per a fer fotos (867 m.a.).

Des de la torre de guaitaDes de la torre de guaita

Continuem seguint la cinglera i gaudint de l'entorn. En un costat del corriol trobem la

CREU DE LA PARRÒQUIA

Creu de la ParròquiaMolt a prop es troba el Dolmen Creu de la Parròquia. El megàlit es localitza a uns 180 metres vers l'oest en relació amb la cinglera. El seu interior ha estat totalment buidat i les lloses superiors han desaparegut. Presenta una estructura rectangular de 2'5 metres de llargada, per l metre d'amplada aproximadament, formada per 5 lloses, 4 laterals i 1 a la capçalera. Conserva bona part del túmul, d'uns 8 metres de diàmetre. Sobre les restes aparegudes no hi ha cap notícia ja que ha estat buidat per furtius. El nom donat a aquest megàlit és el que es correspon amb el topònim del lloc on es troba.

Anem continuant la caminada passant arran dels Cingles del Sení

Cingles del SeníCingles del SeníCingles del SeníCingles del Sení





















Anem a parar de nou a la pista del Brull a l'alçada del Camp de la Creu. Posteriorment el deixarem per prendre la direcció oest tot baixant cap el Turó de Montgròs.

MURALLES IBÈRIQUES DE MONTGRÒS

Muralla ibèrica de MontgròsMuralla ibèrica de MontgròsMuralla ibèrica de MontgròsMuralla ibèrica de Montgròs

L'any 1974, un mestre d'obres de Seva que anava a recollir pedres per a la construcció al turó de Montgròs va descobrir que els carreus formaven part de muralles antigues. Immediatament, ho posà en coneixement dels experts, que després de fer-hi excavacions es van trobar amb una fortificació construïda 2.400 anys abans pels ibers ausetants. La muralla tanca l'única entrada a un turó envoltat de cingles, que esdevenia així una esplèndida fortificació. Avui la muralla es troba en fase d'investigació arqueològica i restauració. Els ibers del Montseny eren essencialment ramaders i per raons defensives acostumaven a edificar el seus poblats fortificats sobre turons. Aquestes construccions reben el nom d'oppidum.
La funció defensiva de la muralla quedava reforçada pel seu emplaçament, a la collada que connecta la serra de l'Arca amb el turó del Montgròs. Amb uns 150 metres de llarg i uns 3 metres d'ample, la fortificació es convertia en l'únic accés al turó, envoltat per estimballs, d'una banda, i per l'espessa vall de l'Afrau, que el fa inaccessible, de l'altre.

Turó del MontgròsSortim del recinte i comencem a baixar els estimballs de ponent tot seguint el torrent del Bruguer i la vall de l'Afrau. La vegetació torna a ser força humida i atapeïda. Passem a tocar de

LA FONT DELS EMPOUADORS

Font dels EmpouadorsObaga dels EmpouadorsBaga de la Font dels EmpouadorsBaga de la Font dels Empouadors

Anem caminant per la Baga de la Font dels Empouadors, a la dreta i a l'altre costat de la vall s'intueix el Muntanyà. Tot entrant a la Baga d'Aiguafreda de Dalt, deixem a la dreta i a tocar del torrent la casa de l'Afrau. Nosaltres seguirem la pista que ens portarà a

AIGUAFREDA DE DALT

Aiguafreda de DaltAiguafreda de DaltAiguafreda de DaltAiguafreda de Dalt

L'església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost. L'església actual és la del s. XII, amb les seves modificacions, i forma un mateix conjunt amb la rectoria. Exteriorment no és visible l'estil romànic de l'església, ja que està voltada per murs i contraforts per contrarestar la poca solidesa de la base de pedra tosca sobre la qual està assentada.
Sota l'església hi ha una cova o cripta on hi ha vestigis d'enterraments, probablement d'èpoques romano-cristianes i visigòtiques.

Comunidor d'Aiguafreda de DaltComunidor d'Aiguafreda de Dalt

Just després de l'entrada al recinte, a l'esquerra i obert als quatre vents, hi ha un bonic comunidor, amb un petit altar o padró amb una creu de ferro que data del segle XVIII. Sobre la façana principal de la rectoria hi trobem un bonic rellotge de sol amb una llegenda al·legòrica del lloc on està situat, diu: "Jo sense sol i tu sense fe, no valem res". Al darrera i quasi a tocar de l'església hi trobarem un antic cementiri on encara s'hi pot veure alguna tomba amb les seves inscripcions.

Aiguafreda de DaltAiguafreda de DaltEsglésia de Sant Martí d'Aiguafreda de DaltAiguafreda de DaltL'interior de l'església està format per una nau central, l'absis on hi trobem l'altar i dues capelles laterals que li donen forma de creu llatina. A la capella lateral esquerra hi ha la venerada imatge del Sant Crist. L'actual imatge és del 1953 en substitució de la talla del segle XVII destruïda durant la guerra civil. Si bé l'església d'Aiguafreda de Dalt estava dedicada inicialment a Sant Martí, aquest va anant perdent protagonisme a favor del Sant Crist.

Aiguafreda de DaltContinuem per la pista direcció el Castell de Cruïlles, tot passant per

LA FONT FRESCA I EL SAÜC

La Font FrescaEl aücEl Saüc és una masia situada entre Aiguafreda de Dalt i Cruïlles, actualment en ruïnes. Abans podia anar-s'hi pel camí que venia de Cruïlles, i passant per sota la casa marxava a buscar el d'Aiguafreda de Dalt. Ara passa per dalt on hi havia l'era i vora la font Fresca ens deixa a l'antiga parròquia. Situada en una bella balconada.

Una mica més endavant deixem la pista i agafem un corriol ascendent a la nostra esquerra. Desprès d'unes llaçades passem per

l'AVENC DE LA COVA DE L'INFERN

Cova de l'InfernCova de l'Infern

Un petit forat bufador al marge del camí era conegut des de fa algun temps per membres del grup Els Gafarrons Amics de la Caminada de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda. El maig del 2008, membres del grup, treuen uns blocs que taponaven el pas i poden penetrar uns metres. El 30 de gener del 2010 es porta a terme l'exploració completa i la topografia. Com que a l'hivern surt per la boca un fort corrent d'aire calent, els amics d'Aiguafreda van decidir anomenar-la cova de l'Infern.
Una petita boca a tocar del camí dóna pas a un estret conducte de 4'50 metres de llarg amb un petit ressalt d'un metre al mig. Té un recorregut de 42 metres i un desnivell de 13 metres.

Continuem la pujada fins a sortir a una pista. Aquesta va planejant i ens portarà ben a prop del últim vestigi prehistòric que veurem avui:

EL DOLMEN DE CRUÏLLES (CAL CABRER)

Dolmen de CruïllesDolmen de Cruïlles

El dolmen de Cruïlles és a uns 400 metres a l'est del castell que li dóna el nom, a la vora del camí que mena a les Pinedes o també vers Vilargent. És una zona planera amb pins i formada per un petit turonet on es troba el megàlit. Les restes d'estructura que presenta són dues enormes lloses laterals, lleugerament inclinades i orientades de sud-est a nord-oest. Conserva restes del túmul. Les restes materials documentades foren: diversos fragments de ceràmica llisa i amb incisions, negrosa; tres objectes d'os, dos d'ells amb doble perforació en V; cinc rodelles d'os, perforades i diversos ossos que haurien format part d'infants i adults. El seu estat de conservació és encara prou bo.

La pista va baixant cap a Aiguafreda. La deixem per agafar un corriol que s'acosta al torrent dels Balsos i a la

FONT DELS BALSOS

Font dels BalsosFont dels Balsos

Està situada sobre un espadat deixat per la pedrera de Cruïlles.

Continuem baixant. Passem a tocar del cementiri d'Aiguafreda i entrem a les primeres cases del poble. Seguim pel carrer de les Alzines, carrer dels Pins, carrer de la Marinada, carrer del Sol, carrer Pirineu, carrer Cruïlles, carrer de Mossèn Cinto Verdaguer i arribem a la plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda. Continuem pel carrer Major fins arribar de nou al punt de sortida.

21ª CAMINADA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

Caminada de Sant Martí de Centells 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi