CAMINADA PER PAIR ELS TORRONS A OLESA DE BONESVALLS


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 13,24 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 510 metres, baixant: 491 metres.
Altitud mínima: 263 metres, màxima: 570 metres.

Molt bona caminada del Centre Excursionista del Penedès per pair els torrons al Turó de les Mentides. La caminada ens portarà a la serra de Riés i al Turó de les Mentides de 541 metres, retornant a Olesa pel pont de l'Arcada i el fondo de la riera d'Oleseta.

Aquesta serra pertany al sistema litoral català del Massís del Garraf i tot carenejant, gaudirem d'unes bones vistes de la depressió penedesenca, com també de les muntanyes de Montmell, Castellar, Garraf, Montserrat, Collserola, i del llunyà Pirineu.

Començarem l'excursió al poble d'Olesa de Bonesvalls. El terme d'Olesa de Bonesvalls està situat a 265 metres d'altitud i es troba envoltat per les muntanyes que formen els massissos de l'Ordal i el Garraf, un paisatge ideal per a l'excursionisme. Enfilem primer direcció a l'església i desprès seguirem cap al cementiri. Des de la sortida del poble ens envolta un paisatge de vinyes.

10 min. Cementiri. Continuem per un camí carreter que puja pel mig d'una pineda en direcció al coll de les Comes.
35 min. Coll de les Comes (506 metres d'altitud). Cruïlla de camins anem a la dreta per la serra de Riés (carrerada d'Ordal).

Olesa de Bonesvalls 201052 min. Coll d'Esteles (487 metres d'altitud). Cruïlla de camins. Seguim el trencall de l'esquerra i molt a prop del coll, anem a veure

L'AVENC D'ESTELES

Avenc d'EstelesAvenc d'EstelesAvenc d'EstelesAvenc d'EstelesAvenc d'Esteles
Localització de la cavitat: uns metres desprès d'arribar al coll surt un camí a l'esquerra, el seguim uns 20 metres on trobarem aquesta cavitat a l'esquerra i uns metres per sota del camí. Té 31 metres de profunditat.
Ens trobem en un massís càrstic, nom que prové de la regió del Karst, massís eslovè on aquest fenomen va ser estudiat per primera vegada. La roca més abundant és la calcària, d'un color blanc que griseja. Es reconeix molt fàcilment pel seu aspecte trencat i cantellut, producte de l'erosió química que dóna lloc al carst. Durant aquesta caminada ho podrem comprovar doncs els avencs constitueixen un dels modelats més espectacular del paisatge càrstic.

Després de la visita continuem recte per la carena.
15 min. Cruïlla prop del Turó de les Mentides (526 metres d'altitud). És el lloc previst per esmorzar. El turó de les Mentides, és vèrtex geodèsic, però no hi anirem, doncs el sender esta molt brut i no hi ha bona vista.

Turó de les MentidesTuró de les Mentides
Anem veien les restes de la passada nevada i els efectes del fred sobre la vegetació ens aniran acompanyant durant tot el camí, sobretot a les zones obagues.

Olesa de Bonesvalls 2010Olesa de Bonesvalls 2010

Desprès d'un bon esmorzar continuem pel camí de la carena de la serra de les Planes.
13 min. Cruïlla amb el GR -5 que puja d'Olesa pels Penyalets, continuem recte, amb bona vista sobre Montserrat, Sant Llorenç i el mar.

Serra de les PlanesSerra de les PlanesSerra de les PlanesOlesa de Bonesvalls 2010Planes d'en RevellaOlesa de Bonesvalls 2010

Desprès d'uns 25 min. Trencall a l'obaga del Pi de les Quatre Soques, continuem recte i comencem a baixar pel camí de la Plana, ens trobem a 540 metres d'altitud. Entre mig de torres elèctriques podem veure al fons i a l'esquerra el Puig d'Agulles, tossal que és el punt de confluència dels termes de Gelida, Vallirana i Corbera, és a dir Baix Llobregat i Alt Penedès. Es distingeix ràpidament per unes torres amb una grossa bola al capdamunt. Aquest puig, amb 652 metres, és el punt més alt del massís del Garraf.
Entre mig hi ha la carretera de l'Ordal i a l'altra costat, també podem veure el Puig del Telègraf, que llueix un quadrat torricó que servia de torre de senyals o telègraf òptic, sembla que data del 1640 (Guerra dels Segadors).

Torre del TelègrafTorre del Telègraf

Arribem al Coll del Bosc Glaçat a 503 metres d'altitud. En aquest punt deixem el camí i ens endinsem en un dels característics sots o fondos, que és com s'anomenen aquestes petites valls seques. Aquest en el que ens trobem és l'anomenat fondo de l'Arcada i els seus entorns estan plens d'avencs i coves. Anem a veure

L'AVENC DE LA ULLERA O DE LES CALDERES

Avenc de la UlleraAvenc de la UlleraAvenc de la UlleraAvenc de la Ullera










Aquesta cavitat es troba situada a uns 50 metres abans d’arribar al fondo de l'Arcada, entre el camí i la riera i té una profunditat de 19,5 metres.




Finalment al cap de 30 min. arribem a una curiositat natural, provocada per l'erosió de l'aigua, molt visitada pels amants de la natura; probablement la més emblemàtica per als olesans.

EL PONT DE L'ARCADA

Pont de l'ArcadaPont de l'ArcadaPont de l'ArcadaPont de l'ArcadaPont de l'ArcadaPont de l'Arcada



























Pont de l'Arcada 2010És un lloc ombrívol i humit amb una vegetació exuberant i impenetrable. Baixem sota el pont i continuem pel fondo. Aviat trobarem el fondo del Lledoner i molt a prop la Roca de l'Heura. A continuació sortim al fondo de la riera d'Oleseta, que ja no deixarem fins al poble d'Olesa.

Rascler al fondo de la riera d'OlesetaRascler al fondo de la riera d'OlesetaAnteriorment hem comentat que la roca més abundant d'aquests paratges era la calcària, en aquest tram podrem veure un dels efectes de l'àcid carbonic, resultant de la barreja de l'aigua de pluja amb diòxid de carboni, que dissol i modela les roques calcàries generant espectaculars dibuixos formats per solcs, canalons i talls aguts. Aquest fenomen s'anomena rascler ( en castellà: lapiaz).

MargallòMargalló









Una altra de les particularitats que podem observar en aquest recorregut és l'existència d'el margalló. L'única palmera originària d'Europa i la planta més emblemàtica del parc del Garraf. Arriben a atènyer, en condicions òptimes, els 4 o 5 metres d'alçada. Tradicionalment s'utilitzava en la confecció d'escombres, cabassos i estores. De fulles palmades conviu amb el garric, el llentiscle i el càrritx donant lloc a una vegetació densa i impenetrable, coneguda amb el nom de màquia.

Continuem seguin el fons de la riera d'Oleseta i a la nostra dreta ens trobem amb el

FORN DE CALÇ ARIES

Forn de calç AriesForn de calç AriesForn de calç AriesForn de calç Aries


















Forn de calç AriesL'abundància de pedra calcària, també va afectar la manera de viure de la gent d'aquestes contrades, generant una productiva industria tradicional: la dels forns de calç.
El morter de calç s'utilitzava en la construcció de les masies, amb una funció similar a la dels actuals ciments. La calç s'obtenia per cocció de la pedra calcària en forns excavats en talussos. La porta d'accés es trobava a la part inferior dels forns. En aquest forn podem observar l'efecte del foc sobre la roca que el revestia, en la qual observem cristal·litzacions produides per les altes temperatures, i això ajudava a que s'allarguès la durada dels forns.

Olesa de Bonesvalls 2010Olesa de Bonesvalls 2010

Finalment i amb 53 minuts més arribem al poble d'Olesa de Bonesvalls. Bonic poble encastat al mig del Massís del Garraf. Com a curiositat, cal destacar els nombrosos pous de pedra seca que hi ha (cada casa en té 2 ó 3), els quals servien per donar aigua als remats que hi havia al poble, obligats a posar-los per sobreviure desprès del flagell de la fil·loxera.

OLESA DE BONESVALLS 2010

Olesa de Bonesvalls 2010
Per descarregar:

Cap comentari :

 
Anar al principi