XVª CAMINADA POPULAR DE LLINARS DEL VALLÈS


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 16,7 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.073 metres, baixant: 1.054 metres.
Altitud mínima: 182 metres, màxima: 519 metres.

Plàcida excursió pels camins i senders del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb una vegetació molt exuberant pel alt grau de humitat.
Ens trobem sobre terres granítiques molt alterades. La gran alteració química que han sofert aquestes roques fa que el sauló sigui present per tot arreu. És freqüent trobar exemples de granodiorita en forma de boles més o menys disperses. Això conforma un paisatge de relleus suaus, amb petites pujades i camins molt agradables.
Llinars 2009Llinars 2009Les VinyesLlinars 2009

CAMP DE LES PASSADORES

Llinars 2009Llinars 2009
Arribem al punt més elevat de l'itinerari: les feixes de Can Miloca. Boniques vistes del Corredor i del Montseny.
Llinars 2009Llinars 2009
Continuem tot baixant en direcció a llevant per un camí que travessa un alzinar. Ens trobem molt a prop del punt culminant de la caminada: el dolmen de Ca l'Arenas. Abans d'arribar-hi passem pel costat d'una bola de granit que es sustenta sobre sauló. És un clar testimoni de l'erosió d'aquests tipus de materials.
Llinars 2009Llinars 2009









Les boles de pedra granítica són l'exemple geomorfològic més comú en els massissos granítics. Son restes de roca fresca que han resistit l'alteració i que apareixen a la superfície quan l'erosió aparta el granit alterat que les envoltava.

Seguint les passes dels nostres avantpassats neolítics, arribem fins una petita clariana oberta cap al Vallès on s’alcen les pedres del

DOLMEN DE CA L'ARENES

Dolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'Arenes
Tot i que va ser descobert l'any 1997, no és fins el 2006 que tenen lloc els treballs d'excavació arqueològica i en el 2007 els d'adequació del monument.
El dolmen de Ca l'Arenes és un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, que data del període del Neolític Final (3.000/2.500 anys abans de Crist), tot i que el seu ús va perdurar fins al període del Bronze Inicial. Està constituït per la cambra, part del passadís d'accés i un túmul lateral. La cambra sepulcral, a la qual s'hi accedeix mitjançant una llosa que fa les funcions de porta, té unes dimensions en planta d'1,90 x 1,20 metres per una alçada de 0,85 metres i està pavimentada amb dues lloses, fet no gaire freqüent en aquests tipus de monuments. A l'exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més grans que el delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres (cromlec).

Aquesta tomba col·lectiva monumental va ser construïda per una comunitat amb unes creences i rituals funeraris complexos. A més de servir de lloc d'enterrament, tenia la funció de justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el lloc on hi havia enterrats els seus avantpassats.
Dolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'Arenes



















El túmul era el monticle de terra i pedruscall que recobria els sepulcres megalítics. Amb el pas dels segles ha desaparegut i ha quedat al descobert les grans pedres de l'interior del dolmen. La cambra funerària era l'espai destinat a contenir les restes mortuòries i les ofrenes. El cromlec era el cercle exterior de pedres que ajudava a sostenir el túmul.
Dolmen de Ca l'ArenesDolmen de Ca l'Arenes
Arribat el moment de re-emprendre la caminada, el camí canvia el seu pendent, i comencem a baixar. Ens retrobem amb l'obaga i la seva humitat. Caminem rodejats d'arítjols, brucs, marfull, roldor... plantes totes elles d'un viu i llampant color verd fosc. Podrem observar rastres de la presència dels senglars a l'escorça dels roures.
Llinars 2009Llinars 2009Llinars 2009Llinars 2009






















Mica en mica el corriol es va eixamplant i es converteix en pista planera. Arribem a l'alçada de Can Freginals on s'ens ajunta la caminada curta. A la nostra dreta ens apareix el riu Mogent.
Llinars 2009Llinas 2009









El paisatge comença a humanitzar-se, apareixen els conreus i l'alzina surera. Una de les activitats tradicionals al Montnegre i el Corredor ha estat l'explotació del suro. L'alzina surera és una espècie molt similar a l'alzina comuna, de la qual la distingim per la seva escorça, el suro, que la protegeix del foc. Les suredes són gairebé sempre boscos mixtos, barrejats d'alzina comuna.
Llinars 2009Llinars 2009









El suro que s'extreu per primera vegada, el pelagrí, és un material rugós (el dels pessebres de Nadal). En canvi, els suros de les pelades successives anomenats pannes, rusques o matxots, són llisos i uniformes, i són els que serveixen per fer taps. El primer suro s'extreu de les sureres de trenta o quaranta anys d'edat i, posteriorment, la pela es repeteix cada dotze o catorze anys.
Llinars 2009Llinars 2009












Anem fent via per la pista i deixant els masos de Can Cosí, Can Pau Rector, Can gener, les pedreres d'en Llobera i de Ca l'Adrià, per passar per sota l'autopista. En arribar al trencall de l'antiga Via Augusta, tombem a l'esquerra fins que ens apareixerà davant nostre la Masia de Can Colomer (segle XVII). Al costat de la casa, ens trobarem un espectacular roure.

ROURE DE CAN COLOMER

Roure de Can ColomerRoure de Can Colomer












Seguim caminant i ja estem tocant les primeres cases de Llinars, quant a la nostra esquerra veiem la

CREU DE TERME DE CAN LLOBERA

Llinars 2009Llinars 2009












Es tracta d'una creu de terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic situada al peu del camí de la Via Romana, a l’alçada de Can Llobera. Aquest símbol s’alça sobre una tarima de quatre esglaons, on encara es poden veure algunes figures com ara la representació de la llegenda de Sant Jordi, la crucifixió de Jesucrist i una escena de la Verge.

Tombem a la nostra dreta pel carrer de la Verge del Prat. Si mirem a la nostra dreta i al fons, podrem veure la masia de Can Llobera, que data de l’any 1873. Nosaltres continuem pel carrer del Ravalet per desprès travessar la riera i fer via al punt de sortida.

LA PATUFA DE LLINARS

Llinars 2009Llinars 2009
Escultura de Quim Camps que representa una figura molt popular de la festa de Sant Joan, en què, després de l’entrada de la flama del Canigó, es fa una cercavila amb gegants, capgrossos i la Patufa de Llinars (figura d’un drac que escup aigua).

XVª CAMINADA POPULAR LLINARS DEL VALLÈS

Llinars 2009

Cap comentari :

 
Anar al principi