CAMINADA POPULAR DE VIC


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 21,81 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 833 metres, baixant: 810 metres.
Altitud mínima: 472 metres, màxima: 808 metres.

Sortirem de la plaça Major per dirigir-nos al inici del recorregut ambiental "Entorn del riu Gurri"riu GurriVic 2009Vic 2009
Seguim la caminada i arribem a l'inici de la Ruta dels Molins Fariners. Al llarg de la riera de Sant Martí, que travessa el municipi de Calldetenes, hi ha un conjunt de sis antics molins fariners, units per un vell camí que serpenteja vora el torrent. La riera és plena de rescloses i canals de derivació que mostren l'obra d'enginyeria que permetia aprofitar tot el cabal d'aigua. Amb el pas dels anys, l’abandó de l’ofici de moliner i el despoblament d’aquests masos i molins, provocà que els camins es perdessin, les estructures fluvials desapareixessin i els molins s’enrunessin.
La ruta comença al Molí del Pujol , que és un dels molins més vells del municipi.

MOLÍ DEL PUJOL

Molí del PujolMolí del PujolMolí del PujolMolí del Pujol
La bassa era de grans dimensions. El cacau o carcabà tenia tres rodets que feien funcionar tres jocs de moles. Té la cadireta situada a l'alçada de Can Vinyets, i des d'allà l'aigua es conduïda per un rec fins a arribar a la bassa. Al costat nord-est del molí hi veiem l'orri destinat a exposició de nius d'ocells.
Orri del molí del PujolOrri del molí del Pujol
Continuem la ruta tot passant per la font de les Eres i el molí de La Frontera.


Vic 2009Ruta dels molins
Una mica més amunt del molí de la Frontera hi ha el de Rosanes.
Molí de la FronteraRuta dels Molins
Continuant ruta amunt i després de creuar l'eix transversal per sota el pont de les Viles, arribarem al

MOLÍ DE LA CALVARIA

Molí de la CalvariaEl molí va funcionar fins l'any 1980 i actualment és dedicat a museu i es pot visitar. En ell s'hi mostra tot el cicle del blat, des de que es planta fins a la seva panificació un cop ha estat transformat en farina. També hi ha mostres dels cereals que es sembraven a la zona i de les eines que s'han utilitzat al llarg dels temps per conrear-los, un paller i diversos atuells, a més de fotografies antigues i actuals.
Pel que fa a les funcions específiques del molí, al de la Calvaria es pot veure el procés de mòlta del blat mitjançant l'aprofitament de l'energia hidràulica. Un cop transformat el blat en farina gràcies a l'acció de les dues moles de què disposa el molí, també és possible apreciar els processos que se seguien per seleccionar la farina segons quina fos la seva qualitat (primeres, segones, terceres, etc.)., o la pastera per poder pastar el pa. La força hidràulica del molí també s'aprofitava per esmolar les eines del camp.
Documentació divulgativa: estudi d'un molí fariner (en format .PDF per descarregar).
La caminada ens permet veure a la nostra esquerra l'església romànica de

SANT MARTÍ DE RIUDEPERES

Sant Martí de RiudeperesDesprès de passar pel Molí d'Altarriba, la Font del Cargol i la Font d'en Pep arribarem al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Aquí es fa el primer avituallament.
Sortim del parc seguint el sender GR-2 en dreta pujada fins arribar al

CASTELL DE BELLPUIG

Castell de BellpuigCastell de BellpuigCastell de BellpuigCastell de Bellpuig
Al segle XII el poble de Sant Julià passà a domini dels senyors de Bellpuig, fet que provocà que durant els segles XIV i XV s’anomenés també Sant Julià de Bellpuig. En són un bon testimoni les dues belles parets que encara resten del casal fortificat. Aquest indret, des del qual s’obté una magnífica vista del poble i els seus verals, constitueix un lloc emblemàtic de la població. Els vilatortins l’anomenem “el Castell”.
Continuem pel camí de la carena tot seguint el GR-2.Vic 2009Vic 2009Vic 2009























Vic 2009A mig recorregut de la carena ens desviem per anar a veure el Bolet del Gegant:
Bolet del GegantBolet del GegantVic 2009Vic 2009Vic 2009Vic 2009
Finalment arribem al

SANTUARI DE PUIG-L'AGULLA

Puig-l'AgullaPuig-l'AgullaPuig-l'AgullaPuig-l'AgullaPuig-l'Agulla

























Vic 2009A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església de Santa Maria de Vilalleons i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’Agulla, santuari de pelegrinatge marià. Aquesta església, d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del Puig-Agut, a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons. El santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és l'indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. La llegenda, documentada des del segle XV, explicava que la Mare de Déu de Vilalleons fou trobada per un ermità —de nom Ramon Ferrer— i cinc lleons, prop de la font de puig l'Agulla.
Havent esmorzat baixem per un corriol fins a trobar la carretera de Vilalleons a Puig-l'Agulla que seguirem uns 200 metres, per tornar a recorre camins i pistes boscoses. Ara el recorregut és molt planer i travessa un entorn rural amb masies fundades en época medieval.

VILALLEONS

Vilalleons

MAS PUJOL

Mas PujolMas Pujol
Al cap d'una estona aagafarem un camí carreter que ens portarà per un dels boscos més bonics a tocar de Vic, el Bosc de Sala-d'Heures. La seva vegetació ombrívola i l'abundor de bolets ens fan molt agradable el passeig pel seu interior.
Vic 2009Vic 2009
Vic 2009Vic 2009

CASTELL DE SALA-D'HEURES

Sala-d'HeuresSala-d'HeuresSala-d'Heures
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l'E del poble. L'antic castell d'Heures fou llegat a l'església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I. Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia. El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom. La torre de Sala-d'heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s'havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.
Disposa d'una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme (segle XII), que guarda avui el cos de santa Amància, que es conservava anteriorment a la capella de Sant Joan d'Heures, amb la pedra o làpida original. A prop del casal hi ha la font del Paradís, una resclosa i boscos, motiu pel qual és un indret molt freqüentat.
La caminada continua, ja en el seu tram final, passant pel mas La Teuleria d'Aymerich, Puig Segur, Can Torelló, La Barraca i les Cases Noves d'Horta Prima.
Arribem a la carretera de Vic a Santa Eugenia de Berga i entrem de nou a la ciutat.

LA CAMINADA'09 VIC

Vic 2009

Cap comentari :

 
Anar al principi