UNA VOLTA PER SANT LLORENÇ DEL MUNT



Distància recorreguda: 11,42 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 864 metres, baixant: 874 metres.
Altitud mìnima: 732 metres, màxima: 1.101 metres.

Anem a fer un reconeixemant matinal, per veure el seu estat, del Camí de la Senyora o de Santa Agnès. Aquest camí revolta tots els cingles de la Mola per la seva banda de llevant. Té a la dreta estimballs amb grans panoràmiques. És un camí feréstec, llarg i solitari.
Iniciem la caminada seguin el Camí dels Monjos a partir del dipòsit d'aigua de Matadepera (prop del Cavall Bernat), fins arribar al Coll de la Roca de les Onze Hores. Veiem a migdia la masia de Can Torras; a llevant els Plecs del Llibre, a l'esquerra la bancada meridional de Sant Llorenç (Cavall Bernat, Esquirol, Diagonal), i al davant el primer graó de la muntanya.
Amb una forta pujada ens situem a tocar de la Roca de les Onze Hores. El camí planeja un moment fins arribar a la Canal dels Monjos o Canal del Pí Ajagut. Canal curta, i bastant pujadora que ens permet superar el primer graó.
El camí guanya un pelat de roca i deriva a la dreta seguin un tros de lleugera pujada que ens porta als Quatre Camins de Can Pobla. Nosaltres seguim pujant el camí dels Monjos fins el trencall del Camí de la Seyora que surt a la nostra dreta.
En aquest punt el Camí de la Senyora és ampla i fressat i tot planejant es creua amb un camí ben marcat per on baixar a la Canal Gentil i a la de l'Elefant. Revoltem sempre alternant obagues i pelats de roca fins arribar a l'altura de la Castellassa del Dalmau. Ens creuarem amb el camí que a la nostra esquerra s'enfila per la Carena de les Ànimes al Camí de la Font Soleia i a la Mola per la Font del Saüc, i a la nostra dreta baixa vers la Castellassa del Dalmau, a la Font de Neda i al Mal Pas dels Maringes.
A l'entrada de la Canal Freda queden a la nostra esquerra unes balmes que formen la Cova Fosca i la Cova Clara.Cova FoscaSeguim el camí i revoltem el morro de la Roca Petant de la Canal Freda per situar-nos ja a la Canal de Santa Agnès, al camí de la qual arribarem amb cinc minuts, i amb igual temps, de pujada, entrarem a l'Ermita, Cova i Font de Santa Agnès.
Hi entrem per una portalada on fins fa poc hi havia un escut de pedra de l'any 1525, amb la graella del màrtir Sant Llorenç. La seva reproducció la podem veure a les cobertes dels antics mapes de l'Editorial Alpina.Portalada de Santa AgnèsEscut a Santa Agnès













El que resta de l'ermita fa pensar en una construcció d'importants proporcions. La capella aprofita la meitat de la volta natural, amb la mateixa balma de la muntanya. A la dreta de la capella hi ha una edificacó rectangular totalment en runes. El que ara és el pati i la cova, deuria estar també edificat, com ho demostra l'angle amb pòrtic que dóna sobre la canal.
Santa AgnèsSanta AgnèsSanta AgnèsSanta Agnès






















Per un passadís podem visitar la Cova i la Font on en unes piles de roca natural s'acostuma a veure aigua. Aquestes piques estan formades per concrecions calcàries.
Santa AgnèsSanta Agnès









Santa Agnès
Des de un dels seus àngles obtenim bones vistes sobre la Canal de Santa Agnès i sobre el Turó de les Nou Cabres, de llises i verticals parets.Turó de les Nou Cabres
Desprès d'aquesta visita a Santa Agnès tornem al camí de la Canal de Santa Agnès. Continuem en forta pujada i deixem a l'esquerra l'inici del Camí de la Font Soleia. En pocs minuts més arribem al coll de la Cova del Drac, enllaçant amb el camí carener del Montcau a la Mola.
Prenem la direcció de la nostra dreta i desprès d'una pedregosa pujada arribem a la carena de la Roca Petant que queda a la nostra esquerra. Al cap d'una estona i planejant ens trobem el trencall de la Canal del Pi Tort a l'esquerra. Continuem fins a trobar a la nostra dreta la desviació per anar a les coves dels Òbits.
Es tracta d'una sèrie de coves en una ampla balma de la cinglera que mira a la Mola. Havien estat habitades fins a mitjans del segle XIX i encara podem veure fragments de parets de pedra i morter. Són antigues surgències d'aigua, ara fossilitzades.
Al costat dret de les balmes hi trobem la Font dels Òbits que raja habitualment però d'una qualitat no gaire apreciable. Prop d'aquesta s'obre una escletxa alta i estreta que dóna pas a una cavitat coneguda pel Cau de la Moneda, on sembla ser s'hi hauria fabricat moneda falsa.Els ÔbitsEls ÒbitsVisitem tots aquests llocs i retornem pel camí fins a la Cova del Drac, per continuar ara de front fins a la Mola. Aquest camí comença entre pedra i codols, es revolta i passa per un petit estret de roca i seguidament guanya altura pel mig de la roca pelada en suau pendent. Quant entrem en una zona boscosa hem de revoltar i pujar per l'esquerra deixant al front el camí del Mal Pas de Can Pobla.
Pugem i revoltem entrant en la canal engorjada i fresca que guanya alçada poc a poc, fins a portar-nos al planell superior. Emprenem la darrera pujada per un llarg llom pelat de roca que ens porta a la Mola.Sant Llorenç del MuntSant Llorenç del MuntEl primer esment de l’existència d’una comunitat monàstica a la Mola és de mitjan del segle X; la construcció del temple romànic data de la primera meitat del segle XI i la seva consagració, de l’any 1064.
El temple presenta una gran unitat de construcció. Es tracta d’una basílica de tres naus amb cimbori octogonal sobre trompes en el creuer situat quasi en el centre del temple. Són notables les arcades cegues i faixes llombardes que guarneixen les parets. Aquest monestir començà a abandonar-se l’any 1608, amb la mort del darrer abat, i se n’inicià una reconstrucció cap al 1868. Del 1987 al 1991, la Diputació de Barcelona va dur a terme treballs de restauració en l’església i en l’edifici de migdia. Durant aquestes obres es van fer excavacions arqueològiques.
En dies molt clars es pot veure l’illa de Mallorca. Una taula d’orientació instal·lada l’any 1960 ens facilitarà la identificació dels diferents indrets.
Ara ja nomès ens queda fer el retorn de baixada seguint el camí dels Monjos fins a l'aparcament del cotxe.

ELS ÙNICS COMPONENTS

La Mola juliol 2009

Cap comentari :

 
Anar al principi