


Distància recorreguda: 15,01 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 709 metres, baixant: 709 metres.
Altitud mínima: 471 metres, màxima: 728 metres.
Temps total: 3 hores i 53 minuts.
La Plaça Major de Vilanova, situada al centre de la localitat, és el punt d'inici de la ruta.
Iniciem la caminada agafant el camí que surt a la dreta de la plaça en direcció sud. Baixem per unes escales i anem a sortir al carrer del Pont de Fusta. Des d'aquest punt, i mirant cap al nord, tenim una bonica vista de l'església romànica de Santa Maria.
CAN BARLOCA
A aquesta masia s'hi arriba seguint el camí de mà dreta. Rep el nom d'un mas proper, en runes, situat entre camps i sota una clapa de vegetació. A mà dreta veiem Can Janet, Can Pont, Can Burjada i més enllà La Pujada. La caminada segueix per la pista principal, asfaltada, cap a l'esquerra. No tardem gaire en arribar a una nova cruïlla, amb la casa de Cal Joan al davant.
CAL JOAN
Està situada en un pla sobre La Pineda i al cap d'amunt del Rec del Biaix. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa està feta amb pedra natural sense arrebossar, mentre que el pis, tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta està centrada respecte al carener, i disposa de dues finestres a la planta baixa i tres al pis, totes elles amb la llinda i els finestrons de fusta fosca.
Continuem per la dreta, seguint la pista asfaltada en una lleugera pujada. Al cap de poc arribem a una altra cruïlla al davant mateix del Mas Romeu.
EL MAS ROMEU
Aquesta masia es troba en el camí que va de Vilanova de Sau al nou poble de Sant Romà. És una masia de dimensions reduïdes, de planta rectangular que disposa de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana, la qual està orientada al migdia. A la façana de llevant hi veiem una
Continuem endavant per la pista asfaltada que ara es dirigeix cap al nord-est. Durant una bona estona tenim a mà esquerra el Bosc del Biaix. Una esplèndida massa boscosa de la que obtenim diverses fotografies.
Finalment sortim del bosc i entrem en una planúria de prats herbats, el Pla de les Bassotes. A la nostra mà dreta tenim, una mica enlairada, la masia de la Bufia.
LA BUFIA O BÓFIA
Al costat esquerra de la façana de migdia, hi ha un altre cos amb una gran terrassa, mentre que per la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants. A la part de darrera destaca un porxo sostingut per pilars. A la façana de migdia hi ha la porta, que és adovellada amb arc de mig punt, que està descentrada respecte a l'eix de simetria.
En una de les finestres es pot llegir, a la seva llinda, la data de 1777, que podria correspondre a alguna reforma de la masia. Les parets estan sense arrebossar, mostrant les pedres de construcció a la vista. Els materials constructius utilitzats són el gres i el granit vermellós units amb morter de calç. Destaquen les obertures totes elles envoltades de pedres més clares que li donen un toc decoratiu.



Des de la casa, i mirant cap al nord, tenim unes esplèndides vistes, malgrat el dia ennuvolat, de les Cingleres de Tavertet. Retornem a la pista principal i continuem avançant vers el nord. Al Pla de les Bassotes li segueix el Pla Carbasser. A poc a poc anem baixant fins arribar a l'alçada de l'Arboç.
L'ARBOÇ GROS
Degut a la seva ubicació en un terreny amb un fort pendent, la façana nord presenta una quarta planta. Aquesta façana està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. A la part baixa s'obren tres portes, mentre que als pisos hi veiem, distribuïdes de forma regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues de més petites. Aquestes estan situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La majoria de finestres destaquen per la seva ornamentació, doncs presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals, mentre que la resta de finestres estan emmarcades amb maons. Pel què fa als materials constructius utilitzats, hi veiem la pedra sense polir, les rajoles i també la pedra treballada.
LA CABANA DE L'ARBOÇ
Tot seguit continuem per la pista fins a trobar un trencall a mà esquerra.

LA SERRA DE VILANOVA
A continuació reemprenem la caminada baixant en direcció a ponent. Al cap de poc deixem a mà dreta l'accés al mas Francesc, i una mica més enllà un camí de carro, també a la dreta, que hi porta. Decidim acostar-nos hi per fotografiar-lo.
EL MAS FRANCESC
Aquest mas està format per dos edificis adossats entre si. El primer té l'accés pel sud i el segon al nord. L'edifici de migdia és de construcció senzilla i austera. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La porta principal és de forma rectangular amb la llinda de fusta i està descentrada respecte a la façana. Les finestres són molt senzilles i amb la llinda de fusta. El segon edifici, que s'adossa al primer per la banda nord, disposa de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és també a doble vessant. Destaquen els finestrals amb llinda de pedra acabats per unes mènsules esculpides també en pedra.
LA CABANA DEL MAS FRANCESC
A partir del Mas Francesc seguim els senyals de GR 2, el sender que uneix La Jonquera amb Aiguafreda, i que provinent de Tavertet passa per Vilanova de Sau; i també del GR 210, el Camí Vora Ter, sender que ha d'unir Ull de Ter amb L'Estartit i que actualment va de la Presa de Sau a la Farga de Bebié passant també per Vilanova de Sau. Anem seguint les marques dels dos senders tot baixant cap a la carretera de la Presa de Sau. Travessem el Rec del Biaix per un pont de pedra d'un sol ull.
El camí continua planejant i s'acosta a la carretera. Durant una estona seguim paal·lels a ella, fins que arribem a Can Portet.
CAN PORTET
Passem per davant la casa i baixem fins a trobar la carretera de Vilanova de Sau al Pantà de Sau. En aquest punt trobem un parell de senyals informatius.
Els banys de fang són una activitat important pels senglars, doncs li permet alliberar-se de paràsits i combatre la calor. Després del bany de fang, el senglar es rasca en una superfície rugosa, com un tronc de pi. Aquest fet acaba desgastant l’arbre, que queda sense escorça i amb el terra del seu voltant compactat. Alguns pèls negres i gruixuts adherits amb fang al tronc, ens indiquen la presència d'aquest animal.
Després de baixar una mica, el camí torna a enfilar-se fins arribar a una pista asfaltada. Per l'esquerra porta a Can Girapells i La Pendisa. Seguim aquesta pista per la dreta en direcció a ponent. Al cap de poc tenim una vista meravellosa de la Roca del Migdia.

Asseguts entre grans roures i alzines, fem l'avituallament fort de la caminada. Mentre esmorzem ens acostem a la propera masia de La Vileta Grossa, per fer unes quantes fotografies per a aquesta crònica.
LA VILETA GROSSA


A continuació agafem el camí que descendeix entre camps i que ens porta a la masia La Font.
EL MAS LA FONT
Aquesta masia té un origen més senyorial que la resta de cases que hem vist fins ara, es remunta als segles XVII i XVIII. Presenta elements arquitectònics més elaborats com són les arcades decorades a les finestres i portes. Estem davant d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular a la que s'hi adossen altres estructures amb funcions agrícoles o de emmagatzematge. Per la part exterior la casa es troba tancada per dos portals que formen un pati interior o llisa. Una gran alzina de tres troncs i un gran roure precedeixen l'entrada, en un espai que, tal com indica la seva estranya forma, indueix a pensar que antigament hi havia una bassa. Actualment es dedica al turisme rural.
Observant a través de la reixa del portal d'entrada, veiem un pati on hi ha uns corrals molt ben conservats, amb els pallers a prop de l'era. L'edifici principal està format per una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. A la paret de ponent, a la llinda d'una finestra s'hi pot llegir la data inscrita de 1786. Veiem també un cos adossat format per una galeria sostinguda per pilars de pedra i amb baranes de fusta. Consta de dos pisos, sent el superior obert.
Deixem la Font reprenent la pista forestal, i de seguida travessem un rierol per un petit pont de pedra. Aquest torrent neix just al peu de la cinglera, a la Roca Falconera.


La caminada segueix el sender de la dreta, marcat amb els senyals del GR 2. Ben aviat però, arribem a una bifurcació. El GR 2 continua a la dreta enfilant-se cap el Pla de Brugueres, mentre que nosaltres seguim per l'esquerra. El sender de mica en mica va prenent la direcció sud. A sobre nostre, al cantó dret, uns espadats espectaculars dominen un extens i ric territori on la natura s'hi conserva de forma esplendorosa.
La immensitat i exuberància d'aquest bosc es veu magníficament enriquida per la presencia d'uns imponents penyasegats. Als racons més frescos i obacs hi veiem l'orella d'ós i una gran diversitat de falgueres. Després de creuar diversos torrents i passar sota el Castell Bernat, el camí s'acosta a la carretera prop del punt quilomètric 13,5. Abans d'arribar-hi, deixem el camí i ens enfilem, per la dreta, seguint un corriol estret, paral·lel al torrent que ens queda a mà esquerra, en direcció a les cingleres i amb grans solcs deixats per la pluja.
Més endavant travessem el Racó de la Conca i tot seguit ens tornem a acostat als espadats de la muntanya. Tot aquest espai compren un tram de cinglera en el que nidifiquen algunes aus rapinyaires. A les cingleres hi veiem grans blocs separats per relleixos de vegetació, sobretot d'alzines i pins.
A les parets escarpades hi veiem nombroses taques blanques corresponents a les deposicions de carronyaires. Aquests roquissars, a més de la bellesa plàstica que ens ofereixen, també són ples de vida, l'aufrany és una de les aus que any rera any hi ve a niar. És una espècie carronyaire molt escassa a Catalunya. Després de passar les Cingleres dels Munts, el camí comença a baixar cap a llevant. Trobem una cruïlla que enllaça amb l'antic Camí Ral de Vilanova. El seguim breument cap a la dreta fins a trobar un corriol que surt a mà esquerra i que es dirigeix cap a la carretera tot vorejant uns camps. Davant nostre, a l'altra banda, veiem el mas Morgaders.
EL MAS MORGADERS
Des d'aquí i mirant cap al nord-est, tenim una perspectiva diferent del Castell Bernat.
EL CASTELL BERNAT

Tot seguit el camí es dirigeix cap a la carretera de Vilanova que creuem i seguim cap al nord-est. Arribem als camps del Pla de Morgaders, on trobem l'últim avituallament.
Recuperem forces menjant fruita i bevent aigua per poder encarar el darrer tram de la caminada. Des dels camps tenim una visió més ampla del castell Bernat.

A continuació travessem els camps del Pla de Morgaders en direcció nord-est per agafar un camí que surt a tocar dels arbres. Anem davallant, primer cap a llevant i després cap al nord. Més endavant creuem un torrent secundari i anem a sortir als camps de La Bronzera. Després de travessar-los passem per Can Gaspar, on enllacem amb una pista.

Des de Can Gaspar podem distingir perfectament, els diversos materials amb els que estan formats tant els Cingles de Vilanova com els de Tavertet. Mentre que a les parts baixes hi predominen els gresos i els conglomerats de color vermellós, a les parts superiors els estrats estan formats sobretot per calcàries, de color blanquinós. El contrast entre els materials rocosos és ben evident.
Seguim la pista cap a la dreta, passant pel costat de la formatgeria dels afores de Vilanova. Tot seguit enllacem amb una pista més ampla que seguim cap a la dreta. Al cap de poc arribem de nou a la cruïlla de Can Serra.
Ara tant sols ens queda girar a l'esquerra per tornar al Pont de Fusta i d'aquí a la Plaça Major.
A l'arribada com demana la tradició, som obsequiats amb la samarreta commemorativa de la caminada 2012. Una mica d'aigua per apaivagar la sed i a esperar l'any que ve per tornar-hi. Abans d'abandonar Vilanova ens acostem a l'església per fer les darreres imatges d'aquesta bonica caminada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada