


Distància recorreguda: 16,69 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 565 metres, baixant: 565 metres.
Altitud mínima: 449 metres, màxima: 687 metres.
Temps total: 5 hores i 4 minuts.
Ens trobem davant l'església de Sant Sadurní de Fonollet, un petit veïnat del terme de Puig-reig.
Després de fer les corresponents inscripcions, fem unes quantes fotografies de la bonica església de Sant Sadurní.
L'ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DE FONOLLET
Davant de la façana de ponent de l'església, hi ha un petit cementiri de nínxols. En aquesta mateixa façana hi trobem la porta d'entrada, que és molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. El robust i massís campanar d'espadanya de dos ulls corona la façana.
Des d'aquest punt tenim bones vistes cap a ponent on, amb l'ajuda de la càmera, ens aproximem al nucli de Viver. A l'altra banda de la vall, i més propera, veiem la gran masia de La Rovira de la Bassa.


Continuem per la pista, seguint el trencall de l'esquerra, i dirigint-nos cap al nord-est. El camí és bastant planer i assolellat. Anem revoltant la part superior d'un torrent secundari. Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta. Passem pel costat de migdia del Camp de la Baga, i una mica més endavant deixem, a mà esquerra, el camí d'accés a la masia Els Plans, que queda amagada darrere els pins. Anem avançant pel llom de la carena, de nou en direcció sud. El canvi de perspectiva ens permet obtenir alguna imatge de la masia Els Plans, ara no tant tapada pels arbres.

En arribar al Torrent de Filomera, el creuem i emprenem una forta pujada cap a llevant que ens portarà fins al primer control. Les vistes sobre la vall que hem travessat i la vessant soleia per la que hem caminat, s'ens obren a ponent.



Continuem la caminada en direcció nord-est, i no tardem gaire en arribar al primer control i avituallament. Aquest és anomenat precisament Filomera, al trobar-se situat al davant, però a l'altra banda de la vall, del mas homònim.
EL MAS FILOMERA
A continuació, ens enfilem per darrere el control i anem a buscar un camí herbat que revolta la carena i puja a un pla superior. Avancem per aquest pla en direcció nord, fins a trobar una cruïlla de camins.
El camí que baixa per l'esquerra porta al mas Filomera; el següent, que ascendeix en direcció nord-oest, va al Roseret; seguim el camí de la dreta en direcció a llevant. Ben aviat trobem un trencall, a mà esquerra, que també porta al Roseret; i una mica més enllà hi ha el camí d'accés, també a mà esquerra, al mas Vilarrassa. A continuació entrem en la zona dels Camps de Cal Griva.
VILARRASSA

Anem avançant sempre pel camí carener, deixant de banda els trencalls de la dreta, i tenint davant nostre, encara allunyat, el Turó de la Senyera. Arribem a una esplanada de margues grises, des de la qual i mirant cap al nord, veiem les properes runes de Cal Griva, i més al fons la masia de Vilarrassa; com a teló de fons les Serres d'Ensija i Rasos de Peguera.
CAL GRIVA


CAL MARTINET

Abans de que la pista comenci a davallar, ens enfilem a unes roques properes per augmentar la visibilitat sobre l'entorn.




Entrem en els dominis del Serrat de l'Oca. La pista arriba als peus del Turó de la Senyera i el voreja pel cantó dret. La caminada pren un corriol que segueix per la vessant esquerra, molt més aèria i amb bones vistes sobre el nucli de Puig-reig. Mentre avancem, i ajudats pel teleobjectiu de la càmera, obtenim unes quantes fotografies del cim del Turó de la Senyera.
El corriol davalla una mica mes i finalment arribem a un petit coll al Serrat de l'Oca, on enllacem de nou amb la pista que havíem abandonat. Aquí ens espera el segon control amb el corresponen esmorzar.
Després d'esmorzar decidim ascendir fins a la senyera. És una pujada intensa, però curta, que permet incrementar notablement les vistes sobre el paisatge proper. El corriol està molt marcat, primer es passa per la Roca del Turó, de 557 m.a., i després s'arriba a la senyera situada a 580 metres.
Una vegada arribats al cim, toca fer-nos la fotografia de rigor per commemorar el moment:
Un cop a l'altra banda, comencem a enfilar-nos per la Serra de Cap de Costa. Primer ho fem amb petites llaçades i passant pel costat d'un dipòsit d'aigua. Més endavant la pujada es fa més directa i intensa. Les vistes cap a migdia són extraordinàries, a pesar de la boirina que s'ha anat format. Als nostres peus s'estén el nucli de Puig-reig, on destaquen la zona de l'antic castell, l'església romànica de sant Martí i el nou temple parroquial. A l'altra banda de la vall, cap a ponent, veiem tot el Serrat de l'Oca amb l'inconfusible Turó de la Senyera.


Continuem ascendint per aquest paisatge erm i pedregós fins arribar als 560 m.a. A partir d'aquest punt la pujada és molt més suau i ho fa pel llom de la serra. Els arbusts són més abundants i comencen a aparèixer oliveres, ametllers i camps de conreu. Cap al nord-oest apareix, amb tot el seu esplendor, la gran masia de la Serra de Cap de Costa.
LA SERRA DE CAP DE COSTA
És una masia de grans dimensions, situada a l'extrem de l'altiplà que forma la serra anomenada precisament de Cap de Costa. Consta de diverses edificacions independents: la casa dels amos, la casa dels masovers, una església i diversos coberts. L'edifici principal és de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint a la façana nord. La part més antiga és al costat sud-est i posteriorment va ser ampliada amb un cos que mira cap a la vall, al sud-oest, amb una galeria formada per quatre arcs al pis superior. Està construïda a base de murs de pedra picada i les cantoneres de carreus. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada al nord. Les obertures, disposen de llindes, brancals i escopidors de pedra. A la façana sud hi ha un llarg balcó amb una barana metàl·lica que s'estén al llarg de tota la planta del primer pis.
Prosseguim la caminada cap al nord, seguint el llom de la carena. Arribem a una bifurcació de pistes i tombem cap a l'esquerra. No tardem gaire en passar pel costat d'un dipòsit d'aigua, a l'esquerra del camí. Continuem gaudint de vistes, ara sobre el cantó nord, de la masia de la Serra de Cap de Costa.



Anem avançant entre camps de conreu i clapes de bosc, entre zones d'erms i brolles empobrides. De tant en tant, i molt disperses, veiem algunes cases de pagès. Al nord-est, i per sobre nostre, veiem les masies de Cal Cua, la Casa Nova de Murulls i també Cal Murulls o Murulls Vell.
Ens refresquem del sol que ja comença a fer-se notar, amb unes riquíssimes i fresques tallades de síndria o meló. Que bé que va quant fa calor!! Els col·laboradors del avituallament ens aconsellen anar a visitar la propera capella de Sant Marçal, que queda molt a prop del control. És una ermita que hem vist moltes vegades a tocar de la carretera, quan hi passem a primera hora del matí, però que no ens hi hem aturat mai. Aprofitem l'avinentesa i ens hi acostem, en un breu passeig, que ens porta a baixar fins la carretera de Casserres i a seguir-la vers el nord uns centenars de metres.
LA CAPELLA DE SANT MARÇAL O SANT MARÇAL D'IRENNA
Aquesta església correspon a un exemplar del primer romànic català encara que modificat. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó de mig punt, i reforçada per dos arcs torals, molt amples, que sorgeixen a l’exterior a manera de contrafort. Està coronada per un absis al cantó de llevant. Coneguda també amb el nom de Sant Marçal de la Serra, és esmentada en la documentació medieval amb el nom de Sant Marçal d'Irenna, la "Sanctus Marcialis Erenna" o "Hirena", nom que correspon a una vila documentada per primer cop l'any 1026.
La porta original, situada al mur de migdia, va ser tapiada i substituïda per una de nova oberta al mur de ponent, que es troba precedida per un porxo, afegit posteriorment, d'arc apuntat de dovelles de pedra. És una porta que acaba amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes. En l’aparell de la construcció de l'edifici, que és desigual i col·locat en fileres, hi apareixen fragments de maó, cosa que no és estranya en l’arquitectura catalana del segle XI.
L'absis es la part més interessant del conjunt que es conserva fins avui, amb restes de decoracions d'arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l'arquitectura del primer romànic. Veiem un parell d'aquestes arcuacions, fetes amb maó massís, a la part superior i cap al cantó de migdia. Els murs haurien de tenir la mateixa ornamentació, però ha desaparegut. Al centre de l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat. Els murs laterals estan reforçats per esvelts contraforts, continuació dels arcs torals interiors.
Aquesta capella va passar a dependre, des de la seva construcció, de l'església parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Es trobava isolada a la vora de l'antic camí que l'unia amb Casserres. Ha valgut la pena fer aquesta petita variant per anar-la a veure i gaudir d'aquesta estructura peculiar. A continuació desfem el camí fins a retornar al tercer control. Aleshores agafem un corriol que baixa pel dret tot cercant la Riera de la Sala. Per arribar-hi creuem per sota la carretera de Casserres i anem a sortir a la llera de la riera, a tocar de la Font de les Cargolines.
LA FONT DE LES CARGOLINES
Creuem la riera de la Sala i comencem a pujar pel mig d'un camp, en direcció a ponent. Travessem un camí que prové de la carretera i avancem enllaçant diversos camins desdibuixats. Prenem la direcció nord tot travessant els Camps del Pas de Vilarrassa. Les panoràmiques vers el nord comencen a aparèixer entre la vegetació. Propera a nosaltres veiem la gran masia El Lladó, i com a teló de fons les serres de Queralt i dels Lladres.


El camí avança en constants pujades i baixades de petita intensitat. Els garrics i els arbusts baixos ens acompanyen en el nostre avanç. Arribem a un punt una mica enlairat des d'on veiem, a la banda nord i per sota nostre, el Molí del Lladó, antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la immensa bassa (que en realitat forma un estany), la resclosa i el rec. Més allunyada, però pràcticament en la mateixa vertical, fotografiem El Lladó.
EL LLADÓ
A continuació el corriol segueix, en direcció sud-oest, el límit de llevant d'un camp de conreu. Torna a enfilar-se de nou, travessa un parell de camins que porten als camps propers, i finalment enllaça amb el Camí de Vilarrassa. El seguim breument cap a la dreta fins a trobar un trencall a mà esquerra.


Seguim el trencall cap a l'esquerra fins arribar a la carretera de Sant Sadurní de Fonollet. La creuem i un cop a l'altra banda prenem un camí que travessa el Camp Gran de la Madrona. Arribem a una bifurcació on es troben els diferents camins d'accés que, provinents de la carretera, porten per la banda sud a la masia de la Madrona.
LA MADRONA
Després de fer la fotografia per documentar la crònica, seguim pel camí de l'esquerra fins arribar a una zona àmplia de gresos de color gris. En aquest punt deixem la pista i ens enfilem per la Miranda de la Madrona.
LA MIRANDA DE LA MADRONA
És impressionant caminar per sobre aquesta gran massa de gresos calcàris de color gris, que formen la Miranda de la Madrona. Sembla un paisatge desolat, desèrtic, ideal per imaginar un espai lunar. Anem avançant cap al sud-oest fins assolir el cim.
EL SERRAT DE LA MADRONA


Des d'aquí hi ha una magnífica vista panoràmica vers el sud, amb un gran domini visual dels entorns de Fonollet i Puig-reig. Girant la mirada cap al nord podem observar les muntanyes del Baix Berguedà i les poblacions d'Avià, La Valldan, Berga...




La caminada es va acabant i ens dol deixar aquest lloc tant meravellós, però cal prosseguir i finalitzar el que hem començat. Al cantó de ponent de la gran roca grisosa arrenca un sender estret, que baixa pel dret entre matolls i arbusts. El seguim i aprofitem breus parades, per acabar de fotografiar l'entorn. Propera a nosaltres veiem la masia El Puig.
EL PUIG DE FONOLLET

La masia El Puig de Fonollet és una masia del 1615, que es va ampliar posteriorment cap el 1747, i més tard al 1840. És un edifici de planta rectangular, que consta de baixos més un pis i sota-coberta, amb la teulada a doble vessant. Els murs de la construcció són de pedra treballada, i les obertures estan fetes amb llindes i brancals també de pedra. Després dels incendis de 1994 la casa va quedar molt afectada, fins que al 2011 es va rehabilitar tot conservant les tres parets principals que no van caure en l'incendi. Es van arreglar algunes arcades i es van reconvertir les dues tines com a bany. Actualment es dedica a l’agroturisme.

Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada