


Distància recorreguda: 10,84 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 510 metres, baixant: 510 metres.
Altitud mínima: 230 metres, màxima: 461 metres.
Temps total: 2 hores i 42 minuts.
El nucli de Canyamars es troba al fons d'una vall, situada entre les serres del Corredor i de Montalt. Ens trobem al Pla del Molinot, al costat mateix de la riera de Canyamars.
A l'hora en punt s'inicia la caminada seguint el sender, per entremig dels plàtans, que recórrer el fons de la vall. Les valls de Canyamars són llocs amb molta frescor i abundància d'aigua. Una bona prova la tenim en els esplèndids boscos, els antics conreus, els molins fariners i pous de glaç que s'hi van trobant. L'orografia tancada condiciona un microclima fresc que permet créixer espècies vegetals amb grans necessitats d'aigua.
EL POU DE GLAÇ DE CANYAMARS
Com hem explicat més amunt, les valls de Canyamars són valls tancades, defensades de la turbulència de l'aire, i aixo fa que quan l'aire s'estabilitza les capes més fredes s'acumulin a les parts baixes, és a dir es produeix una inversió tèrmica. Aquest fenomen és fonamental per entendre el paisatge dels fondals de les valls. Al fons de la vall la inversió tèrmica produeix freds importants. L'aigua es glaça amb una certa freqüència i aixo va propiciar l'aparició de pous de glaç. El més significatiu de tots és el pou de glaç de Can Prat, que havia de ser convertit en la seu d'un restaurant però la Generalitat ho va aturar en última instancia. Les restes d'aquest pou són molt interessants perquè mantenen encara tots els elements: el safareig on es glaçava l'aigua, la rampa per on feien baixar els trossos de gel fins a dins del pou, els topònims de la resclosa de la riera des d'on agafaven l'aigua per a portar-la al safareig on es realitzava la glaçada, i els desguassos per on fugia l'aigua de desglaç cap a la riera.
A partir d’aquí, l’itinerari, segueix la riera de Cayamars en direcció nord-est. Caminem una bona estona, pujant molt suaument, sense res a destacar. Passem per davant l'entrada de la finca de Can Cuní. És molt curiosa la mostra d’estris de camp que s’exposen al llarg del camí. Està situada a l'esquerra de la pista. Al costat de l'entrada hi ha una pedra de molí i un gran pi insigne. Dintre de la finca hi veiem una plantació d'aquests pins. En aquest entorn, al costat de la riera, a més de la vegetació mediterrània que predomina en el bosc, trobem també vegetació de ribera, amb plàtans, pollancres, avellaners i també algun vern. Més endavant deixem a la dreta, l'entrada al lloc anomenat els Lledoners de Can Roca. Després passem el trencall cap a l’esquerra, que porta a la masia de Can Xerrac, pioners de l'agricultura ecològica. A continuació deixem un trencall a l'esquerra que porta a Can Mateu Ros. Abans de creuar la riera ens trobem a mà dreta, el trencall de Ca l'Estevenet. Travessem la riera i arribem a la masia de Can Cot.
la MASIA DE CAN COT
Sobre la porta principal hi ha un balcó amb la barana de ferro, la llinda de la qual està treballada amb una motllura en forma d’arc conopial. Gairebé centrat al capcer hi ha un rellotge de sol pintat, amb la inscripció "ANY 1962 S. COT". En la planta baixa les finestres estan protegides per una reixa de ferro amb el barrots verticals, en la llinda de la del costat de llevant hi ha la inscripció "ANY 1763".
Una mica més endavant podem veure una densa i fresca plataneda en perxada. Veiem com de cada peu de plàtan en surten tres o quatre troncs, i no només un de principal, com és habitual. Això és degut a que en tallar el tronc principal per al seu aprofitament, s'han deixat tres o quatre rebrots de la soca per a tractar-los com a perxada.
referència a la construcció de la masia o bé a una modificació.
La pista continuem tota l’estona paral·lela a la riera o torrent de Rupit. Més endavant, quan el camí canvia de costat i comença a remuntar el torrent, sorprèn trobar en aquest tram exemplars d'avellaners força desenvolupats. El camí guanya més alçada i es va separant progressivament del torrent. Fent llaçades assolim finalment el conegut Coll de la Creu de Rupit.
LA CREU DE RUPIT
Arribem a la cruïlla del Coll de la Creu de Rupit, a 430 m.a., anomenat també Coll Cintet. Una discreta creu de ferro galvanitzat d'uns 2,5 metres n'ha reemplaçat a una altra, més antiga, que va donar nom a aquest lloc. En aquest coll neixen les rieres de Canyamars i de Sobirans o d'Arenys. El grup Relk d’Arenys de Munt, toquen un tema vinculat estretament amb aquesta zona, titulat Riera de Sobirans, dedicat a la riera d’Arenys de Munt sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny.
"... I si a Rupit es desvetlla l'entranya
fecunda de les pluges i dels llamps,
i arrela a dintre nostre la creixença
que brosta pel frondós Pi de Buac,
vindrem a tu, amb l'ànima a la boca,
despresos de la febre dels cabals,
talment com si estimant-te revisquéssim
i sols pel teu amor siguem salvats. ..."
Fragment de "Riera de Sobirans" de l'àlbum Branques any 2004
Text, Jordi Bilbeny
Teclat, Joan Vallcorba
Veu, Maira Comalat
Violoncel, Montse Majà
El coll de la creu de Rupit és un indret de pas per anar a molts lloc i per això es conegut per excursionistes, boletaires, ciclistes ... Aquest punt és un pas històric del Corredor i una cruïlla estratègica: cap a la dreta en direcció sud, es pot anar cap a Mataró i Llavaneres per la Font del Mal Pas, cap al Coll de la Ferradura i al Montalt; recte en direcció a l'est, cap a Arenys de Munt per Lurdes; a l'esquerra en direcció al nord, primer trobarem l'entrada a la finca de Mas Rupit i després al Corredor i seguint el GR-83, el Camí del Nord o del Canigó, podríem arribar a França.
El lloc és molt apropiat per aturar-se a recuperar forces. A llevant del coll, en direcció a la casa enrunada de Can Jaume Alzina, hi ha un camp sense conrear ideal per a seure's a menjar i beure. Des d'aquest punt hi ha una bonica vista de la carena que va del Pi Buac fins a Collsacreu i per darrera, el Corredor.
Després d'una estona, comencem a recórrer la Serra de Vallalta, seguint el Camí de la Serra que travessa la urbanització de Can Brugueràs amb alguns edificis de dubtosa estètica. A mesura que anem avançant, el camí ens endinsa en un entorn menys urbanitzat, dominat per pins i alzines. En aquest tram veiem gran quantitat d'alzines sureres. Deixem alguns camins que surten a dreta i esquerra i, tot planejant, arribem a un punt que s’obre a una gran clariana de camps cultivats, a la dreta. Entre ells descobrim la silueta de la masia de Can Vallalta. Val la pena aturar-se i contemplar el panorama. Darrera la masia tenim la serra del Corredor, al seu extrem més oriental veiem la torre de vigilància forestal del Corredor i a l’extrem oposat l’ermita del Far amb els seus xiprers. Seguim endavant i quant s'acaben els camps, ens trobem amb una bifurcació. Tombem cap a la dreta en baixada.
Bonica excursió que ens ha permès descobrir aquestes valls estretes, fresques i ombrívoles que s'amaguen sota el Parc del Corredor. Una passejada agradable, sense fer molt d'esforç, que ens ha portat al punt més alt a la Creu de Rupit i que ha vorejat la riera de Canyamars.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada