XXIª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 14,41 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 599 metres, baixant: 599 metres.
Altitud mínima: 143 metres, màxima: 528 metres.
Temps total: 4 hores i 1 minuts.

Ens trobem a la Plaça de Roc Garcia, popularment coneguda coma Plaça de l'Església perquè la presideix l'església de Santa Maria de Balsareny.

La plaça porta el nom de Roc Garcia, rector de Balsareny entre el 1779 i 1807, que va fer construir el pont del Riu l'any 1797.



Després de fer les corresponents inscripcions, sortim de la plaça pel carrer del Trull. Després continuem pel carrer d'Àngel Guimerà, creuem l'antiga carretera de Manresa i seguim pel carrer Balmes. Agafem el carrer de Sant Josep i al cap de poc tombem a la dreta per anar a buscar el túnel de vianants que passa per sota de l’autovia C-16 i així accedir al camí del Callerís i de la Granja del Santa Susanna. A mà dreta veiem, enlairat, el primer objectiu de la caminada: el Fortí del Serrat del Maurici.



De cop i volta tombem a la dreta i ens enfilem cap al Serrat del Maurici. Anem pujant buscant el llom de la carena. Aquí comencem a trobar i llegir, uns cartells posats per la organització. Ens informen de les diferents plantes i arbusts que anem trobant. Un d'ells ens recorda l'incendi que va tenir lloc el juliol de 2005.



El Serrat del Maurici és una serra situada al municipi de Balsareny amb una elevació màxima de 436 metres. Mentre ascendim podem observar el procés seguit per regenerar el bosc en aquest indret. Tota la muntanya és plena de tubs de plàstic que protegeixen els plançons plantats.

El 19 de març de 2011, Dia Mundial de l’Arbre i de l’Any Internacional dels Boscos, es van plantar 10.000 arbres entre Fucimanya i el Serrat del Maurici. S’hi van plantar diferents exemplars: 3.000 de pi blanc, 2.100 d’alzina, 1.300 de pi pinyer i 3.600 de pinassa. Tots ells han d'ajudar a recuperar unes 11 hectàrees. Una zona cremada com en la que s’ha actuat pot trigar més de 50 anys a recuperar la massa forestal que hi havia abans. Amb la plantada es preveu reduir el temps de recuperació, estalviant els 10 primers anys, que són els més complicats per restablir la densitat d’arbres que superen l’alçada de matolls. La plantada es va fet de dues formes: la tradicional, fent un forat a la terra, introduint el plançó en un tub protector i ajudant al seu sosteniment amb un pal tutor; i un innovador sistema de regatge, anomenat Waterboxx. El seu inventor, Pieter Hoff explica que aquest nou sistema evita haver de fer regs de suport durant els dos primers estius, quan la planta és més dèbil i li costa més sobreviure en períodes llargs de sequera. Consisteix en un cubell de plàstic amb una obertura en la qual s’introdueix el plançó i que recull l’aigua de la pluja i l’aigua condensada de l’atmosfera. Després el sistema la subministra a l’arbre plantat durant un llarg període de temps. D’aquesta manera l’arbre acabat de plantar pot desenvolupar i reforçar les seves arrels per a créixer de forma independent.



Mentre avancem, les vistes sobre Balsareny i el seu Castell són com màgiques: envoltades per la boirina d'un matí fred. En arribar a dalt del serrat, al costat del fortí carlí, ens espera el primer avituallament. Hi ha coca, xocolata i moscatell per refer-nos de l'esforç d'aquesta pujada. Aprofitem aquesta pausa per entrar en l'espai del castell i tafanejar per tota la seva estructura.

EL FORTÍ DEL SERRAT DEL MAURICI

El Fortí Carlí es tracta d'una estructura militar que s’aixeca al Serrat del Maurici, del qual agafa el nom. Es troba a prop del poble, al costat de la carretera que va cap a Súria i a l'altra banda de l'actual Eix del Llobregat. Malgrat tractar-se d'un dels millors exemples d'arquitectura militar del segle XIX, no es va arribar a construir del tot. Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada va ser ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny. El comte hi va instal·lar la seva artilleria i des d'allà bombardejava les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge.



El fortí destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció. Tota l'edificació està rodejada per un petit fossat. A l’esquerra de l’entrada hi ha l’únic habitacle cobert, a més d’una cisterna d’aigua, al terra, al mig del recinte.



Charles d’Espagnac o d’Espagne, noble i militar francès, fou conegut a Catalunya com a Comte d’Espanya i a Espanya com a Carlos de España. Ultra-reaccionari, es va distingir en la Guerra del francès i al servei del rei Ferran VII, durant la restauració absolutista, en la que fou Capità General de Catalunya (1827-1832). En morir Ferran VII i esclatar el conflicte carlí, el 1838 es va posar al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó durant la Primera Guerra Carlina i va comandar les forces carlines a Catalunya, a instàncies de la Junta de Berga. En aquesta posició va continuar demostrant un caràcter cruel i arbitrari (incendis d’Olvan, de Gironella i dels afores de Berga en el mateix territori carlí). Nombrosos caps carlins moderats catalans s’exiliaren fugint de la violència criminal del comte. Tot això, juntament amb la manca d’èxits militars, va provocar que fos destituït i va fugir a França, on va ser capturat i empresonat. Fugit, va retornar a Catalunya on va ser virtualment detingut per la Junta de Berga que en va ordenar la conducció per un escamot armat fins a Andorra. Tanmateix, els mateixos escortes el van assassinar a prop d’Organyà, sobre el Pont d’Espia, estrangulant-lo i llençant el seu cos, lligat amb una roca, al riu Segre.



Des de dalt del fortí, i pels quatre cantons, es gaudeix d'una ampla panoràmica sobre els voltants. Veiem el Castell de Balsareny cap a llevant, la Torre dels Moros de Castellnou de Bages a ponent; al sud la Baga del Musset, el Pla del Berenguer i el Pla de Calaf; i al nord sobresurten les serre de Queralt.

Revoltem el fortí pel cantó de tramuntana i anem a buscar el Camí del Serrat del Maurici, en direcció a ponent. Anem avançant per una pista ampla i polsosa, com es nota que fa molt de temps que no plou.

Davant nostre divisem la Torre del Moro de Castellnou de Bages, majestuosa a d'alt de la serralada.



El camí ens permet veure clarament la zona cremada per l'incendi de 2005. El dia 18 de juliol, el flanc de la dreta de l'incendi es trobava a dalt de tot de la carena que tenim en front, en el Cellers de la Serra, i el flanc esquerre a dalt de la carena de l’Obaga Fosca. El cap de l’incendi, es mantenia entre els nuclis de Sallent i Balsareny. El foc, que va començar al nord del nucli de Castellnou, va avançar cap a l'est.

Mentre caminem per entremig dels brots protegits, un cartell ens informa que ens trobem en la zona de reforestació. A continuació anem seguint per dalt de la carena de la Baga Fosca. De tant en tant deixem l'ampla pista i agafem corriols per dins del bosc, que trenquen la monotonia i escurcen una mica el recorregut. Els arbusts i plantes han anat arrelant però encara són molt minsos.

LA MASIA SOBIRANA DE FERRANS

Ajudats per la càmera fotogràfica podem captar imatges de les masies properes, el mas Sobirana de Ferrans i Fucimanya. El mas Sobirana està situat en un petit serrat que domina la Vall de Ferrans, a ponent del terme. Aquesta vall va constituir el primer nucli habitat de Balsareny. Destaca, adossada al mas, l'església parroquial de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, documentada abans del 1154. És un exemplar de romànic tardà del segle XII. La planta d'aquesta església, composta de dues naus, és alguna cosa excepcional tant a Catalunya com a fora. Les dues naus són completament independents i sols una arcada permet de passar de l'una a l'altra.

EL MAS FUCIMANYA

Aquest mas està datat al segle XIX. Continuem endavant i passem per la Baga Fosca i la Baga de Sobirana. Més endavant remuntem fins la Carena de l'Obaga Fosca, amb una elevació màxima de 501 metres.



Anem trobant cartells informatius de les plantes que trobem. És de felicitar aquesta tasca que porten a terme cada any, els amics de Balsareny, per anar recordant i donar a conèixer aquesta riquesa tant vegetal com onomàstica de l'entorn. Anem seguint aquesta pista de la Carena de la Baga Fosca que ens portarà a enllaçar amb el Camí de Castellnou. Abans de decantar-nos cap al nord, veurem per última vegada la imatge de la Torre dels Moros.

LA TORRE DELS MOROS DE CASTELLNOU DE BAGES

La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi que queda d'una construcció defensiva del segle XI a Castellnou de Bages. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat, i manté contacte visual amb el Castell de Balsareny. És de forma cilíndrica, i té una alçada d'uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada al sus-est té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert. Una llegenda explica que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons la versió, es tractaria d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també es diu que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny.

La caminada continua, baixant una mica, fins un petit coll, que separa la vall del Torrent de la Font de la Roca, al nord, de la vall del Torrent de Conangle, al sud. A continuació es torna a enlairar. Més endavant deixem la pista i agafem un corriol a la dreta, en direcció al nord.

BARRACA DE VINYA

Passem pel costat d'una barraca de vinya, ben a prop del Camí de Castellnou. Hem de recordar que al segle XIX hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu de la zona, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en un espai de parets de vinya i barraques de pedra. Al llarg de la caminada en veurem moltes, i en fotografiarem algunes. La fil·loxera, però, va acabar amb la pujança econòmica en arribar al poble el 1892. De seguida arribem a la pista ampla de Castellnou, que seguirem cap a ponent, tenint a mà dreta el Racó de la Clau. Més endavant trobem la carretera de Castellnou de Bages, que travessem, i agafem un camí que en poca estona ens portarà a Cal Marianó.



La posició enlairada, en un primer moment, d'aquest camí ens permet veure tant la propera masia de Cal Marianó com la de L'Oliva, per la que passarem més endavant. Després d'una lleugera baixada cap al nord, trobem el punt escollit per la organització, per fer l'esmorzar, i una mica més enllà les runes de Cal Marianó.

CAL MARIANÓ

Ens trobem davant unes runes d'una casa construïda al segle XVIII com a masoveria dependent del mas Candàliga. La casa està tota en ruïnes, i de la què només es conserven les parets, encara que sense teulada. En aquest indret, ens espera un generós esmorzar a base d'entrepà de tomàquet amb botifarra, vi i una tassa de brou.



Després de refer-nos una mica, tornem al camí que ara passa per llevant de la masia. Ben a prop de la casa, observem una estructura al terra que sembla ser que correspon a un pou o cisterna.



El camí pren la direcció nord, tot baixant entremig dels camps i conreus. Entrem en el Clot de la Seuva. Tenim una molt bona visual sobre el mas de L'Oliva i al fons, al seu darrere, les muntanyes nevades del Port del Compte i Rasos de Peguera.



Anem recorrent, una mica enlairats, el Clot de la Seuva. Una mica més endavant, a mà esquerra, trobem una barraca de vinya força ben conservada. És de les de tipologia quadrada i amb restes de caramull a la cúpula. En desconèixer el seu nom, l'hem batejada com a Barraca de Vinya del Clot de la Seuva.

BARRACA DE VINYA DEL CLOT DE LA SEUVA

Al cap de poc deixem la pista i seguim un corriol, a mà esquerra, que acaba de baixar fins al fons del torrent del Clot de la Seuva. El travessem i ens enfilem per l'altre banda travessant un bosc esclarissat i amb restes d'antics murs de pedra seca.



Tot seguit arribem a la carretera de Súria i la creuem. Un cop a l’altra banda, el recorregut baixa suaument per creuar el Torrent de Sobirana. Anem avançant fins a enllaçar amb una pista, que seguim cap a llevant. Acabem d'entrar al terme municipal de Navàs. Ara anem planejant en mig de camps de conreu i zones boscoses. Creuem el Torrent de L'Oliva i passem molt a prop del mas de L'Oliva, que veiem enlairat a la nostra esquerra.

MAS L'OLIVA

Aquest mas pertany al terme de Navàs, i es troba documentat des de 1312. El recorregut segueix, vorejant els camps del mas cap a llevant. Més endavant fa un tomb cap al nord, passant enmig dels camps, i enllaça amb el camí de L'Oliva que seguim cap a la dreta. Ben aviat, es fa present la imatge, cap al nord-est, del poble del Mujal.

La caminada va recorrent aquest espai rural ben decidida cap a llevant. Anem passant camps ben endreçats, on tot just comença a veure's el verd, i boscos d'alzines i pins. Tot just s'entreveu la propera primavera. Més endavant, per una carena en zona boscosa, arribem al mas Santa Creu.

EL MAS LA SANTA CREU

El mas és una construcció típica rural, formada per baixos i dues plantes. La teulada és a dues vessants, perpendicular a la façana. A la façana principal, veiem que conserva el portal adovellat i una finestra de pedra picada. Podem observar perfectament l'engrandiment que s'hi va fer, afegint-hi un pis. Precisament la finestra d'aquest darrer té la llinda de fusta sustentada sobre columnes de totxos. Nosaltres continuem el camí, i després de passar per diferents accessos a coberts i annexes, el deixem i prenem un corriol que, entrant en un bosquet molt humit i ple de boixos, ens porta fins a la riera del Mujal. Una zona humida amb força canyissos, boga i pollancres. Des d'aquí gaudim de les vistes més properes sobre el poble del Mujal.

EL MUJAL o MOJAL

El Mojal o El Mujal és un poble del municipi de Navàs, situat a l'esquerra de la riera de Mojal i al costat de l'antic Camí de la Sal de Cardona a Vic. La primera referència documental data del 938. A l'edat mitjana formava una quadra del baró de Balsareny, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la va vendre el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral. Més tard va ser un castell, que des del segle XIV va pertànyer als senyors de Balsareny. Primerament era un poble rural dispers format pels masos Bartomeus, l'Oliva, Santacreu, el Solà i la Torra, que era la casa-castell. Al llarg dels segles XVIII i XIX hi va aparèixer el nucli concentrat. Destaca per sobre de tot l'església de Santa Creu del Mujal, del segle XIII.

L'ESGLÉSIA DE SANTA CREU DEL MUJAL

L'església parroquial, dedicada a la Santa Creu, es una construcció del romànic tardà, modificada posteriorment i restaurada després de la darrera guerra civil. De l'estructura romànica, tant sols en resta la porta de l'entrada adovellada, ja que l'edifici original va ser alterat posteriorment amb la incorporació de capelles laterals. La de la dreta, anomenada del migdia, va ser acabada l'any 1658. L'edifici actual és d'estil gòtic. L'església va ser parròquia fins als primers anys del segle XX, quan va passar a dependre de Navàs.

Seguidament anem a par al camí de Mujal. Tombem a la dreta i arribem a una cruïlla. Recuperem la pista que baixa del mas de La Creu que seguim cap a l'esquerra. Al cap de poc tornem a entrar en terme de Balsareny i arribem a les Cases Noves, una casa habitada situada al límit amb el terme de Navàs.

LES CASES NOVES

La caminada pren la direcció de migdia tenint a l'esquerra la Riera del Mujal amb abundant vegetació de ribera. Posteriorment se'ns ajunta per la dreta el Torrent de L'Oliva. El creuem i comencem a enfilar-nos, primer seguint un camí ample entre conreus, per després desviar-nos a la dreta seguint un corriol per dins el bosc. Després de vàries voltes i, amb una bona pujada, ens dirigim cap el Serrat dels Morts, on enllacem amb el camí que porta al Collet del Nado, a 404 m.a. A la nostra esquerra ens queda, una mica ensotada, la masia del mateix nom.

LA CASA DEL COLLET DEL NADO

Aquesta masia va ser construïda poc abans del 1730 amb el nom de Casa Nova del Collet del Nado, per un frare caputxí de Puig-reig que es deia fra Bernat. Per una reducció del seu diminutiu Bernadó, derivaria el nom de la casa.

En el collet hi havia un avituallament amb taronges i aigua.



El coll fa de divisió entre el Serrat dels Morts, al nord, i la Serra Mitjana al sud. El nostre camí planeja per la vessant obaga de la Serra Mitjana fins arribar a una petita esplanada, a l'esquerra, on hi ha una creu recordatori.

LA CREU DEL COLLET DEL NADO

És una senzilla creu de ferro, posada damunt quatre pedestals quadrats, excepte el de dalt de tot que és troncocònic. Des del de baix al de dalt, van disminuint les seves mides. El de sota de tot porta una llegenda gravada que diu: "LA VERDADERA JUSTICIA ES LA DE DEU I MAI LA DELS HOMES..." Això ens fa pensar en que deu commemorar algun fet precisament injust.

Al cap de ben poc deixem la pista i comencem a enfilar-nos per un típic bosc mediterrani. Per sota del punt més alt de la Serra Mitjana trobem, a l'esquerra, les restes d'una altra barraca de vinya.



A continuació baixem fins a un petit collet, on travessem una pista. Just en l'encreuament i abans d'enfilar-nos de nou, veiem les restes d'una altre construcció dedicada a l'ús de la vinya.



Anem carenejant pel llom, cada vegada més estret, de la Serra Mitjana. A l'esquerra, s'entreveu el Castell de Balsareny i a sota nostre la Riera del Mujal; mentre que a la dreta tenim el Torrent de la Font de la Roca. De nou, a mà esquerra, descobrim una altra barraca de vinya. Tots aquests testimonis ens fan pensar en que els cultius destinats a la vinya, degueren ser força importants.

BARRACA DE VINYA DE LA SERRA MITJANA

La silueta de la barraca emergint entre els antics conreus, és una de les imatges més característiques del camp català. Les seves línies austeres i regulars, la pedra dels murs i la coberta vegetal que les corona, es confonen amb el paisatge com un element més. Són construccions de pedra seca, normalment de planta única, les que hem vist avui són de planta rectangular, i que es cobreixen amb una volta de pedra.
La pedra seca és una tècnica constructiva que té com a material bàsic la pedra, utilitzada sense cap més element d'unió.

Carenejant hem anat baixant cap al Torrent de la Font de la Roca. L’últim tram de l’itinerari deixa a la dreta un mas arran del torrent. Després enllacem amb la pista que porta a l'hort del Barranco. Aleshores travessem el torrent i seguim fins a trobar la riera del Mujal, en el lloc conegut com Les Tres Rieres.

Després de travessar, per sota, l'Eix del Llobregat, pugem una mica per enllaçar amb l'antiga carretera de Berga, que travessem i seguim cap a la dreta. Mentre avancem cap el poble fem unes últimes fotografies del Castell de Balsareny, que ens queda a mà esquerra.

EL CASTELL DE BALSARENY

El castell de Balsareny és sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació. L'actual fesomia de l'edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV. Es tracta d'un castell palau gòtic organitzat a partir d'un pati central. A causa d'haver estat ben planificat i edificat, d'acord amb el pla previ i en una sola campanya constructiva, és un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central. Es troba aturonat a 420 metres d'altitud, a la vora dreta del Llobregat, i al nord del poble. Al capdamunt hi té els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.

Entrem al poble seguint el carrer de la Riera, en direcció al migdia. Fnalmen girem a la dreta per anar a buscar el pas sota la Casa de la Vila.



D'aquesta manera tornem a la Plaça de l'Església on acabem la caminada. Abans però, som obsequiats amb un xoriço de regal i un típic vermut amb patates fregides, olives i begudes.

26ª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY