XIª CAMINADA POPULAR DE CALDES DE MONTBUI 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 16,76 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 808 metres, baixant: 808 metres.
Altitud mínima: 229 metres, màxima: 567 metres.
Temps total: 5 hores i 26 minuts.

Ens trobem al Càmping el Pasqualet, on fem els corresponents tràmits abans d'emprendre la caminada.



Sortim en direcció a la carretera de Sant Sebastià de Montmajor, que seguim cap a l'esquerra. Al cap d'una estona i després de passar el pont sobre la riera de Caldes, agafem un camí a la dreta que porta a la Torre Nova. El recorregut comença a enfilar-se mentre seguim sempre el camí principal. Més endavant se'ns ajunta una pista per la nostra esquerra en un revolt molt pronunciat cap a la dreta. Seguim per la pista principal cap a la dreta. Ben aviat deixem a mà dreta la Torre Nova, una edificació singular visible des de diferents punts d’aquest recorregut.



Ens trobem a la zona del Turó de la Torre Nova, situat entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell. Seguim recta per la pista més important. Travessem el Torrent del Molí i continuem avançant tot planejant cap al nord. En arribar a la zona sota el Morro de Porc i quant hem recorregut uns tres quilòmetres, ens espera l'avituallament de la xocolata amb galetes de tots els gustos.

Deixem el control amb energies renovades per afrontar, més endavant, una bona pujada. Travessem el Torrent dels Ermitans i després el Pla d'en Ral. A continuació salvem un petit desnivell, i quant ja portem uns 100 metres planejant deixem la pista principal i agafem un corriol a l’esquerra, que comença planejant per sobre la pista. Seguidament s’enfila fortament fins al Turó del Casuc.



A mida que anem pujant el camí es complica. Hem de salvar un desnivell d'uns 150 metres, i per fer-ho trobarem diferents trams equipats amb cordes, per part dels Amics del Sender, que ens hi ajudaran. Aquest fet junt amb que aquest tram es troba molt al principi de l'itinerari, provoca unes importants retencions en el recorregut. En una caminada popular, no tothom està preparat per afrontar correctament aquests entrebancs i més quan no hi ha camins alternatius.



Aquestes retencions tenen un avantatja, ens permeten gaudir de les extenses panoràmiques que tenim davant nostre. Podem distingir les cases de la Urbanització dels Saulons i la silueta inconfusible de la Torre Nova.



Després de pujar pel corriol, a vegades molt dret, finalment arribem a una esplanada. És el Turó del Casuc, un dels miradors més privilegiats de l'entorn de Caldes. El turó es situa per sobre del Morro de Porc, des d'on tenim una magnífica panoràmica amb vistes sobre Sant Feliu de Codines, el Montseny i els cingles de Bertí.



Avancem per l’esplanada, enmig de matolls, fins a enllaçar amb una pista forestal que seguim cap a la dreta. Anem avançant en direcció al nord-oest, deixant de banda els diferents trencalls que trobem a dreta i esquerra. Passem per la zona de la Pinassa. Mirant cap al nord-oest podem observar els Cingles de Gallifa.

Des d'aquest punt la pista comença a davallar suaument per sobre els Espadats de Les Elies. A continuació travessem l'ombrívol Sot del Pi, i just quan la pista comença a enfilar-se de nou, la deixem i agafem un camí, a mà dreta i senyalitzat amb marques de punts blancs, que tot baixant es converteix en corriol. Acabem d'entrar en el terme de Gallifa. Després de davallar pel mig del bosc seguint el corriol, enllacem amb una pista força ampla que seguirem cap a la dreta. Aquí comencem a trobar els senyals del PR-C 9, que ens ve per l'esquerra des de Caldes. Arribem a una cruïlla. Pel camí de l'esquerra ens arribaríem al mas de La Vila, per la dreta continua el PR-C 9 enfilant-se cap a l'ermita de Santa Maria del Grau per enllaçar amb el GR-5. Nosaltres continuem per la pista i passem pel costat de la porta de la finca de La Vila.

Des d'aquest punt i ajudants pel zoom de la càmera, obtenim una bonica imatge del Castell de Gallifa, actualment anomenat Santuari de l'Ecologia del Castell de Gallifa. Continuem endavant i arribem a la riera de Sant Sebastià.



Creuem la riera i una mica més endavant trobem l'avituallament corresponen a l'esmorzar.



Després de recuperar les forces reemprenem la caminada seguint la pista fins a una bifurcació. Girem cap a l'esquerra seguint un camí secundàri. Després de passar una esplanada al final de la pista, agafem un corriol a l’esquerra, deixant el camí més ample que se’n va a la dreta. Anem remuntant el Torrent de la Ferreria que ens queda a l'esquerra. En arribar a la capçalera, el torrent es bifurca i nosaltres comencem a enfilar-nos per la dreta. Ben aviat arribem a les runes de Can Ciuró.

CAN CIURÓ

Aquest antic mas pertany al municipi de Gallifa i està totalment en runes. No hem estat capaços de localitzar cap tipus d'informació sobre ell. Pels voltants, i arran del camí, està ple de murs de pedra seca, la qual cosa indicaria que posseïa gran quantitat de cultius.

Continuem endavant i anem a sortir a una pista ampla que prenem cap a la dreta. Més endavant travessem el Torrent de Can Font i a continuació arribem a una cruïlla de camins. Ens trobem a la Solella del Puig i veiem marques del GR 5, el sender dels Miradors que va de Sitges fins a Canet. També veiem els senyals del PR-C 9, en aquest cas en el seu punt final on enllaça amb el GR 5. Deixem el GR, que continua cap al nord, i prenem la pista, que marxa a migdia cap a la dreta, seguint el PR. Al cap de poc, a la dreta del camí, localitzem les runes de l'antiga masia de Cal Polvoré.

CAN POLVORÉ

Poc podem dir d'aquest mas. Tant sols fer esment a una ressenya que explica que durant l'any 1850, el bisbe de Barcelona va suspendre el culte de la veïna ermita de Santa Maria del Grau, perquè la capella amenaçava ruïna, i va manar que es retiressin l'ara de l'altar i la campana. Immediatament es va complir el decret del bisbat, però la capella continuava amb les mateixes deficiències. Nou anys després, l'octubre del 1859, el rector de Gallifa comunica que l'ara de l'altar és custodiada a la rectoria; no obstant, la campana havia estat retirada, d'amagat, pels feligresos de Gallifa i es va guardar a Can Polvoré. Això ho havien fet per evitar que se l'enduguessin a l'església de Gallifa.

Uns quants metres més endavant, arribem a l'ermita d’estil romànic de Santa Maria del Grau.

L'ERMITA DE SANTA MARIA DEL GRAU

Situada entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor, està situada a mitja carena del pujol que hi ha entre les rieres de Les Elies i la del Montmajor, prop de l'aiguabarreig, en un petit pla a l'interior d'una pineda espessa. Està documentada des del 1227. Consta que tenia una coberta de fusta que l'any 1848 va ser substituïda per una volta de pedra. Posteriorment les parets no la van aguantar i es va tenir que construir uns contraforts l'any 1866. El 1982 es va reforçar de nou la volta.



L'ermita és un petit edifici d'una sola nau, de planta rectangular, que fa 10 metres de llarg per 5 d'ample i té l'absis, de planta semicircular, a llevant. La unió de l'absis amb la nau, d'amplada diferent, es resolt mitjançant una doble raconada en degradació. La nau esta coberta per una volta de canó seguit generada per un arc de mig punt, que segons sembla va ser bastida al segle XIX després d'ensorrar-se la volta de fusta que hi havia. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i s'observa una petita finestra centrada, d'una sola esqueixada. La nau, en canvi, disposa de dues finestres de doble esqueixada; una situada a la façana de migdia entre la porta i l'absis, i l'altre centrada a la façana de ponent. La porta d'entrada és emplaçada al mur de migdia i consisteix en un capialt de mig punt; l'arc que dóna a l'exterior és el més petit i està fet amb dovelles de pedra tosca treballada, dues de les quals són exageradament amples, mentre que l'arc interior, més gran, està fet amb dovelles rústegues.

A l'exterior i sobre la façana de ponent hi ha un modern campanar d'espadanya, col·locat sobre un dels vessants que forma el pinyó de la façana. Com a resultat del canvi de coberta i davant els moviments dels murs, provocats per l'augment de pes, i la consequent obertura de la volta, es va afegir a les façanes de migdia, ponent i nord i també a l'absis, uns contraforts per tal de contrarestar l'empenta de la volta. Històricament la parròquia de Gallifa hi venia en processó i s'hi feia un aplec el dimarts de Pasqua. Aquest es continua fent, però ara es fa el dilluns de Pasqua, i es canten caramelles i goigs.

Continuem per la pista i a una cinquantena de metres de la capella, trobem les restes d'una altra capella, pràcticament enderrocada.

D'aquesta església a mig construir situada a curta distància de l'ermita de Santa Maria del Grau no se'n sap res amb certesa. Els uns l'atribueixen a una data anterior a la de Santa Maria del Grau, en canvi estimacions més recents consideren que és una edificació inacabada, feta per reemplaçar la que avui existeix. Aixó confirmaria el mal estat que ha tingut l'ermita de Santa Maria al llarg dels segles.

A continuació la caminada davalla suaument fins arribar a un punt en que la pista es bifurca cap a la dreta i esquerra, just abans dels marges de la riera de Sant Sebastià.

Davant mateix surt un corriol que descendeix cercant el nivell de la riera. Nosaltres seguim aquest corriol que baixa fort, sempre veient les marques del PR-C 9. A mitja alçada del graó, el PR es bifurca; per la dreta marxa cap a ponent, i paral·lela a la riera de Sant Sebastià, la variant del PR-C 48.2, Ruta de Natura Ruta de Cultura. Nosaltres trenquem per l'esquerra seguint els senyals del PR-C 9 en direcció a Caldes. Anem decantant-nos cap a l’esquerra fins arribar davant mateix del Gorg de les Elies.

EL GORG DE LES ELIES

Es troba en el Torrent de Les Elies, molt a prop de l'encreuament amb la riera de Sant Sebastià, i just en el límit entre els termes de Caldes i Gallifa. Es tracta d'un profund gorg en el llit del Torrent de Les Elies. Encara hi podem observar dos petits saltants d'aigua, gràcies a les darreres pluges, i l'estany ple d'aigua.

Un rètol de la organització, ens diu que a la part més profunda hi ha uns dos metres i mig de fondària. Ens explica que el seu origen es troba en les extraccions de sorres de la riera. Posteriorment els aiguats van anar configurant l'aspecte actual del gorg. Sembla ser que fa alguns anys s'hi va celebrar un campionat del món de trial.

Creuem el Torrent de Les Elies just davant el gorg. Continuem la caminada acostant-nos a la Riera de Caldes, que baixa per la nostra dreta. Enllacem amb una pista i entrem de nou en terme de Caldes. A la vegada abandonem els senyals del PR-C 9, que marxa per la dreta per creuar la riera i seguir el Camí de Les Elies. Nosaltres avancem i més endavant també creuem el Camí de Les Elies i tot seguit la riera. Continuem pel cantó dret d'aquesta i ben aviat veiem a l'altra banda la masia de Les Elies.

LES ELIES

Es tracta d'una masia de planta irregular que consta de dos cossos rectangulars disposats en angle i amb edificis annexes. L'edifici que podem observar té planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. En la façana de ponent hi observem diverses finestres amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra de pissarra vermella. La masia forma part de l'anomenada Vall de Les Elies, una depressió allargada dins del territori de Caldes i recorreguda per la riera de Caldes de Montbui. En aquesta vall està documentada la presència humana des de l'any 1300. Com a mostra hi descobrim marges de pedra seca, barraques de vinya i de pastor, rescloses, molins, etc.

A continuació el camí s'endinsa al bosc durant una estona, fins que s'apropa de nou a la riera. Arribem a la Font del Rei.

LA FONT DEL REI

L'aigua de la font raja directament de la veta que surt de forma natural de la muntanya. El marge on es troba la font està fet de pedra seca, amb carreus sense tallar, amb una petita pica, també de pedra, a un pam de fondària del camí per on raja l'aigua contínuament. Aquesta es perd per un canaló fet amb pedra sense lligar que travessa el corriol fins a trobar el curs de la riera de Caldes.

Més endavant enllacem amb una pista a l'alçada de l'Hort del Baió. Aquí trobem senyals de la variant del PR-C 9.1 que porta del Gorg de Les Elies a Caldes. La seguim cap a l'esquerra i ben aviat creuem la Riera de Caldes. A continuació arribem a una bifurcació amb un pal indicador.

Deixem la pista que se’n va per la dreta seguint els senyals del PR-C 9.1 cap a Caldes. Nosaltres girem cap a l’esquerra fins arribar a una altra bifurcació. Ens trobem a la zona dels Salvatges, girem a la dreta i seguim la pista principal que s'enfila seguint el Camí de Les Elies, paral·lelament al Torrent de la Font del Ferro. Arribem a una esplanada amb força arbres plataners. Aquí ens espera un nou avituallament.

A continuació agafem un camí que surt a mà dreta i amb molt poca estona ens acosta al Pou de Glaç del Prat de Dalt.

EL POU DE GLAÇ DEL PRAT DE DALT

És un pou de glaç construït l'any 1778, en part sota terra, de planta circular, que mesura uns 12 metres de fondària per 10 de diàmetre. El parament utilitzat és de pedra seca i les voltes de maçoneria, perfilades, fetes de pedra. Les parets arran de la base són molt més gruixudes, de més d'un metre i mig d'amplada. La seva volta es recolza sobre els murs del pou que sobresurten per sobre del nivell del terra i queda a la vista des de l'exterior.



La volta exterior presenta dues obertures de forma rectangular, per permetre l'accés del personal que hi treballava i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja. Les obertures tenen la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. En la primera obertura que trobem arran de camí, i que dóna a l'est, la llinda té una inscripció on es pot llegir "1778. TOMÀS PRAT ME FECIT". El pou de glaç sempre ha estat propietat de la família del Prat de Dalt.

Retornem a la pista i comencem a davallar cap al sud-oest i més endavant cap a llevant. Després de seguir sempre el camí més important, arribem a una gran esplanada on hi arriben diversos camins. Agafen la primera pista que marxa cap a la dreta. Ara el camí planeja bastant. Deixem un trencall a la dreta i després un altre a l'esquerra. Arribem a una bifurcació i agafem el camí de l’esquerra que puja lleugerament. Al cap de poc ens situem sota el Turó de Ferles on s’acaba la pista.



Des d'aquest punt tenim bones vistes cap a Caldes i la Torre Nova. A continuació seguim per un corriol que surt a l’esquerra i, enfilant-se una mica, ens deixa en el Pla de Ferles. Després de planejar en direcció a llevant, tot passant pel costat d’una finca, trobem un gran arbre mort. Seguim el corriol cap a la dreta i comencem a davallar. Després d’una forta baixada arribem a una pista. La seguim cap a l’esquerra per de seguida deixar-la i agafar un corriol que surt a la dreta. Després passem pel costat de les darreres cases de la urbanització dels Saulons. El camí segueix baixant fort. En un revolt molt pronunciat cap a la dreta, seguim un petit corriol a mà esquerra. El corriol primer planeja i després baixa de forma brusca fins a trobar un camí de llambordes, el "Camí del Foment", on tornem a veure senyals del PR-C 9.1.

EL CAMÍ DEL FOMENT O DE CASTELLVELL

Es tracta d'un camí format per un seguit de pedres de granit o llambordes, molt resistents, tallades de forma prismàtica, i col·locades una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. Als extrems les llambordes són més llargues i estan disposades verticalment, en sentit oposat formant una petita cuneta per permetre el pas de l'aigua de pluja. Té una longitud d'uns dos quilòmetres i una amplada màxima de 2,50 metres.



Molts dels camins de terra, en arribar al segle XIX van quedar obsolets. Aquests camins i carrers, necessitaven una capa de rodament més ferm que facilités el trànsit dels nous mitjans de transport. L'aparició de la llamborda venía a solucionar aquest problema. Es tractava d'una pedra resistent, tallada de forma prismàtica, i col·locada una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. La història de les llambordes de Caldes està lligada a l'explotació de pedra que es remunta al final del segle XIX quan, coincidint amb la millora de les comunicacions, per la inauguració del ferrocarril de Mollet a Caldes, l'any 1890 s'adquireixen part dels terrenys de la família Castellvell. Les primeres extraccions de pedra amb forma de llamborda es van realitzar entre 1892 i 1893. Es va arribar a subministrar llambordes a tot Catalunya, Aragó i Mallorca. Es va adequar amb llambordes tot el camí des de la pedrera fins a l'estació de tren. La pedrera va tancar l'any 1933. Després de la Guerra Civil l'any 1939, es va tornar a obrir. Més endavant molta de la maquinària va ser arrossegada per les riuades de l'any 1962. L'empresa va tancar definitivament l'any 1968, amb menys de vint treballadors.

Entrem en el final del nostre recorregut. Seguim el Camí del Foment cap a l'esquerra fins arribar a la carretera asfaltada que porta a Sant Sebastià de Montmajor. La seguim cap a l’esquerra fins arribar de nou al punt de sortida.

11ª CAMINADA POPULAR DE CALDES DE MONTBUI 2012