XIV CAMINADA POPULAR D'AIGUAFREDA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 19,70 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 781 metres, baixant: 768 metres.
Altitud mínima: 398 metres, màxima: 836 metres.

Sortim de la Plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda. Anem a buscar el Pont del Poncic per poder creuar el riu Congost i tombem a l'esquerra pel carrer de la Indústria. El seguim fins arribar a la carretera que creua per sota l'Autovia de l'Ametlla. De seguida passem per sota un vial que porta a l'Abella, i una mica més endavant creuem per sota la via del tren. Anem seguint el carrer Osona. De seguida el deixem per agafar una pista a la dreta que porta al veïnat de Sant Pau.

La pista va pujant suaument, primer direcció nord i després tombant cap a ponent. En creuar el torrent del Poncic, la pista es bifurca: per la dreta continua cap a Sant Pau pels Terrissos Vermells, i per l'esquerra va guanyant alçada, fent giragonses tot encarant els Cingles del Cerdà.
Les vistes sobre el Tagamanent, el Montseny, Aiguafreda i les properes cingleres de Sant Pau i del Cerdà, són cada vegada més evidents.



La pista que seguim, acaba en una torre d'alta tensió i es transforma en un sender. Aquest segueix planer cap al nord per sobre el tallafocs que uneix les diverses torres. Quant arribem a la segona torre, l'abandonem i ens enfilem a l'esquerra per un corriol força costerut i enmig d'un bosc d'alzines i pins molt dens: el Grau del Cerdà.

EL GRAU DEL CERDÀ

Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones menys verticals de la paret de la muntanya. Etimològicament s’associen al graó d’una escala. En el municipi de Sant Martí de Centelles es documenten diversos graus: el Grau de la Trona, el Grau de l’Oller, el Grau de les Avellanedes, el Grau de l’Obaga, el Grau de Can Tres Quarts, el Grau del Sunyer i el Grau del Presseguer. La majoria fan referència als noms dels masos propers (Grau de l’Oller, Grau de Can Tres Quarts, Grau del Cerdà, etc), a característiques de la zona (Grau de l’Obaga) o bé a la seva morfologia (Grau de la Trona). En el transcurs de la caminada podrem apreciar la majoria d'ells.

El corriol, en la seva part final, passa per zones que semblen empedrades i arriba a una mina-font, que degoteja poc a poc i forma un bassal als seus peus.

LA FONT DEL CERDÀ

Amb una mica més d'esforç acabem de fer la pujada, la única important de tota la caminada, i som ja a dalt de la cinglera. Ens trobem a uns 700 metres d'altitud. Hem fet uns 300 metres de desnivell en una mica més de tres quilòmetres. Aquí trobem el primer avituallament. Molt proper cap al nord-oest veiem un dels masos més importants de tot aquest pla.

EL CERDÀ DE LA GARGA

Aquest mas és el més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i està constituït pels materials calcaris dels Cingles de Bertí.
La masia forma un conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb baixos i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda, i una mica més elevat hi han dos esgrafiats també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada. És una mostra única de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII.
La casa també disposa d'una petita capelleta, que és on es traslladà el culte de la propera Santa Magdalena de Vilarestau, que a mitjans del segle XIX ja estava enrunada.
Cal destacar que l'any 1815, hi va néixer l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà Sunyer, autor del Pla Cerdà, que l'heretà l'any 1850. També s'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes.

A tocar de la cinglera hi tenim un bon mirador sobre Aiguafreda i els Cingles de Sant Pau.

Reemprenem la caminada acostant-nos a la cinglera. El camí transcorre entre claps de bosc esclarissat i camps de conreu. Passem pel costat del Grau de l'Oller i ens dirigim cap a les properes antenes del Repetidor del Cerdà. Les vistes des de la cinglera són impressionants.











Anem recorrent tots els Cingles del Cerdà. Aquests formen una cinglera, a cavall dels termes municipals de Centelles i Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona. Estan situats a la dreta del riu Congost, just a ponent i damunt del veïnat de l'Abella i també a ponent d'Aiguafreda. Al centre de la cinglera, al capdamunt, hi ha un repetidor de telecomunicacions. El seu nom l'hi ve donat per la propera masia del Cerdà de la Garga. S'estenen des del Grau del Cerdà, al nord, fins al Grau del Sunyer, al sud-oest, formant part dels Cingles del Bertí.
Passem pel costat de les antenes de telecomunicacions i continuem cap al sud. A continuació el sender es va decantant cap al sud-oest, això ens permetrà gaudir del pla de la Garga, en tota la seva extensió, i de les panoràmiques que hi ha de la Vall del Congost així com del sector de ponent del massís del Montseny.



Arribem al Grau del Sunyer i una mica més endavant enllacem amb una pista que ressegueix els camps i la seguim en direcció sud. Al sortir del bosc, s'obre tot el Pla de la Garga davant nostre. A ponent veiem la propera masia d'el Sunyer, i més enllà, la del Montpart. Tancant l'horitzó, les vessants més elevades dels Cingles, on es troben la Sauva Negra, el Puig Oriol i el Castell de Centelles i que ens separen de la comarca del Moianès.



Seguim el cingle cap al sud-oest. Arribem al Grau del Rouret. Mentre anem gaudint de l'esplèndida plana a la dreta i de la vall del Congost a l'esquerra, passem a uns 200 metres del mas del Sunyer.

EL SUNYER

A continuació el cingle s'orienta a migdia i de seguida arribem a Can Tres Quarts.

CAN TRES QUARTS

Aquesta casa forma part d'un conjunt tancat al voltant d'un pati. L'edifici principal és de planta rectangular amb baixos i un pis amb una ampliació lateral, la resta de les edificacions són només de planta baixa i de caire agrícola. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única vessant en les altres petites edificacions. L'edifici principal es podria tractar d'una masoveria del segle XVIII. El cos d'edificació que distorsiona tot el conjunt és dels anys 60 o 70 del segle XX.

La casa, a peu de pista, presenta a llevant un mirador protegit per una barana sobre la vall del Congost, amb Aiguafreda i l'Abella al fons i a l'altra vessant la serra de Fondrats, que culmina al pla de la Calma i el Tagamanent.



Al costat del mirador baixa el grau de Can Tres Quarts, que té una font uns 100 metres més avall. Nosaltres continuem cap al sud, pel sender. Creuem una pista que prové de l'Abella i porta a Sant Miquel Sesperxes. La caminada segueix resseguint la cinglera, girant suaument al sud-est. En sortir d'un bosquet ens trobem el segon avituallament.











Reemprenem el recorregut que ara travessa un espai de margues compactes de color grisós. El camí transcorre entre el bosc i conreus per un costat, i la cinglera per l'altre.



Arribem a l'alçada del mas Presseguer, que ens queda a un centenar de metres a la nostra dreta.

MAS PRESSEGUER

El Presseguer és un altre dels masos importants del Pla de Sant Miquel, que destaca pels assecadors que es troben orientats a migdia. Es tracta d'una masia formada per un edifici de planta quadrada i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes.
La façana sud del mas presenta un cos adossat continuat, amb dos arcs centrals formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis estàn construïts en arcs rebaixats, mentre que el de les golfes és de punt rodó. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud.

El camí passa ara pel costat del Grau del Presseguer i es decanta cap al sud-est, més clarament. Ens hem allunyat una mica de la cinglera tot travessant el Pla dels Emprius. Al cap d'una estona, una vegada superat l'esperó del Grony, retornem de nou fins a la cinglera. Als nostres peus tenim Can Valldeneu i Sant Pere de Valldeneu.

Deixem a la dreta el Camp del Grony i més endavant el Camp de l'Ase. Nosaltres anem seguint sempre arran de cinglera fins arribar al racó de les Avellanedes. És un petit replà en una clariana on conflueixen diversos camins. Davant nostre a l'esquerra queda el morro dels Castellets amb una torre de guaita forestal a mig camí del seu cim. L'organització ha previst realitzar l'esmorzar en aquest bonic espai.

RACÓ DE LES AVELLANEDES

S'hi ens acostem a la cinglera, a pocs metres, hi ha un esplèndid mirador sobre la vall del Congost i el massís del Montseny.



Una vegada recuperades les forces, retornem a la caminada seguint cap al sud. De seguida a l'esquerra arrenca el corriol del Grau de les Avellanedes. Aquest està marcat amb els senyals del GR-5 i baixa fortament, tot endinsant-se per l'emboscat vessant dels Castellets. A poca distància trobem un trencall a l'esquerra, que porta a la torre de guaita forestal de la Serra de Castellar, al cim dels Castellets. El nostre sender voreja els camps de Can Rejadell seguint cap al sud-est tot resseguint la cinglera.

CAN REJADELL O REJIDELL

És una edificació de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La seva estructura presenta una planta lleugerament rectangular i consta de planta baixa i primer pis.

Quan arribem a l'alçada del Rejadell, deixem de seguir les marques del GR-5 i passem a seguir les de color blanc i groc del PR C-33 (el sender garriguenc), que baixa cap a migdia, tot fent ziga-zagues en destinació al Figaró, pel Grau de Castellar o de la Trona.



El primer corriol que trobem a la dreta tot baixant, s'enfila fins a dalt de la Trona en pocs minuts. La organització presenta la pujada com a opcional. Però de cert que és del tot recomanable pujar-hi per gaudir de les àmplies panoràmiques.

LA TRONA

La Trona és un penyal rocós que sobresurt de la cinglera i que és un dels llocs més emblamàtics dels Cingles de Bertí. Ens ofereix una visió panoràmica del que és la part baixa de la Vall del Congost, que separa els Cingles de Bertí del massís del Montseny. Podem observar la part de llevant dels Cingles de Bertí, el Castell de Montmany, el Puiggraciós al fons, i el massís del Montseny a l'est.



Després d'aquesta espectacular visita optativa, retornem fins al grau. El corriol del grau continua descendint cap a llevant tot fent llaçades, on la Trona, al tractar-se d’una penya avançada a la cinglera, ha provocat que la zona sigui obaga i humida.



Finalment s'acaba el grau i ens dirigim cap a migdia, després d’una zona de roques grises (margues). Arribem a la Carena de la Pedra Dreta. Al nord-oest s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant al nord-est fins al Coll de la Pedra Dreta.

COLL DE PEDRA DRETA

Aquest llarg coll es troba a 655 metres d'altitud, i porta el nom d'un antic menhir avui en dia desaparegut.

A continuació girem cap a migdia per un corriol estret però ben marcat i de baixada. Arribem a una pista, és l'anomenat camí dels Sots. Aquests són les fondalades formades pels torrents, que es troben situades entre els cingles. Per aquests entorns trobem el Sot del Bac i el Sot de Montmany, que va inspirar el títol de la novel·la de Raimon Caselles, Els Sots Feréstecs. Aquesta pista, per ponent porta al castell de Montmany, que veiem al davant, i per llevant va cap a Castellar i Valldeneu. Nosaltres continuem recte tot baixant.

El corriol ara és força aixaragallat i travessa un bosc de pins i alzines. Després d’un tram on la vegetació cobreix el camí, el sender planeja i es decanta cap al sud-est. Bones vistes del Castell de Montmany que ens queda al davant nostre. El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada. És un castell termenat situat a 674 metres d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el Sot del Bac, el qual queda al nord del castell.



Quan arribem a les feixes i runes de la masia de Ca l'Andreu, girem clarament cap al sud i continuem baixant. Més endavant creuem una altre pista, és el Camí del Prat, i acabem de baixar fins arribar a la cinglera del Sot del Bac.

EL SOT DEL BAC

El Sot del Bac és una petita vall que baixa del cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom, Sot del Bac, ens recorda que es tracta d’un indret força obac, on hi entra poca llum sobretot durant l’hivern. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i aliments) com també via de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí.

Al començament del Torrent dels Fondos del Bac es troba la zona coneguda com el Salt del Prat o el Salt del Sot del Bac. És un espectacular saltant d'aigua de 18 metres d'alçada sobre un gorg d'aigües tranquil·les. El nom del Salt del Prat prové de la proximitat d'aquest gorg amb el mas el Prat. En aquest punt es recullen les aigües de les diverses torrenteres de la zona i això fa que acostumi a portar aigua, sobretot en temporades plujoses.

Anem seguint cap a llevant per dalt la cinglera. Destaquen una serie d'agulles o columnes de pedra que s'alcen molt a la vora de la cinglera. Aquestes peculiars columnes rocoses són el resultat de l’erosió de calcàries triàsiques formades fa uns 200 milions d’anys. Aquestes agulles i parets han estat escola d'escalada per a moltes persones. El fet de caminar seguint la vessant esquerra del Sot del Bac, dificulta enormement observar i fotografiar adequadament aquestes agulles.

Acompanyant la cascada del Salt del Prat hi ha l'Agulla del Salt. És la més gran de totes i al seu costat es troba la Papallona. La seva ascensió és molt curiosa, ja que es fa baixant des del cingle i després fent un salt per agafar-se a l'agulla. És un pas fàcil però impressionant per la gran timba que hi a sota.

Una mica més endavant, a la dreta tenim les Dues Germanes.

S'anomenen les Dues Germanes a unes formacions naturals que recorden una agulla de cos cònic i acabat en superfície plana. La Germana Gran aixeca la seva columna de pedra amb una creu de ferro clavada al seu damunt. La Germana Petita, al seu costat, té una alçada de 12 metres.

Continuem pujant suaument, seguint els Cingles de Castellar, sempre cap a llevant mentre la vall del Bac es va eixamplant.

Ben a prop de les Dues Germanes i a l'altra banda de la vall, hi ha el Tap de Xampany. Se l'anomena d'aquesta manera per la forma que té el capitell que corona aquesta agulla.

A continuació el camí s'enfila lleugerament, passa pel costat d'una barraca de vinya mig amagada i enllaça amb la pista del Camí del Sot del Bac. La seguim cap a la dreta. Més endavant arribem al Pla de Castellar. Tot aquest espai es va veure afectat pels focs del 1994, i encara avui podem veure els seus efectes, tot i que es troba en procés de recuperació.



A la dreta, al fons, veiem Santa Eugènia del Congost. El camí pren ara la direcció de tramuntana. Uns centenars de metres més endavant, la pista tomba cap a ponent per entrar a la Baga de Castellar. Abans de fer-ho, agafem una drecera a mà esquerra que ens permetrà evitar una mica de pista. Sortim de nou al camí que seguíem, ja en plena obaga. El panorama ara és més limitat: ponent queda tancat pels Cingles de Bertí, el Grau de la Trona i el Grau de les Avellanedes. La zona és fresca i el bosc està format principalment de roures i alzines.



Finalment arribem a l'alçada de Can Fabregar. A prop de les seves basses ens espera el tercer avituallament. Aquí podrem saludar a l'avia Antònia.



El recorregut continua i revolta el Sot de la Guillotera, en el que també hi apreciem algunes agulles. El paisatge s'ha tornat a humanitzar i caminem entre boscos i camps de conreu ben verds.



Continuem per aquesta llarga pista que correspon al Camí de Valldeneu a Puigfraciós. És un camí que uneix dos punts d'interès religiós. Per una banda Sant Pere de Valldeneu, a Sant Martí de Centelles, i per l'altre el Santuari de Puiggraciós sobre Sant Pau de Montmany. És a finals del segle XIX quan es documenta la tradició d'anar de Valldeneu a Puiggraciós: hi havia el costum, el 25 de desembre, d'aplegar-se tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l'església de Montmany.

En arribar a l'alçada de les Mirones, la pista torna a decantar-se cap a ponent, aleshores agafem una drecera a l'esquerra per estalviar-nos un parell de llaçades. Tornem a enllaçar amb la pista i quan aquesta arriba a prop del torrent de Valldeneu, seguim un corriol a la dreta per anar a veure la font de Valldeneu.

LA FONT DE VALLDENEU

Aquesta font d'aigua ben fresa, està situada en el mateix llit del Torrent de la Valldeneu. Una vegada l'hem tastada, ens enfilem per l'altre vessant per recuperar la pista que seguíem. Al cap de molt poca estona arribem a l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu.

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE VALLDENEU

Coneguda des de l'any 1007, es troba situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí. La vall on està ubicada, va rebre el nom d'un magnat anomenat Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. En aquelles èpoques va ser l'església parroquial de Valle Daniel o Vilar Danielis i era una de les set parròquies que formava part del terme del castell de Centelles, primer baronia i que, posteriorment, va esdevenir comtat. La seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall i els masos circumdants i alhora controlar, des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost.
El topònim de Valldeneu deriva del mot Vilar Danielis, però popularment s'ha interpretat com a Vall de Neu (vall nevada).



L'església consta d'una sola nau rectangular encapçalada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absidiola al costat. Aquest no està decorat ni té cap obertura, presenta una sèrie de tretze arquacions cegues de les quals només en podem apreciar deu, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs constitueixen uns dels poc elements romànics que podem apreciar avui en dia. Els materials utilitzats en la seva construcció són la pedra tosca i l'anomenada pedra vermella de Tagamanent, tota de procedència local. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter tot i que la major part d'ell no s'ha conservat.
L'element més destacat sembla ser que és el campanar de torre quadrada que es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior.



L'interior està completament enguixat i decorat, cosa que no permet veure les característiques dels murs. La nau coberta per una volta d'ametlla no evidencia l'existència de l'absis ni de l'absidiola. El portal d'accés a l'església està situat a ponent i és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.
Al costat de la façana es poden veure tot un seguit de panteons, amb unes lloses que contenen gravats de l'època medieval; i davant per davant hi ha el cementiri.

TOMBA DE SANT PERE DE VALLDENEU

Es tracta d'una sepultura comunitària formada per una construcció rectangular, de 1'50 metres d'alçada. La teulada és molt senzilla, utilitza les teules planes i l'arrebossat. L'element més significatiu és la doble làpida sepulcral que segella la tomba i que presenta una sèrie de gravats a la seva cara externa. Els motius gravats estan en mal estat de conservació però a la llosa superior es pot apreciar el dibuix d'un castell, insígnia de la família Castellar, i un escrit en lletres gòtiques organitzat en tres bandes i totalment il·legible. En canvi a la llosa inferior els motius gravats estan en més mal estat de conservació però també es pot apreciar la silueta d'un castell i una roseta decorada. Aquest conjunt de tombes gòtiques, tradicionalment s'han datat entre els segles XV i XVI i es troben situades a l'entrada, a mà dreta, de l'església de Sant Pere de Valldeneu.

CONJUNT FUNERARI DE LA FAMÍLIA SENTIES

El conjunt està format per un recinte rectangular de 2'5 per 3 metres, tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció.

LA CREU DE VALLDENEU

Pedestal d'estructura quadrangular on hi hauria estat ubicada una petita creu de ferro, antigament desapareguda i avui substituïda per una de nova. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0,5 metres per 40 centímetres. Aquest pilar, de forma hexagonal es troba situat al davant de la mateixa església de Sant Pere de Valldeneu i conserva en la seva plataforma superior l'espai on hi aniria encaixada l'esmentada creu. Pel seu treball de la pedra es pot atribuir a l'època renaixentista o moderna.

Enganxada a la parròquia, en un nivell una mica inferior, hi ha Can Esglésies, on en el portal adovellat es marca l'any 1599.

MAS IGLÉSIES O ESGLÉSIES

Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia.
En la seva construcció s'ha utilitzat la pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç. La coberta de la casa és d'una sola vessant. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb tres grans carreus i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis hi han tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada.

En aquest conjunt parroquial trobem l'últim avituallament de la caminada. Ens acostem al final de la mateixa. Deixem doncs, el conjunt de Sant Pere de Valldeneu i continuem per una bona pista que travessa la zona de les Vinyes. Si ens girem enrere veurem el conjunt de la Vall de Valldeneu, amb els cingles al darrera i la prominent proa d'els Castellets.

Rodejats de camps ben verds sembla talment que passegem per una postal primaveral.



Arribem a una cruïlla. Deixem la pista que seguíem i que continua cap a l'Abella tot fent una marrada. Nosaltres girem cap a la dreta. Passem a tocar de Can Benet, més endavant veiem la Rectoria de Valldeneu enfilada a l'esquerra (per cert força allunyada de Sant Pere de Valldeneu). Baixem de front cap a la Casanova.

LA CASANOVA

Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base a una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dos petits bancs de pedra.

Deixem el mas, i baixem per creuar primer el Torrent de la Rectoria i més endavant el Torrent de l'Oller.



El corriol s'enfila per l'altre costat, i va a buscar la pista de Valldeneu que havíem abandonat anteriorment. Arribem a la pista i la seguim cap a la dreta. Veiem el gran mas de l'Oller a dalt a l'esquerra. Deixem l'estació de Sant Martí de Centelles a la nostra dreta, seguim per l'avinguda del Nord, el carrer d'Osona, baixem pel carrer de l'Estació, passem davant l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i pel carrer Major travessem el Pont de l'Abella fins arribar a la rotonda de la N-152 que seguim a l'esquerra. Més endavant agafem el carrer del Pont que ens portarà directament a la Plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda on acabarem aquesta caminada.

14ª CAMINADA D'AIGUAFREDA