XXVª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 14,33 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 433 metres, baixant: 416 metres.
Altitud mínima: 293 metres, màxima: 431 metres.

Avui és una excursió important, els amics del Centre Excursionista de Balsareny celebren 25 anys de caminades. Hem saludat i conegut el Pep Cañellas i l'Alfred, que ens han parlat de les seves inquietuds excursionistes i naturalistes. Hem gaudit de la seva companyia i de les seves explicacions. Felicitats i per molt de temps que puguin continuar endavant amb la tasca de donar a conèixer aquest entorn amagat i desconegut pels que no som de Balsareny. Aquest agraïment el fem extensiu a tots el col·laboradors que ens esperen als controls amb la coca, les taronges, l'aigua...

Ens trobem a la plaça davant l'església de Santa Maria de Balsareny.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

L'església surt esmentada per primera vegada l'any 1009. De l'antic edifici preromànic només queden unes restes a la façana, a la nau central i al campanar. Es troba dins l'antic terme del castell, al lloc on després sorgí l'actual població. Molt aviat va obtenir la categoria de parròquia (any 1032), que conserva encara avui. És un edifici que fou erigit cap a les darreries del segle XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. Als segles XVI-XVII s'hi feren importants reformes, destacant la portalada gòtica. La nau de tramuntana o Capella Fonda es va allargar l'any 1883.

Iniciem la caminada baixant les escales al costat del Centre Parroquial en direcció sud. Seguim pel carrer de l'Om fins a trobar el Pont de la Via on girem a l'esquerra per travessar-lo. Aquest pont va ser construït el 1885 sobre la riera del Mujal. Hi passava el Carrilet o Ferrocarril Econòmic Manresa-Berga. Des del mig del pont, tenim una bona vista del Repeu.

EL REPEU

El Repeu és el nom popular amb que es coneix la balcera, ran de la qual és construeix l'església de Santa Maria, sobre la riera del Mujal.

Una vegada travessat el pont, seguim de front en mig de camps conreats fins a trobar la primera bifurcació. Tombem a la dreta i al següent trencall també girem a la dreta. Anem baixant entre camps apropant-nos a la riera del Mujal. Arribem al canal de la Sèquia de Manresa. A un costat ens queda l'Aqüeducte de Santa Maria i a l'altre el canal. Tombem a l'esquerra per seguir, ara planejant, la Sèquia de Manresa.



El recorregut segueix la Sèquia una bona estona. Una mica més avall, a la nostra dreta, podem veure de tant en tant, les aigües del Llobregat que en alguns punts circula molt a prop nostre. El dia és rúfol, i la llum queda tamisada pels núvols. La boirina del matí apareix en mig dels camps i masies.

Entre la Sèquia i el riu Llobregat es desenvolupa un magnífic bosc de ribera. S'hi pot observar verns, salzes, pollancres, freixes... En aquest moments són difícils d'identificar, doncs tot just comencem a brotar i encara no han recuperat les fulles perdudes. A la primavera i a l'estiu, passejar per aquest sender deu ser perfecte: la remor de l'aigua, el cant dels ocells, la fresca de l'ombra dels arbres... encantador!

Nosaltres anem fem via, i quant el Llobregat inicia un meandre pronunciat, el nostre sender s'en separa i s'enfila tot fent algunes giragonses per anar a trobar el Castell de Balsareny. Després de la curta pujada arribem a una barraca de vinya.



Des d'aquesta barraca tenim boniques vistes de la cinta que formen els caminants enfilant-se al Castell de Balsareny. Més endavant travessem el camí de l'antic Carrilet.



En arribar als peus del turó, ens enfilem per un corriol costerut com si fóssim cavallers medievals a la conquesta del Castell. La pujada es intensa però curta. Gaudim d'una extensa panoràmica sobre llevant, amb els camps i el barri de la Rabeia, fantasmagòrics enmig de la boira.

Acabem de pujar a dalt del turó. Ens trobem a 420 metres d'alçada i davant nostre s'aixeca el castell de Balsareny, sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació.

EL CASTELL DE BALSARENY

El Castell ha estat present, des dels orígens, en els esdeveniments de la història del poble. L'actual fesomia de l'edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV. Conserva vestigis del segle XII, com les parets de llevant i tramuntana.



La seva fesomia arquitectònica és més de palau que no pas de fortalesa. És una construcció massissa, de planta pentagonal, amb els únics detalls decoratius dels elegants finestrals de traça gòtica i la corona de merlets que rodeja la part alta de les façanes.



A la petita esplanada del costat de migdia, la capella de la Mare de Déu del Castell recorda l'antiquíssima església de Sant Iscle i Santa Victòria. El temple actual és una obra romànica, del segle XII.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL

Aquesta capella es troba en un excel·lent estat de conservació, i és un magnífic exemple de l'austeritat i la puresa del primer romànic català. La parròquia de Santa Maria és esmentada ja l'any 1039.



L'edifici actual conserva la nau central, del segle XII, amb volta de canó; un absis semicircular, i la porta d'entrada primitiva, amb un arc de mig punt amb arquivoltes. El seu campanar és de paret. Va ser ampliada al segle XVII amb una gran capella lateral d'estil barroc.

Deixem el castell i comencem a baixar pel cantó nord. Travessem la carretera que porta al veïnat de la Rabeia, i seguim entre boscos de roures, pins i alzines sempre en direcció nord. El nostre camí enllaça molt breument amb un tram de l'antic recorregut del Carrilet de Manresa a Berga. A més de les línies ferroviàries de via ampla es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, els "ferrocarriles econòmicos", coneguts popularment com a carrilets. La construcció del tren de Manresa a Berga, va ser una iniciativa dels fabricants cotoners de l'Alt Llobregat, que volien enllaçar les seves fàbriques amb la línia de tren Manresa-Barcelona per optimitzar el transport de les bales de cotó del port a les fàbriques, i també una sortida més econòmica i ràpida per als seus productes ja manufacturats. L'any 1885 va arribar el tren (el Carrilet) a Balsareny, i l'any 1973 va passar l'últim comboi.

Poc després d'aquest breu recorregut pel traçat de l'antic Carrilet, travessem la carretera que porta a la Colònia Soldevila i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'endinsa al bosc.

Anem seguint senders, camins i corriols entre camps o pel mig del bosc. La caminada és molt agradable, amb molt pocs desnivells. Tot d'una, a la dreta, en mig dels pins i entre la vegetació natural veiem una barraca de vinya.



A Balsareny cap a finals del segle XIX, hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. Encara avui en dia en podem trobar restes en mig dels boscos. La fil·loxera, però, arribà al poble el 1892, i com a la resta d'Europa tot es va malmetre.

Anem recorrent el Serrat del Lledó fins arribar al punt en el que hi ha una bandera.



Trobant-nos a 410 metres d'alçada, ens toca anar baixant i acostar-nos a les Cases de Navàs, per uns centenars de metres més endavant arribar al punt en que ens aturarem per esmorzar. Els organitzadors ens han preparat uns bons entrepans i beguda per regar-los.



Quant hem omplert el dipòsit les coses es veuen d'un altre color. Reemprenem la caminada amb uns altres ulls. Al cap d'una estona deixem a l'esquerra el mas del Lledó de Sobrerroca.

EL LLEDÓ DE SOBRERROCA

Continuem el camí i després d'una pujada, arribem a una espècie de balconada des d'on gaudim d'unes bones panoràmiques del Llobregat i els seus entorns. Ens trobem a l'alçada de la Resclosa de la Colònia Soldevila.



La Resclosa de la Colònia Soldevila permetia desviar l'aigua per fer funcionar la fàbrica i la colònia. Sobre la resclosa s'hi forma un tram d'aigües calmades que ajuda a observar moltes aus aquàtiques.

La caminada va descendint fins arribar a la Colònia Soldevila.

COLÒNIA SOLDEVILA O SANT ESTEVE DE BALSARENY

És una colònia tèxtil situada a la dreta del Llobregat, a 3,5 quilòmetres al nord de Balsareny. Va ser construïda a prop de l´església romànica de Sant Esteve (segle XII), i posteriorment ampliada i modificada. L'any 1890 Josep Soldevila va comprar les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell. L'any 1922 es va acabar el carrer Vell i es va construir el Nou, i nous equipaments. Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l´Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que s'encarrega d'escenificar Els Pastorets des de l'any 1948.

Després de passar just per sota d'un imponent roure d'uns 20 metres d'alçada, arribem a l'ermita de Sant Esteve.

SANT ESTEVE DE LA COLÒNIA SOLDEVILA

L'antiga església romànica de Sant Esteve la trobem documentada des de l'any 1038. És un altre monument digne d'admiració. Originàriament constava d'una sola nau rectangular. De la primitiva edificació podem veure encara una part de la nau i l'absis central, de finestra tapiada. Les dues absidioles no són originals doncs la planta primitiva era d'una nau, sense creuer. Al 1942, al ampliar-la, és quant s'hi afegiren les dues absidioles neoromàniques. Modernament s'hi han fet restauracions que permeten de descobrir una part de l'antiga edificació.

Pel jardí i berenador de darrere l'absis de l'església, arribem a la Font dels Escolans. Aquest és un bonic racó obra de Mossèn Joan Bajona Pintó. L'amor i l'apreci que té mossèn Joan a aquesta església el va portar a introduir millores a ella i al seu entorn al llarg dels anys, destaca especialment la construcció de la font el 1964 i la restauració de l'absis i l'altar el 1982.



















El recorregut ens baixa fins a tocar la riba del Llobregat. En aquest punt del recorregut, entrem en un dels espais naturals més interessants del riu. En aquest primer tram el bosc de ribera es troba format exclusivament per verns a tots dos costats del riu. Es considera que és l'única verneda veritable existent al Bages.

Al cap de poca estona arribem a la Resclosa de la Rabeia. Passem a tocar dels engranatges que permeten moure les comportes, que regulen l'entrada d'aigua al canal de subministrament de la fàbrica de la Rabeia.

LA RESCLOSA DE LA RABEIA

Caminem pel costat del canal i travessem una zona d'horts fins arribar a la pista que prové de la Masoveria de la Rabeia. Tombem a la dreta cap el veïnat de la Rabeia. Veiem Ca la Mònica, Cal Rabeia i la pròpia colònia.

LA RABEIA

Colònia industrial que rep el nom de la casa i mas de la Rabeia. El topònim dóna nom a tot un seguit de cases al voltant d'una de mare, datada del 1368, "La Masoveria de la Rabeia" situada a l´altra cantó del riu Llobregat. El nucli de la colònia tèxtil que ara es coneix, es va iniciar el darrer quart del segle XIX. El 1872, Jaume Rabeya Casaldàliga va vendre uns terrenys als germans Pere i Jaume Soldevila, que hi van fer la fàbrica de filatura (1880). A l´entorn de la fàbrica van néixer algunes cases de treballadors que van formar els carrers del Tap i la Placeta, ja desapareguts. La fàbrica de la Rabeia, a l´última etapa Hilaturas Gossypium, va ser una de les darreres a tancar arran de la crisi del tèxtil.



La pista deixa enrere aquestes cases i la fàbrica, veiem una xemeneia i a continuació passem Ca l'Obradors i Cal Torres. En els camps d'aquesta última no podem deixar d'apreciar un conjunt de bonics cavalls. El Carlos i jo mateix no desaprofitem el moment per capturar-lo amb les nostres càmeres.

Continuem per la pista. Enlairada a la dreta ens queda el Lledó de Trascastell. Arribem a l'alçada de Cal Roqueta, on ens espera un avituallament a base de sucoses taronges i fresca aigua de càntir. De nou, per sobre la teulada, imponent apareix el Castell de Balsareny.

Deixem la pista que seguíem i tombem a l'esquerra per anar a buscar de nou el riu. El sender circula paral·lel a l'aigua i el recorregut es ple de vegetació variada. Els amics de Balsareny s'han entretingut, i és d'agrair, durant tota la caminada a informar-nos de les diferents espècies que podem observar. Els petits cartells ens informen dels noms dels arbusts i de les les plantes típiques d'aquests verals.










El recorregut s'acosta a la Resclosa dels Manresans, una vintena de metres abans de la caseta de control hi trobem un observatori d'aus, amb un plafó que permet identificar les principals espècies d'aus que s'aturen en aquest indret. Just abans d'arribar a la caseta, a la nostra dreta i enlairades, podem observar un relleu geològic força interessant.

LES DAMMES COIFFÉES O DAMES AMB BARRET

En aquest punt de la caminada podem observar un bon exemple de l'estructura geològica que rep el nom de "dammes coiffées" (dames amb barret). Dels penyasegats de la dreta es desprenen lloses de gres i petits fragments de margues guixenques. La pluja s'emporta les margues, però allà on hi ha una llosa, aquesta fa de paraigua i els materials de sota seu no s'erosionen. D'aquesta manera es forma un conjunt de columnes coronades amb una llosa. Aquestes formes del relleu s'originen, bàsicament, per l'erosió diferencial, és a dir, per la resistència desigual de les roques a ser erosionades.













Tot seguit la caminada arriba a la Resclosa dels Manresans.

LA RESCLOSA DELS MANRESANS O DE LA SÈQUIA

Als peus del castell medieval de Balsareny trobem la Resclosa dels Manresans, de forma semiel·lìptica, encara és l'originària. Està feta amb troncs de fusta i posteriorment reblerta amb pedres i formigó.



Com si d'un afluent artificial del Llobregat es tractés, en aquest indret neix la Sèquia de Manresa. La construcció d'aquest canal, va tenir poc a veure amb les colònies tèxtils, ja que va ser la sequera que patia Manresa a mitjans del segle XIV, la que va fer que el rei Pere III el Cerimoniós, ordenés construir una sèquia per portar l'aigua del Llobregat fins a Manresa i altres poblacions veïnes. Malgrat la proximitat del riu Cardener a Manresa, es van decantar per agafar les aigües del Llobregat ja que aquest tenia un cabal superior i perquè les del Cardener presentaven salinització. La construcció de la sèquia de Manresa (síquia, en la parla dels balsarenyencs) va començar el 1339, i calgué superar l'oposició del bisbe de Vic, propietari d´algunes zones que calia travessar.



La caseta a l'inici de la sèquia serveix per protegir les instal.lacions, concretament la comporta que anivella l'entrada d'aigua al canal. Dins la casa que s'observa es troben els bagants, és a dir les comportes que obren i tanquen la Sèquia.

Ara, el recorregut de la Sèquia comença en aquest indret on es capta l’aigua del Llobregat i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres. Nosaltres la seguirem però per sobre d'ella, gràcies a un camí paral·lel al riu Llobregat. Durant aquest tram del recorregut passarem pel Bosc dels Aurons.

EL BOSC DELS AURONS

Es tracta d'un tram que transcorre per dins d'un bosc caducifoli que esdevé un dels punts més interessants de la caminada. S'hi troben aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol, tot embolicat amb lianes. Molts d'ells amb el corresponent rètol preparat per l'organització.

Aquest conjunt botànic és propi d'ambients més frescals que el d'aquestes contrades, però les condicions d'ombra i humitat d'aquest punt del recorregut permeten l'existència d'aquest bosc.



Passat aquest tram, enllacem amb la primera part de la caminada. Anirem seguint enmig dels horts el canal de la Sèquia. Ara el bosc, entre el canal i el Llobregat, està format per un magnífic bosc de ribera. Hi veiem pollancres, freixes, salzes...
La caminada arriba a la riera del Mujal. Aleshores no tornarem pel camí de l'anada sinó que farem una variació. Passem pel Pont de Santa Maria (alhora viaducte i aqüeducte), on hi ha una fita termenera que indica que la ciutat de Manresa és la propietària de la sèquia.
El creuem i tombem a la dreta pel carrer del Repeu. L'anem seguint i passem per sota el Pont de la Via, fins arribar de nou a la plaça de l'església on donem per acabada aquesta caminada.

25ª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY