CAMINADA POPULAR D'HORTA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 12,33 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 802 metres, baixant: 786 metres.
Altitud mínima: 66 metres, màxima: 391 metres.

Recorregut: Velòdrom, campus Universitari Mundet, Parc de les Heures, carrer Harmonia, plaça Frida Khalo, carrer Arquitecte Moragas, carrer Jorge Manrique, avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, Camí de Sant Genís a Horta, carrer Marquès de Castellbell, carrer Lisboa, carrer Tajo, carrer Fulton, plaça Eivissa, carrer Horta, carrer Vent, carrer Chapí, carrer Feliu i Codina, carrer Congrès, carrer Scala Dei, Pont Ronda de Dalt, Camí de Sant llatzer, Carretera Alta de Roquetes, Pista Camí de Sant Llatzer, coll de la Ventosa, pista Collserola, portell de Valldaura, creuament amb GR-6, baixada fins les Llars Mundet i Velòdrom.

Aquesta caminada queda emmarcada dins els actes del 75º aniversari de la UEC d'Horta. El recorregut alterna el casc antic, edificacions modernes i àrees de muntanya.



La història de l'actual districte d'Horta-Guinardó comença a l'antiga vall d'Horta, coneguda ara com a vall d'Hebron, que és on es va desenvolupar el municipi del mateix nom abans d'agregar-se a Barcelona l'any 1904. Aquest origen marca encara amb força la realitat del districte i així ho reflecteix la seva divisió en onze barris, tot seguint criteris històrics. En el nostre recorregut en trepitjarem quatre d'ells: Horta, Montbau, la Vall d'Hebron, la Clota i el casc antic d'Horta.

PALAU DE LES HEURES

Ens trobem en el barri de Montbau, al peu dels vessants de Collserola, al cantó de muntanya de la Ronda de Dalt. El nom de Montbau podria derivar d'una deformació del de la torre de Gombau, documentada al terme d'Horta en època medieval. Era una zona fins llavors poc habitada, a partir de 1956 es començà a urbanitzar de forma planificada per fer front a les necessitats d'habitatges per acollir la immigració de la postguerra.
La caminada entra al barri per l'extrem de llevant, on hi han les antigues Llars Mundet, entitat de caràcter benèfic actualment reconvertida en un nou campus universitari amb les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, entre d'altres. Dins del recinte hi trobem el Palau de les Heures o Can Gallart, una singular edificació d'inspiració noucentista amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, a l'estil dels castells francesos que data de 1895 segons plans d'A Font i Carreras per al navilier Gallart, que contenia un esplèndid mobiliari i notables obres d'art; actualment és propietat de la Diputació de Barcelona i constitueix un annex de les Llars Mundet. Acull la Fundació Bosch i Gimpera.

ESCULTURA "ELS MISTOS"

Aquest conjunt escultòric està situat a la Vall d’Hebron, a l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i la Plaça Sant Genís, en una zona de la ciutat que va ser reordenada amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Molt a prop seu s’hi ha reconstruït el pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937, que dissenyà l’arquitecte català Josep Lluís Sert.
Els Mistos, és una escultura o "Match Cover" de l'escultor i dissenyador Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) i la critica d'art i restauradora Coosje van Bruggen (Groningen, 1942). Es tracta d'una interessant obra d'aquest artista pop, que el 1987 va rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a un parc urbà de la ciutat de Barcelona, dissenyant aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, que són reproduïts a gran escala, i en aquest cas les mides de 20 x 9 x 13 metres, així ho demostren.
La capsa de mistos es presenta mig oberta, amb el contingut desordenat i fins i tot n’hi ha alguns escampats per les vores. Crida l’atenció per presentar-se a una escala molt elevada, pel gran realisme i per la vistositat dels colors. La col·laboradora Coosje van Bruggen, explica que quan finalment van tenir la maqueta del model de l’escultura acabada van intentar desxifrar-ne el contingut. Coosje no podia pensar en Barcelona sense oblidar la guerra civil, la qual sembla simbòlicament reflectida en els colors de l’escultura (negre, groc, vermell i blau)i en la disposició de caos i desordre en què es presenten els mistos. La flama, de color blau, oneja com una bandera i els mistos, com soldats o manifestants van avançant o caient. Hi ha altres temes amb els quals aquesta obra es podria relacionar, per exemple, els molins, suggerits per l’escala de l‘escultura i les formes dels mistos suspesos al damunt. Això porta directament a Don Quijote i Cervantes. Els colors dels mistos son el vermell i el groc, els de la senyera. El simbòlic tema del foc es pot veure en una forma tan corrent com doblegar o no depenent del consum de cadascú. El model en format petit conté dues referències a grans obres: l’escultura de Picasso a l’exterior del Cívic Center de Chicago i les torres de la façana principal de la Sagrada Família, d’Antoni Gaudí.

Entrem en el casc antic d'Horta. El seu origen es troba en les propietats que tenien diverses famílies relacionades amb la noblesa militar i l'Església. El creixement de la població entre els segles XVI i principis del segle XX està molt lligat a l'existència de grans quantitats d'aigua a la zona, factor que va fer possible la instal·lació de nombrosos safareigs, fins el punto de que a principis del XX es rentava roba procedent de tota Barcelona.
Actualment el barri manté la estructura del nucli antic al voltant de la Plaça Eivissa, i té una zona residencial amb edificacions unifamiliars i plurifamiliars. La part antiga del barri sorprèn pel seu marcat aire rural. Destaca com a masia antiga la de Can Mariner, al carrer d'Horta cantonada amb el del Vent. Restaurada el 1950, és una de les masies més grans i ben conservades.

Una vegada traspassat el pont de la Ronda de Dalt seguim per la carretera Alta de Roquetes uns 150 metres. Aquí ens desviarem a la nostra esquerra per entrar a la Vall de Can Masdeu seguint el camí de Sant Llàtzer, una pista ampla i agradable que comença en lleugera pujada.

CAN MASDEU

Can Masdeu és una antiga leproseria "okupada", que funciona com un centre social, on fan activitats i tallers. Devia ser una casa maquíssima, i la vista és impressionant.

HOSPITAL DE SANT LLÀTZER

A sobre mateix de Can Masdeu hi ha l'Hospital de Sant Llàtzer. A partir d'aquí comença la pujada forta. Val la pena anar mirant les vistes sobre Barcelona i el mar.



Quan falta poc per arribar al Coll de la Ventosa, un cop superades les dues pujades fortes, hi ha un rètol que indica un corriol a la dreta per anar a la propera Font de Santa Eulàlia.













Al final de la pujada s'arriba al pàrquing del Coll de la Ventosa, a 248 metres sobre el nivell del mar.

COLL DE LA VENTOSA

Des del Coll de la Ventosa, seguirem la carretera d'Horta o del Cementiri del Nord cap a la nostra dreta per anar a passar sobre el pont que la creua a l'alçada de Can Rius. Les vistes des del pont son espectaculars, a un cantó tenim Barcelona i al altre tot el Vallès. A la fotografia de la dreta, veiem en primer terme el Turó de Montcada i al fons el Montseny nevat.



Creuem la carretera i seguim la pista amb lleugera pujada que ens portarà als peus del Turó d’en Gras i a tocar de Can Ferrer.



A continuació passarem pel Forat del Vent, coll a la carena amb magnífiques vistes sobre Barcelona i el Vallès. Desprès d'un petit tram de pista suau arribem al punt més fort del camí. És el tram conegut popularment com "el matamatxos". Són uns 360 metres de forta pujada per un corriol en força mal estat, que ens deixa als peus del Turó d'en Fotjà.
Un cop a dalt sembla que el camí no continui. Agafem un corriol cap a la dreta, marcat com a GR, que fa una mica de baixada. Arribem al Restaurant Juaco. Seguim la pista principal senyalitzada com GR, que va paral·lela a la carretera d'Horta a Cerdanyola. En un petit replà ens aturem per esmorzar.



Continuem la caminada i just desprès de trobar uns edificis agafem un corriol estret amb pujada que ens portarà fins el Portell de Valldaura, una gran esplanada des de la qual tornarem a tenir molt bones vistes de Barcelona, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. El Portell de Valldaura amb 361 metres sobre el nivell del mar es el punt més alt de la ruta.



Deixem el Portell de Valldaura i agafem una pista que travessa la carretera de Cerdanyola. Aquí comença una còmoda baixada que va resseguint el costat est del Turó del Trac. Anirem baixant fent fortes giragonses a dreta i esquerra fins arribar a les Llars Mundet.
Continuem deixant a la nostra esquerra el Parc del Laberint, un element patrimonial molt destacat d'Horta que acull el jardí més antic de tots els que es conserven a Barcelona. Començat el 1794 dins d'una finca dels marquesos d'Alfarràs, és un magnífic exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII. Va ser adquirit per l'Ajuntament el 1967 i obert com a parc ciutadà el 1970.
Finalment arribem al Velòdrom d'Horta, on acabem la caminada.

CAMINADA D'HORTA 2010