Los Folloneros: CAMINADA DE NADAL A BARCELONA

CAMINADA DE NADAL A BARCELONA

Distància recorreguda: 7 quilòmetres aproximadament.

Recorregut: Parc de la Ciutadella, avinguda Marquès d’Argentera, Pla de Palau, passeig de Colom, plaça Portal de la Pau, avinguda de les Drassanes, carrer Sant Oleguer, rambla Raval, Riera Alta, ronda Sant Antoni, plaça Pes de la Palla, carrer Ferlandina, plaça dels Àngels, carrer Elisabets, carrer Canuda, avinguda Portal de l'Àngel, carrer Arcs, plaça Nova, carrer Del Bisbe, plaça Sant Jaume, carrer Jaume I, plaça de l’Àngel, carrer Princesa, passeig Picasso, paseig Pujades i parc de la Ciutadella.

Agafem l'ampla avinguda del Marquès de l'Argentera que passa per davant l'Estació de França i la Duana Vella (segle XVIII). Aquesta és un edifici construït entre 1790 i 1792 pel marquès de Roncali, enginyer i ministre d'hisenda de Carlos IV. D'estil neoclàssic on destaca la seva façana policroma d'estructura simple, però rica en relleus al·legòrics al comerç ultramarí. Es va fer servir com a Duana fins el 1902. Després va ser seu del Govern Civil i actualment es la seu de la Delegació del Govern central a Catalunya.

Arribem al Pla de Palau. Va ser des de ben antic la plaça principal del comerç a Barcelona, ja que oferia l'únic accés des del mar fins a la ciutat per a les persones o mercaderies a través de la Porta del Mar. Durant el període medieval, va esdevenir el centre dels intercanvis comercials, d'aquí que es construís dins la plaça una sèrie d'edificis relacionats amb el comerç. El seu nom recorda l'antic Palau Reial on s'allotjaven els reis quan venien a Barcelona, que fou destruït per un incendi el 1875.

Continuem i passem per davant la Casa de la Llotja de Mar (1383), la casa de Cervantes, Capitania General, passeig de Colom i arribem al Portal de la Pau.

El Monument a Colom és una de les més famoses estàtues de la ciutat de Barcelona. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. Wikipèdia.

Enfilem l'avinguda de les Drassanes, carrer de Sant Oleguer i Rambla del Raval. Aquí podrem admirar el gran gat de bronze de l'artista colombià Fernando Botero, del 1990. Va estar emplaçat inicialment al parc de la Ciutadella. Posteriorment va ser traslladat a la Vila Olímpica i poc després al costat de les Drassanes. Finalment, el 2003 va ser ubicada al seu emplaçament actual, a la nova Rambla del Raval, on adquireix un gran protagonisme.

Anem seguint ara pel carrer de la Riera Alta fins a trobar la Ronda de Sant Antoni. Veiem les edificacions provisionals del Mercat de Sant Antoni.

Seguirem per la Plaça del Pes de la Palla i pel carrer de Ferlandina per aparèixer a la Plaça dels Àngels. Aquesta deu el seu nom a l'antic convent que ocupa un dels seus costats.

El Convent dels Àngels va ser habitat per monges dominiques i construït entre els anys 1562 i 1566. Després de la desamortització (1835) es va transformar en Casa de Correcció Municipal i posteriorment en parròquia de Sant Antoni Abat. L'església és un edifici d'estil tardogòtic, d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis poligonal. El portal, amb pilastres i frontó, és de tipus renaixentista. El conjunt va ser restaurat el 1984 pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio. Actualment allotja una sala d'exposicions i és la seu del FAD.

La Plaça dels Àngels es presidida pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Va ser dissenyat per l’arquitecte nord-americà Richard Meier. Està concebut com un edifici de traçat longitudinal de 120 x 35 metres de base, en el qual s’hi inscriu una peça base circular que travessa verticalment les quatre plantes, i a partir de la qual s'articulen les diferents zones d'exposició.

L'arquitectura de Meier es basa en un racionalisme clar, amb referències als mestres del moviment modern i en particular a Le Corbusier, i que combina les línies rectes amb les línies corbes en un diàleg constant entre els espais interiors i la llum exterior, que penetra a l'edifici a través de galeries i grans lluernaris.

Deixem la Plaça dels Àngels i continuem pel carrer d'Elisabets. Primer de tot ens trobem amb la Capella dels Infants Orfes. La Casa dels Infants Òrfes va ser fundada el 1370 per Guillem des Pou. Va ser enderrocada l'any 1995. L'edifici havia estat construït el 1578. Només en resta la capella, d'una sola nau coberta amb volta de llunetes i capelles laterals comunicades entre elles. Actualment és ocupada per les dependències del Centre d'Investigació de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB).

A continuació ens trobem amb la Capella de la Misericòrdia, actualment ocupada per la Llibreria La Central del Raval. Desprès trobarem el Convent del Bonsuccés, del qual només en resta un cos d'edifici de cinc plantes, coronat amb una galeria d'arcs de mig punt, que actualment és la seu del Consell de Districte de Ciutat Vella. El seu element més interessant és la porta, obra del mallorquí Miquel Perelló, del 1690.

Creuem la Rambla, deixant la de Canaletes a la nostra esquerra i la dels estudis a la dreta. Continuem pel carrer de la Canuda fins l'avinguda del Portal de l'Àngel. Seguirem pel carrer dels Arcs fins la Plaça Nova.

Pel carrer del Bisbe arribarem a la Plaça de Sant Jaume, amb l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat a banda i banda. El Nadal hi és present amb la decoració de galets gegants i un bonic pessebre.

Agafem el carrer de Jaume I, Plaça de l'Àngel, carrer de la Princesa i Passeig de Picasso per tornar al punt de sortida. Davant nostre tenim el Castell dels Tres Dragons, edifici de maó vist, coronat de merlets. El nom li be del títol d'una comèdia de Serafí Pitarra. Fou construït per Domènech i Montaner l'any 1887 com a restaurant de l'Exposició Universal, en un neogòtic funcionalista.