MARXA-PASSEIG LA VALL DEL TENES

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 12,39 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 718 metres, baixant: 735 metres.
Altitud mínima: 308 metres, màxima: 812 metres.

Sortim de la plaça de l'església de Sant Vicenç de Riells i ens enfilem pel camí de can Quintanes, que deixarem ben aviat per un corriol descendent. Travessem un torrent i comencem a pujar per la zona empedrada dels Tripons. A la nostra esquerra tenim bones vistes de les costes d'en Batlles i del Turó de les Onze Hores il·luminades pels primers raigs de llum matinals.

Seguim pel corriol principal travessant algunes pistes fins arribar al torrent de Can Canals. Travessem el torrent i continuem enfilant-nos per la pista. Passarem a tocar de les runes de l'antiga casa de Can Coll.
La pista descendeix una mica fins creuar la torrentera i desprès enllaça amb el corriol que s'enfila a la dreta cal al

COLL DE CAN TRIPETA

El Coll Tripeta es troba a 670 m. és una important cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A l'altra banda del coll, baixa un corriol cap als sots Feréstecs i l'ermita de Montmany, indret on s'ambienta la novel·la modernista Els Sots Feréstecs, que va escriure Raimon Casellas el 1901. Pel coll passa la pista que ve del santuari de Puiggraciós i l'Atmella.
Des d'aquí les vistes panoràmiques son extraordinàries: a davant nostre els cingles de Bertí amb el Puig Ciró i la Trona; a ponent el Sot de Bellobir, per on hem arribat al lloc, amb les siluetes al fons de la Mola, el Montcau, el Farell i els cingles de Gallifa; a llevant tenim el Sot de Montmany amb el Castell de Montmany o dels Moros i el Tagamanent.




















Agafem la pista direcció al Santuari de Puiggraciós i abans d'arribar-hi, en un petit eixamplament, esmorzarem.Desprès seguint la pista ens acostarem al

SANTUARI DE PUIGGRACIÓS

El santuari de Puiggraciós va ser erigit entre 1701 i 1711, si bé la imatge de la Mare de Déu que s'hi venera és gòtica i estava inicialment a Montmany. Actualment hi ha una comunitat benedictina de monges i és un important centre d'activitats religioses i populars, com els aplecs dels pobles de la rodalia.
La seva planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada es quadrada amb una motllura al seu voltant, per sobre d'ella hi ha un ull de bou. La façana és coronada amb una petita espadanya amb arc de mig punt.
























La llegenda explica que la imatge fou trobada per un pastor i un bou molt a prop del Santuari on hi ha una petita capelleta, a la vora de la torre que s'havia utilitzat per l'antic telègraf òptic.



































Desfem el camí i tornem al Coll de Can Tripeta de nou. Des d'aquí continuem per la pista principal en direcció a la cinglera que pujarem pel grau Mercader. Aquest grau abans que es fes la pista que mena de Puiggraciós cap a can Mestret i el Traver, servia perquè els habitants dels cingles baixessin cap a l'Atmella per anar al mercat de Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l’antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat.
Un cop arribem a dalt, ens trobem la casa de Can Mestret. Deixem la pista principal per continuar cap el Traver de Bertí tot passant pel costat d'unes petites arcades d'una antiga bòbila.

EL TRAVER DE BERTÍ

És un mas edificat en un singular paratge d'antic poblament ibèric entre els segles XVII i XVIII. Tenim bones vistes del Vallès i Barcelona, Sant Llorenç del Munt, el Farell, Gallifa cap a l'horitzó i de Riells i el Turó de les Onze Hores més a prop.Desfem el camí pel que hem vingut, tornant enrere en direcció a Can Mestret i, just abans d'arribar-hi, deixem la pista per anar a la dreta tot endinsant-nos a l'alzinar per un corriol que després d'una breu pujada comença a baixar pel Grau del Traver.
El grau Traver s'utilitzava per anar des de Riells a la masia del mateix nom passant pel serrat de Quintanes. És un baixador força dret i encara conserva trams ben empedrats, a mig camí hi trobem la cova de la Guilla i les balmes del Traver que servien d'aixopluc al ramat d'aquella contrada.
Un cop sortim del grau, després d'un seguit de llaçades, caminem cap a ponent, amb una molt bona visió del sot de Bellobir i el Mas Quintanes. Anirem resseguint la cinglera per sota el nivell de les roques vermelles.
Al final de la cinglera ens trobem sota el

TURÓ DE LES ONZE HORES

El turó de les Onze Hores o castell d'en Bes a l'igual que tota la cinglera que segueix fins al coll Tripeta està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El primer és una roca vermellosa d'origen continental formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el segon per gresos blanquinosos d'origen marí de l'eocè de l'era terciària.
Seguim pel corriol sobre la carena fins arribar a una pista on ja trobem les primeres cases. Anem pels carrers del poble que ens portaran de nou a la plaça de Riells.

MARXA PASSEIG A PUIGGRACIÓS