XXXª RONDA VALLESANA EL MONTSENY

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 21,00 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.307 metres, baixant: 1.446 metres.
Altitud mínima: 399 metres, màxima: 1.346 metres.

Iniciem aquesta caminada al càmping Les Piscines al poble de Montseny. S'agafa la pista que porta al pla de la Calma pel Molar. Travessem el pont sobre La Tordera i contínuament anirem guanyant alçada, a estones seguint la pista i d'altres per dreceres que l'escurcen. A la nostra esquerra queda ensotalada la

CASANOVA DEL MOLAR

Més tard travessem el torrent Clot del Torrentó amb un petit saltant d'aigua. Deixem la pista principal i ens enfilem a través del bosc. Arribem al mas

EL MOLAR DE DALT

Casa de pagès situada a 840 metres d'altitud, sobre uns prats que destaquen sobre el tupit bosc. Antigament era coneguda amb el nom de El Mulá.
Continuem pujant per la pista. Anem deixant a banda i banda els camps de conreu del mas. Deixem la pista i entrem al bosc on trobem un grup de cinc castanyers, gruixuts i centenaris.













Continuem pujant i travessant varies vegades la pista tot fent drecera. Arribem a la jaça del Mal Pas. En aquest lloc és on ens separem, uns per fer la ronda curta i els altres per fer la llarga.












Continuem pujant amb força. Passem un pas entre roques conegut com l'Estret de Gibraltar. Es continua pel bosc entre alzines i atapeïda vegetació. En sortit del bosc arribem a un prat herbat:

EL COLLET DE LA VENTOSA

Ens trobem a 1.185 metres d'altitud. Tenim vistes del pla de la Calma, vers ponent; del Puig Drau, vers tramuntana i d'una àmplia vista del Montseny, vers llevant.
Continuem enfilant-nos cada vegada en més forta pujada. Finalment arribem al cim del

PUIG DRAU

Situat a 1.344 metres és l'alçada màxima del recorregut. Es tracta del gegant de la Calma, no tant sols perquè és el punt culminant, sinó pel seu aspecte feixuc i enorme. El puig Drau o d'Arau s'aixeca a l'extrem de llevant de la Calma i s'aboca damunt la vall de la Tordera. El cim, ocupat per un repetidor, és tan ample que obliga a desplaçar-se per contemplar tot el panorama. Al nord apareix la vall de la Castanya i al fons el Pirineu. A llevant es veuen amb detall els massissos del Matagalls i del turó de l'Home. Per migdia s'estira la serra del Sui i del turó del Samon i, més enllà es veu la depressió Prelitoral, el Montnegre i el mar. Cap a ponent es desplega tota la Calma, fins al Tagamanent, que treu el cap pel darrere.Seguim per la pista tot baixant suaument i passem pel pla d'en Xixa. Més endavant arribem als Plans del Vilar a 1.290 metres. Cruïlla de camins al peu de la rampa que puja al puig Drau. La pista, sinuosa, serpenteja entremig del verd sense grans desnivells i lentament s'endinsa pel pla de la Calma. Aquest es caracteritza per la lleugera inclinació cap al vessant del Figueró i per estar cobert de landes de bruguerola, ginestell i falgueres.Trobem a la nostra dreta una fita de pedra vermellosa que separa els municipis de Montseny, Brull i Figaró. Ens trobem al pla de la Terma. El bruc i la falguera s'estenen arreu per l'ampli llom de la Calma.

TURÓ DEL PONIOL I BARRACA D'EN RAMON

Poc desprès, voregem per llevant el turonet del Poniol, on hi ha les restes de la barraca d'en Ramon. Construïda amb pedres i sostre de pissarra, destaca per tenir en una de les parets, una llosa decorada amb centres concèntrics que data del Neolític i que fou obra dels primers ramaders que habitaren la Calma.Arribem a una cruïlla de camins en un pla de la serra, tot just sota el turó del Poliol. Ens trobem a la Sitja del Llop a 1.270 metres d'altitud. El camí ressegueix l'ampli llom de la serra. Travessem els plans de Vallfornès o de Roca Roja.Quan la serra s'estreny, la pista es transforma en un fressat corriol. Arribem a la Roca Roja 1.285 metres. Petita però abrupta elevació de la carena. La remuntem i trobem diverses plaques, en record d'excursionistes morts. Girem cal al sud i creuem l'herbat pla del Sui. Desprès d'una ascensió suau arribem a

EL SUI O SULL

El Sui es troba a 1.322 metres. És un petit cim cònic, cobert de roques i que forma part de la carena. Està coronat per un pedró de pedra seca amb una bandera al capdemunt. El paisatge és similar al del puig Drau. Bona vista de la vall de Vallfornès i del feréstec sot de la Bascona.

Baixem entre brugueroles i pedruscall i finalment per un llom ample, entre brucs i ginebres arribem al coll del Roure Gros o de Masdéu a 1.215 metres. Allargassat, amb ginebrons, ginestells i bardisses.













Arribem al Coll del Pou d'en Besa a 1.185 metres. Collet herbat dalt de la serra culminant, entre l'escarpat turó d'en Cuc i el petit turó de Pinovell. La vista que es descobreix per llevant resulta impressionant: de nord a sud es veu el puig Drau i el Molar a la falda, la solana del Matagalls, des de Santandreu fins a Sant Marçal, els Castellets, les Agudes i el Turó de l'Home, el poble de Montseny i, a l'extrem dret, el proper turó del Samon. Per ponent, la vista arriba a Montserrat i la plana del Vallès Occidental. A l'esquerra, fageda avall, es troba el pou de glaç d'en Besa, també conegut amb el nom de pou del Diable. Anys enrere va ser ensorrada una part de la paret del pou per a facilitar la sortida del bestiar que hi pogués caure.


























Continuem cap al turó de Samon seguint el llom de la serra, per un corriolet que voreja per ponent una petita elevació: el turó de Pi Novell. Arribem al Collet del Pi Novell a 1.192 metres. Obert als peus del turó de Samon. La fageda arriba per la seva obaga. El corriol s'enfila cap a llevant pel llom de la muntanya.

TURÓ DEL SAMON

Situat a 1.273 metres. És un cim allargassat i herbat, vèrtex geodèsic de segon ordre i tercer cim de la Ronda Vallesana. El panorama és magnífic tot al voltant, excepte pel nord-oest, on els gegants de la Calma, el Sui i el puig Drau, oculten una bona part d'aquest altiplà. Tot i així, el Pirineu és ben visible. Cap a llevant es contempla el Matagalls, la vall de Sant Marçal i el massís del turó de l'Home. Per migdia s'estira la vall de Sant Pere de Vilamajor, en la capçalera de la qual, al sud-est, es reconeix l'ermita de Sant Elies, dalt d'un turó, i la masia solitària del Cortès. Més enllà, la serralada Litoral i el mar. Cap al sud-oest, s'albiren les muntanyes del Barcelonès i a ponent Sant Llorenç i Montserrat.

Baixem fort fins al Collet del Roquet, on girem de cop cap a l'esquerra seguint un corriol poc definit. Passem per la font del Roquet a 1.190 metres. Està situada sobre un estrep o balconada que formen uns petits cingles avançats sobre la vall. La font, envoltada d'herbei, no és més que un bassal que s'omple per filtracions. El corriol continua i passa per

LA FONT JOANA

Es troba a 1.140 metres, darrere d'un freixe gros i solitari. La font raja al peu d'unes roques.
Deixem el corriol per agafar una pista. Passem pel Pla de l'Ajaguda i en arribar a la Plana del Corral s'ens ajunta la caminada curta. Deixem a la dreta les diferents construccions del mas

EL SAMON

Comença una pista asfaltada. Arribem a un grup de cases. Passem pel mig del mas de

CAN BESA

Finalment arribem al càmping Les Piscines. Travessem el pont sobre La Tordera i així acabem aquesta caminada.

XXXª RONDA VALLESANA 2009

Fotografia: Panotxes al Molar de Dalt