


Distància recorreguda: 15,24 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 433 metres, baixant: 433 metres.
Altitud mínima: 300 metres, màxima: 461 metres.
Temps total: 4 hores i 1 minuts.
Ens trobem al Parc de Can Crusellas. La caminada segueix bona part del PR-C 135 o Sender d'Artés. L'itinerari és planer i transcorre entre terres de conreu en la major part del recorregut i gairebé tot dins del municipi, encara que trepitjarem també el terme de Calders.
EL PARC DE CAN CRUSELLAS
El parc de Can Crusellas consta de més de 5.000 metres quadrats de superfície, la major part de la qual és ocupada per vegetació. Té un total de quatre entrades repartides per tot l'espai i que connecten amb els tres carrers que envolten el parc (el Passeig Diagonal, el carrer del Jardí i el carrer de les Parres). Ens crida l'atenció, en un dels cantons, una estructura composta per tres turons de diferents alçades amb una zona de xiprers. Un dels tres turons és, en realitat, una zona de joc infantil molt original, amb entrades subterrànies, escales de cargol.... Segons la reforma de 1988, aquesta construcció s'anomenava "la Cova Soterrània". Actualment ha quedat anul·lada per una reixa de ferro, tant per la part superior com per les tres entrades. S'ha hagut de tapar el seu accés per tal d’evitar els actes vandàlics i els possibles perills per als nens. Aquesta Cova Soterrània és el turó o pujol de més alçada de tot el parc.
Després de realitzar les corresponents inscripcions, sortim del parc per la banda del Passeig Diagonal en direcció sud-oest. Tombem a la dreta fins a trobar el carrer d'Enric Guadayol. Girem a l'esquerra i de seguida a la dreta pel carrer de Barcelona. Ens dirigim a la zona esportiva d’Artés travessant-la fins al carrer Arquitecte Gaudí. El seguim a la dreta fins el carrer de Montserrat, on girem a l'esquerra. Al final del carrer, tombem a la dreta seguint el carrer de Salvador Espriu. Abans d'un revolt, deixem l'asfalt i agafem un corriol, a mà esquerra, que ens portarà a enllaçar amb el Camí de Can Vila. Envoltats de camps de conreu anem avançant.
CAN VILA
L'edifici original era de planta basilical, però ha anat patint ampliacions, la ultima de les quals va tenir lloc al segle XIX amb la construcció de la capella, adossada a la façana nord, i la reforma total de la façana de migdia. En aquesta, hi ha la porta principal que dóna a un pati tancat. A l'esquerra hi ha una torre de planta quadrada rematada per merlets. A ponent i a tramuntana s'hi troben les façanes més antigues amb la pedra sense arrebossar. La capella adjunta és neogòtica i està dedicada a la Santa Fe. L'any 2001 tota la masia va ser restaurada per convertir-se en un restaurant. Disposa d'una gran terrassa, uns porxos i una granja d'animals. Anem a situar aquesta masia en mig de l'edat mitjana.

LA FONT DE LES TÀPIES
Aquesta aigua procedeix d'una circulació càrstica entre els nivells de la Formació Tossa, que aquí es troben constituïdes per calcàries noduloses. Com a conseqüència de la surgència, s'han originat unes interessants formacions de travertí, de gran bellesa. Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits i ombrívols on abunden les molses, les hepàtiques i les falgueres. L'aigua ha estat canalitzada cap a una bassa amb safaretjos, sembla ser que des de molt antic. Amb els anys s'hi han afegit altres construccions de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats d'ovelles hi abeuressin. La zona conserva una important vegetació típica de ribera, entre la qual hi destaca un pollancre de 40 metres d'alçada i diversos plataners.

A continuació, i després de travessar el Torrent de les Tàpies, ens enfilem per l'altre costat, seguint el camí en més bon estat que el de baixada. Més endavant la pujada es suavitza i arribem a una esplanada on unes alzines formen un petit espai d'ombra, a sota seu trobem el primer avituallament.
EL MAS DE LES TÀPIES
És una masia de grans dimensions formada per la casa de l'amo, amb un cos adossat més baix (que és la casa dels masovers), una pallissa, un cobert fet de tàpia i una capella. La casa de l'amo és una estructura molt gran i llarga, de planta baixa, un pis i golfes. El seu origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot als segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, podem veure unes grans galeries i una interessant porxada, construïdes possiblement quan es van dur a terme les ampliacions que demanava el seu ús com a hostal.
Ens diuen que al seu interior es conserva l'habitació del bisbe, l'alcova on s'hostatjava quan visitava la parròquia. Destaca l'esvelta torre quadrada que s'aixeca en un extrem de la casa. És el campanar de la capella de la Immaculada, amb la qual es comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades.
LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LES TÀPIES
Aquesta capella de la Immaculada Concepció de les Tàpies, es troba adossada al mas de Les Tàpies des de l'any 1880 en que va ser construïda. El campanar, de planta quadrada, es va construir l'any 1881 i connecta amb la capella a través d'una galeria porxada de maó amb dos arcs.
Continuem endavant pel camí principal, tot passant pel costat de la pallissa. A l'obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc està format per pins, roures, alzines, boixos, etc. que també és d'una gran bellesa. A migdia els camps conreats s'estenen pels Plans de les Tàpies.
AQUÍ
P. EMMANUEL PEYPOCH SALA. S.I.
HA ESTAT ASSASSINAT
PELS MARXISTES
29 DE JULIOL DE 1936
Continuem pel camí fins a trobar una bifurcació. Seguim pel camí de l'esquerra per dins un bosc molt esclarissat. Cap a migdia anem veient la zona residencial de l'Oller. Més endavant deixem a l'esquerra un dipòsit d'aigua. De seguida arribem a una pista més ampla a tocar d'una nau molt allargassada. Acabem de baixar i arribem, finalment a la zona residencial de L'Oller. Ens trobem amb una cruïlla de camins amb un indicador del Camí de Les Tàpies.
La barraca sembla molt ben conservada, es de tipologia rectangular i es troba enganxada a un marge. Una mica més endavant arriben al Torrent de l'Oller. Aquí el camí principal marxa cap a l'esquerra en direcció al mas de Les Tàpies. Nosaltres continuem de front. Més endavant arribem a una nova cruïlla. La pista que ens travessa és el Camí de Les Tàpies provinent de la carretera. Continuem endavant sempre pel camí principal i sense deixar la direcció de llevant. Sortim del bosc i arribem a una zona oberta. Deixem el camí principal i ens enfilem a la nostra esquerra, pel costat d’un antic forn de teules, fins al mas Canadell.
EL CANADELL
importants modificacions. Engloba un conjunt de masies que conformen una estructura complexa i de grans dimensions. Hi ha la casa gran de l’amo, la casa del masover, la pallissa i altres dependències menors distribuïdes a l’entorn d’una esplanada central o era.
Després de travessar el pati interior, sortim per l'antre cantó i seguim el passeig arbrat que ens porta fins a l'antiga bassa de reg.
La bassa està molt ben conservada i servia per regar els horts de l’entorn. Davant d'ella els amics d'Artés ens han preparat l'esmorzar.
Deixem la bassa a la nostra dreta i seguim el camí que porta a la carretera. De seguida veiem a mà esquerra, un indicador del corriol que porta a l’ermita de Sant Salvador del Canadell, del segle XII. El seguim tot enfilant-nos una mica per dins del bosc. Al cap de molt poca estona arribem a l'ermita.
L'ERMITA DE SANT SALVADOR DEL CANADELL
La seva planta és rectangular i consta d'una sola nau acabada amb un absis orientat a llevant; la seva coberta és de volta de canó. Les parets estan fetes de filades de carreus més o menys quadrats. Té dos finestrells poc vistents i, a la façana principal, un portal adovellat, amb una senzilla motlluració que té dos carreus a la base de factura gòtica. L'espadanya situada damunt la façana de ponent, està parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). La capella que actualment es conserva sencera és d'obra gòtica de tradició romànica.
El corriol, en aquest tram, passa molt a prop dels camps del Pla de Les Quingles. Ens hi enfilem per mirar de fotografiar, encara que sigui de lluny, la masia de Les Quingles.
LES QUINGLES
Les Quingles es una masia documentada a partir del segle XVI. Originàriament era una masia de petites dimensions, que va ser ampliada i reformada a la dècada de 1950. La remodelació a què va ser sotmesa va imitat l’estructura d'una masia tradicional, eliminant bona part dels elements originals. Actualment té forma de planta basilical, amb diversos cossos adossats.
Retornem al corriol i seguim avançant cap a llevant, ara baixant una mica. Més endavant enllacem amb el Camí de Les Quingles que va fins a la carretera. El seguim breument cap a la dreta, fins a retrobar a l'altre cantó el corriol que seguíem. L'agafem i ens anem enfilant de nou, per dins el bosc, fins a enllaçar amb el Camí de Mont-ros que prové de la carretera. Girem a l'esquerra en direcció al nord. Ben aviat arribem a una cruïlla, seguim per la dreta cap el proper mas de Mont-ros.
EL MAS MONT-ROS
Les cobertes dels edificis són inclinades, de teula ceràmica d’estil àrab. La casa original té una coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, i està orientada a migdia. En aquesta façana hi ha un portal adovellat i varies finestres amb llinda i brancals de pedra treballada. La masia o edifici principal té els murs de càrrega arrebossats.
Revoltem la casa i anem continuant sempre pel camí principal, mantenint-nos en la cota dels 435-440 m.a. Avancem de nou envoltats per camps de conreu i algunes clapes de bosc esclarissat. Més endavant el camí comença a davallar. Veiem a mà dreta una barraca de vinya al costat d'un dipòsit d'aigua.
Arribem a una cruïlla, seguim per l'esquerra, deixant al mateix cantó una gran bassa de purins. Creuem el Torrent de les Tàpies i pugem una mica per enllaçar amb la pista que provenint de la Urbanització Vista Pirineu porta a la masia de Torrecabota.
TORRECABOTA
Es tracta d'una masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial, diversos coberts i una capella. El cos principal és de planta rectangular i està envoltat per diverses edificacions annexes. La masia, consta de planta baixa, primera planta i golfes. La seva capella, data del 1687 i és de planta rectangular. Destaca un absis semicircular a llevant i està dedicada a la Mare de Déu de Fàtima. Es troba dins del terme municipal d'Artés.
Deixem el camí principal que continua fins a la masia, i seguim recte per un camí que passa, a un nivell més baix, per la banda de migdia de la masia. Aquest tram correspon a l'antic Camí Ral de Manresa a Vic.
EL CAMÍ RAL DE MANRESA A VIC
El plafó informatiu ens diu: "Segles enrere, el Camí Ral era la ruta terrestre per excel·lència, la que comunicava les ciutats principals, per on circulaven els viatgers i, per tant, per on la població rebia la informació del que havia passat a la població veïna, o a la capital, o més enllà. Els camins reials simbolitzen l'afany ancestral de saber més enllà del propi poble, l'afany de conèixer altres territoris i de comprendre què hi passava. Aquest afany i la singularitat del camí ral és el que ha donat, al llarg dels segles, la raó de ser del poble de Calders i n’ha originat el seu creixement, la seva fisonomia i la seva distribució urbana actual. Del Pont de Cabrianes a Calders: El camí ral travessava el riu a gual i pujava seguint la carena fins a la casa de Les Tàpies. Des de Les Tàpies es pot seguir perfectament el camí passant pel Forn de la Calç i per sota la casa de Torrecabota fins a trobar el camí ral de Calders a Artés i el camí de Viladecavalls..."
Arribem a una pista més ampla, on hi ha el pal i el plafó informatius sobre el Camí Ral. Davant nostre, una mica ensotada, veiem una nova barraca de vinya.
Aquesta barraca, com totes les que hem anat veiem, també està molt ben conservada. És de planta circular, amb la porta de llinda plana i el sostre cobert de pedruscall i vegetació. A la part posterior, encarada a llevant, hi observem una finestra senzilla.
Retornem al camí ample que seguirem cap al nord. Veiem a mà esquerra les vinyes de Torrecabota. En tota aquesta petita vall, plena de torrents, anirem veient petits espais boscosos amb alzinars de carrasca i alguns roures entre els camps de cereals. Al cap de poc deixem la pista, que continua cap a la carretera d'Artés a Calders, i agafem un camí que surt a l'esquerra i que, tot davallant, ens portarà de retorn a Artés.

Els ametllers van ser un dels conreus utilitzats per substituir la vinya. L’ametller és un arbre de secà que resisteix prou bé el fred de l’hivern i les fortes sequeres de l’estiu i que no necessita massa cura. Es podia plantar als marges del grans conreus de cereals i tampoc necessitava un terreny massa pla. El curiós d’aquest conreu és que per aconseguir arbres resistents, cal fer un empelt. És a dir, primer es planta un plançó d’ametller amarg, i després s’hi fa un tall al petit tronc i se li empelta (o encaixa) una branqueta d’un ametller de bona qualitat. Les flors dels ametllers guarneixen els arbres abans que apareguin les primeres fulles. Són l’indicador que arriba la primavera. Les flors de l’ametller són de les primeres que apareixen. Just abans de començar la primavera.

El Camí dels Calls està ple d'exemples de l'us de la pedra seca. La paret seca és un tipus de construcció molt estesa al nostre país. De fet és un sistema molt i molt antic. Es tracta d’amuntegar pedres fent que s’encaixin les unes amb les altres perquè s'aguantin sense necessitat de utilitzar cap mena de ciment. Els petits espais que queden entre les pedres s'omplen amb terra.
A continuació arribem a les primeres cases d'Artés. Girem a l'esquerra i anem a buscar el carrer de Joan Miró. Tombem a la dreta fins al carrer de les Parres. Ara tant sols ens queda finalitzar de nou al Parc de Can Crusellas.
Aquí ens espera una cervesa ben fresca i un record de la caminada. Ens expliquen que un grup de joves vol tornar a revifar el centre excursionista. De il·lusió no els en falta, un exemple ha estat la bonica caminada d'avui. Des d'aquí els hi desitgem molta força d'ara en endavant.
Companys!
ResponEliminaHE vingut a parar de casualitat al vostre blog i he al.lucinat amb la descripció que feu de la caminada!! Xapó!
HE estat durant molts anys organitzant-la i llegir les vostres ratlles m'ha emocionat i tot. Molt bona feina!
UNa abraçada!
Albert